S.O.S. Super Observatori Social

PER UNA VEGADA

2011-12-27T19:41:00.000+01:00

No tinc costum de parlar gaire de la meva professió com a "enginyer" de so (1) però avui, mentre repassava les novetats tècniques setmanals (n'hi ha a diari!) m'han vingut ganes d'explicar algunes coses curioses, així que reprenc el meu abandonat bloc per a fer un apunt.

Quan vaig començar en la meva professió (fa 28 anys!) l'única manera de fer un muntatge d'àudio era retallant la cinta magnètica en la què estava enregistrat el so i anar enganxant els diversos fragments amb cinta adhesiva. Per aconseguir informació d'un equip d'àudio professional havies d'escriure una carta al fabricant (en anglès, és clar!) mostrant un fals interès en comprar l'equip i esperar que en un parell de setmanes t'enviés un catàleg tècnic. No hi havia Internet!

L'evolució de la professió ha anat de la ma de l'evolució de la informàtica. Operacions que eren impossibles de realitzar amb els primers equips digitals que costaven milions de pessetes ara són rutina diària amb ordinadors domèstics de pocs centenars d'Euros. Qualsevol a casa seva pot disposar, a un cost accessible, de la mateixa (o millor!) tecnologia que qualsevol estudi professional. No entraré en les implicacions que tot això ha comportat en el desenvolupament professional dels que ens dediquem a això, però ja podeu suposar que, encara que apassionant, la capacitat de reciclatge, adaptació i autoformació requerida ha sigut considerable.

(1) L'entre-cometes el poso perquè de fet el títol professional d'enginyer de so com a tal no existeix formalment a Espanya. Això es deu (i molt poca gent ho sap) a la pressió que durant molts anys va fer el lobby d'escoles d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions (per raons difícils d'explicar aquí) i a la conjuntura de l'incipient indústria audiovisual als anys noranta a Catalunya i a Espanya. En molts altres països les universitats politècniques també solen tenir facultats de música (i de cinema!) i els és molt senzill crear carreres universitàries mixtes tecno-artístiques amb graus fins i tot de doctorat.

La ingeniería financiera como arma de defensa. (Carta abierta a Vicenç Navarro y Juan Torres)

2011-04-01T12:10:00.000+02:00

Apreciados Sres. Vicenç Navarro y Juan Torres,

soy un trabajador de una empresa pública a la que ya ha llegado el "tijeretazo". La dirección de la empresa se apresura a tomar medidas para reducir nuestros sueldos y tanto el comité de empresa como los trabajadores se muestran desconcertados. Parece ser que nadie entiende que el problema no es que de golpe hayamos dejado de ser productivos o que de la noche a la mañana la dirección haya empeorado drásticamente la gestión. Se trata simplemente de que los dineros públicos que nos mantenian, nuestros impuestos, han sido robados subrepticiamente por entidades financieras sin escrúpulos y con la connivencia de nuestros propios representantes políticos. ¡Traición!
La cuestión es que como no se entiende la causa del problema, ahora todos se echan la culpa unos a otros. La dirección dice que no podemos ser tan poco productivos (cuando seguimos siendo tan productivos como antes) y los trabajadores dicen que la dirección no puede seguir haciendo una gestión tan deficiente (cuando la gestión, deficiente o no, sigue siendo la misma). Es cierto que tanto la productividad como la gestión siempre se pueden mejorar y esto suscita tan vivas polémicas que la polvareda no deja ver el problema subyacente. Aplacar el dolor está bien, pero pienso que sería mucho mejor atacar directamente a la enfermedad. Y ahí voy.
Mi propuesta se basa en una idea sencilla pero que requiere de conocimientos expertos para poder ser aplicada. Si las entidades financieras pueden utilizar estratagemas legales para quedarse con nuestros dineros, nosotros también podríamos utilizarlas para defender lo que es nuestro.
Supongamos que creamos una sociedad de inversión - a la que podríamos llamar algo así como Cooperativa de Defensa del Dinero Público (CDDP) - y la domiciliamos en un bonito paraíso fiscal. Pedimos a la empresa en donde trabajamos que nos haga la retención mínima legal del IRPF y que nos ingrese la nómina en una cuenta de nuestra paradisíaca sociedad. Ésta, a su vez, nos reintegra el sueldo correspondiente e invierte el porcentaje de IRPF que no nos han retenido en una asociación de lucha contra la corrupción financiera como pudiera ser ATTAC. Por otra parte, como no pensamos pagar el IRPF para que se lo regalen a los bancos, con los intereses de los depósitos se contratan unos buenos abogados para defender jurídicamente nuestra objeción fiscal. El proceso legal, aunque inicilamente perdido, debería dilatarse en el tiempo hasta que el éxito de esta iniciativa obligara a cambiar las leyes que facilitan el expolio financiero de nuestros impuestos.
Supongo que todo esto es un auténtico disparate fruto de mi incultura financiera, pero, por si acaso, emplazo a los expertos a meditar al respecto.

Saludos,

cgs

Líbia, la guerra invisible.

2011-03-29T19:56:00.000+02:00

Cada vegada que veig les informacions sobre Líbia que van sortint al 3/24 i a TV3 augmenta progressivament la meva perplexitat. Contextualitzem.
Per una banda tenim el país amb l'exèrcit més potent (tret d'Israel) de tota Àfrica. Un exercit sobredimensionat per la megalomania del seu excèntric líder i pagat fàcilment amb els abundants ingressos del petroli.
Per altra banda tenim una megacoalició d'uns quaranta països (no hi ha manera de saber quants exactament) amb coordinació inicial dels USA (o era de França?) i posterior de la OTAN (o encara no?).
La meva impressió és que tot això hauria de suposar un potencial bèl·lic de proporcions bíbliques. Però el que estem veient per la tele no es correspon de cap manera amb aquestes expectatives. El nostre nerviós reporter de guerra ens mostra dia sí, dia també, una petita guerrilla composta per uns personatges a mig camí entre Mad-Max i Waterworld, que es desplacen en utilitaris i ranxeres, que només tenen armament lleuger i que més aviat semblen una colla de mercenaris que uns idealistes a la recerca de la llibertat. Només falta el Bruce Willis per a donar un toc d'heroïcitat en aquest èpic entorn.
Encara espero les impactants imatges d'algun "videoaficionat" mostrant els brutals raids aeris de l'exèrcit líbi sobre el seu poble. Ah! Però no era per això que s'havia imposat un espai d'exclusió aeri?
Tampoc sóc jo cap especialista en geoestratègia, però sabent que el petroli libi és un preciós tresor, trobo a faltar a la tele uns bonics mapes on s'explica com es protegeix aquest bé universal per cada una de les parts. Petroli? Ah, és cert! Ningú ha parlat de petroli en cap moment! Disculpeu.

Energia social a l'era post-Fukushima

2011-03-16T12:08:00.000+01:00

Ja hem vist que l'energia nuclear és una tecnologia perillosa (Chernòbil, Fukushima), amb importants buits tecnològics - ara per ara no és possible desfer-se d'els residus - i no renovable.
Sabem també que abans o desprès les energies no renovables (carbó, petroli, gas, urani) s'exhauriran.
Som conscients que ni el sistema polític, amb un horitzó de 4 anys vista, ni el sistema econòmic, basat únicament en beneficis a curt termini, son capaços d'oferir un subministrament energètic amb garanties de sostenibilitat, d'autoabastiment i amb categoria de be social.
Moltes vegades ens preguntem què podem fer nosaltres si tot està dissenyat per funcionar d'aquesta manera. Evidentment canviar el funcionament de les coses resulta complicat i feixuc, tanmateix entre no fer res i la revolució més o menys violenta hi ha molt marge d'actuació.
Vull llençar des d'aquí una idea per tal de que entre tots l'anem madurant. Es tracta de fer Cooperatives de Subministrament d'Energia (CSE) d'iniciativa municipal.
Sembla lògic pensar que un bon objectiu a assolir és que cada casa i cada edifici sigui energèticament autosuficient. En principi, amb plaques solars a les taulades/jardins i amb petits aerogeneradors seria possible apropar-se força a la condició d'autoabastiment. L'energia solar aprofitable que ens arriba del sol és aproximadament de 1Kw/m². Això implica que quanta més superfície disposem, més energia podem generar (transformar, per a ser més exactes). Així doncs, els edificis existents amb moltes plantes i poca superfície de teulada no podran aconseguir mai la condició d'autoabastiment i serà necessària una aportació extra d'energia. Caldrà doncs fer servir espais públics, municipals principalment, per tal d'obtenir l'energia suplementària necessària. De fet, existeixen ja moltes iniciatives municipals de generació d'energia mitjançant l'ús de pèrgoles solars o de plaques a les teulades d'edificis públics com escoles o pavellons poliesportius.
Suposem que muntem una cooperativa en la què el nostre ajuntament és també cooperativista i cedeix espai públic per tal de completar la superfície necessària de captació solar i un espai per a disposar els sistemes electrònics de control necessaris per a una gestió optimitzada del sistema. L'energia així obtinguda és gratis en sí mateixa. Els cooperativistes només hauríem de pagar, això sí, pel valor de les instal·lacions i pel seu manteniment. Es pot igualar aquest cost (o ser inferior) al de la nostra factura elèctrica dels propers, posem, quaranta anys? Segur que sí. Sobre tot si tenim en compte que d'aquí a quaranta anys segurament ja no quedaran pràcticament energies fòssils. Algú s'hi apunta?

STAND-BY

2010-12-11T12:46:00.001+01:00

Aquest bloc està actualment inactiu.

DESINFORMACIÓ

2009-07-02T01:21:00.003+02:00

Per a tots aquells que s'empassen cada dia la seva ració de notícies per via mass-mèdia predigerit i convenientment vitaminitzat, recomano aquest magnífic tractament de shock per alliberar-se de l'addicció.

(Bé, el veritable shock és subscriure's al feed de Rebelión...)

Com aperitiu serveixin les "Perlas Informativas del mes de Junio"

Em comença a agradar això del futbol

2009-05-19T13:30:00.004+02:00

Per molt que ho he intentat, mai m'ha acabat de fer el pes això de donar cops de peu a una pilota. Per molt que me identifico professionalment amb la solitud del porter, mai havia vibrat amb aquest espectacle multitudinari... fins ara!
Podria escriure molt al respecte, però ho fa molt millor en Daniel Raventós en el seu article a sinpermiso:

FC Barcelona y Athletic de Bilbao: lo que no pudieron impedir que se acabara viendo y oyendo

Bé, segueixo amb el meu standby, així que no espereu gaires posts. A més de gestionar el bloc de l'Ampa, ara m'he liat a fer un altre per al meu col·lectiu professional. Se m'ha girat feina...

Un malson: Ángeles González-Sinde, ministra de cultura

2009-04-08T13:04:00.004+02:00

[Via E. Dans]

Un malson: Ángeles González-Sinde, ministra de cultura

Desperto de meu standby temporal per afegir-me a la campanya en contra de la nova ministra de cultura del regne d'Espanya.

Ah! I que ningú no pensi que he estat ociós. He tingut que dedicar el meu temps lliure a engegar el bloc de l'Ampa del cole de la meva filla. Una feinada molt enriquidora!

Google versus Microsoft a BCN

2009-01-30T11:14:00.006+01:00

Com a part dels seus esforços per a competir millor amb Google, Microsoft està investigant les connexions entre els usuaris i els seus contactes per tal de produir millors resultats.

Investigadors de Microsoft estan estudiant si la utilització de dades en funció de les xarxes socials de les quals se és membre - una tècnica que l'empresa anomena "groupization" - poden millorar els resultats de cerca.

Les seves conclusions inicials, basades en experiments amb la participació d'uns 100 empleats de Microsoft, suggereixen que tenir en compte els diferents tipus de grups podria produir molt millors resultats de cerca.

Els resultats seran presentats en la Web Search and Data Mining Conference a Barcelona a mitjans de febrer.

[Via MIT Technology Review]

Meditacions televisives

2009-01-28T10:24:00.007+01:00

Internet segueix menjant terreny a la televisió. Quan dissabte passat em vaig assabentar - gràcies a Google News! - del tràgic esdeveniment de Sant Boi de Llobregat, vaig posar ràpidament el 3/24 per tal d'ampliar la informació. Res de res! Van trigar moooolt temps en reaccionar.
Si ni tan sols els canals especialitzats poden ja competir en velocitat d'actualització informativa, quin sentit tenen? De moment sembla que l'únic argument a favor de la televisió és la credibilitat que encara tenen algunes - molt poques - cadenes. Però vet aquí que aquesta credibilitat es veu molt malmesa per aquesta obsessió de barrejar indiscriminadament producció en directe amb producció enregistrada (encara que sigui minuts abans). Trobo que fóra molt convenient fer ben palès d'alguna manera si el que estem veient és on no en rigorós directe. Un lleuger canvi en el disseny de la "mosca" (el petit logotip de la cadena inserit a la pantalla) o un simple puntet que canviés de color en passar del senyal directe de càmera a qualsevol senyal enregistrat, farien un magnífic servei a la credibilitat.

Per cert, quina és l'adreça autèntica del 3/24?

http://www.tv3.cat/canal/324

http://www.3cat24.cat/

Més rebuscades no poden ser... Ah! I des de la primera no hi ha cap link a la segona! Tot un despropòsit.

Flickr té un widget per a blogger ?!

2009-01-26T11:56:00.004+01:00

Quants professors d'educació primària i secundària creus que entendrien aquesta frase:

Flickr té un widget per a blogger.

S'està carregant...

Gaza

2009-01-07T00:13:00.005+01:00

Fa aproximadament un any vaig publicar un post de suport al poble Palestí de Gaza amb el crit:

ELS NENS NO TENEN LA CULPA DE L'ESTUPIDESA DELS GRANS !

Després d'un any de tortura a tot un poble, el govern israelià torna a acarnissar-se amb els nens. La ignomínia de la seva crueltat ja resulta impossible d'adjectivar.
El passat 27 de desembre - abans de la invasió - el relator especial de la ONU per als territoris ocupats ja va fer una crida urgent als estats membres sobre la obligació de protegir la població civil. No va servir de res. Els interessos polítics valen molt més que l'insuportable sofriment que s'està infligint.
El govern israelià sembla no tenir memòria històrica del propi patiment del seu poble en temps no tant llunyans. Quina llàstima!
Serveixi aquesta magnífica interpretació del tema de la pel·lícula la Llista de Schindler com a recordatori...

BON ANY !

2008-12-30T16:16:00.002+01:00

BON NADAL

2008-12-20T18:36:00.003+01:00

I tant que no quadra !!! (Rectificació)

2008-12-17T11:30:00.003+01:00

Certament la divisió estava mal feta (gràcies Pairal per l'aclariment).
Son 104$ per habitant, i no 104 milions. Disculpeu l'error (i modereu els al·lucinògens).

AiXò nO qUaDrA !!!!

2008-12-16T15:54:00.007+01:00

El planeta té 6.700 milions d'habitants, si es divideixen 'només' els 700.000 milions de dòlars del pla de rescat als bancs dels Estats Units entre els 6.700 milions de persones que habiten el planeta, equival a lliurar 104 milions de dòlars a CADASCUN dels habitants del planeta !!

Amb això no només s'eradica immediatament tota la pobresa del món, sinó que automàticament es converteix en milionaris a TOTS els habitants de la Terra i encara ens sobren tots els milions d'euros del pla de rescat de la Unió Europea per a fer una festeteta...

Sembla que realment hi ha un petit problema en la distribució de la riquesa. Pensem-hi.

[Via "Ganas de Escribir"]

COMPARTIR ES BUENO...

2008-12-15T11:18:00.005+01:00

Bolonya, Grècia i l'exoconsciència

2008-12-11T10:43:00.008+01:00

Aquest dies estem vivint uns esdeveniments aparentment desconnectats però que estan relacionats entre ells. Em refereixo a les protestes organitzades pels joves catalans en contra del Pla de Bolonya o les que estan posant al govern grec contra les cordes.

Cal destacar la magnífica notícia que representen aquestes revoltes. La suposada passivitat dels joves, ancorats en la comoditat del consumisme alienant, sembla esvair-se com la boira matinera.

Deia Albert Einstein: "La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les que seuen a veure el que passa."

Que els joves es comencin a despertar de l'etern wait and see d'aquesta societat audiovisualment hipnotitzada és conseqüència directa de l'existència de Internet. La web 2.0 ha possibilitat que la comunicació ràpida de idees esdevingui una mena d'exoconsciència social. Mentre els grans es dediquen a redactar frenèticament lleis per a controlar els mitjans de comunicació i poder filtrar convenientment els missatges, els joves estan permanentment comunicats en xarxa i disposen (de moment) de informació neta. La nova fractura digital, què veurem incrementar-se ràpidament, està ara entre la societat 1.0 i la 2.0, entre els que deleguen les questions socials als seus representants i els que les aborden en primera persona i comencen a crear una consciència social colectiva sense filtratge ideològic. Segurament m'argumentareu que idealitzar d'aquesta manera unes actuacions tan barroeres és un despropòsit. Certament això no està més que començant i, com en tot procés evolutiu, no es pot descartar que la reacció sigui exotérmica i aparentment caótica. En qualsevol cas, s'intueix que la aparició d'una nova consciència està sent catalitzat per la web 2.0 i està esdevenint en exoconsciència. S'apropa la catarsi.

Nou disseny d'aerogenerador

2008-12-01T10:19:00.006+01:00

FloDesign ha desenvolupat una turbina eòlica que podria generar electricitat a la meitat del cost de les turbines convencionals.

L'empresa de disseny, que es basa en la tecnologia desenvolupada per motors a reacció, ha aconseguit superar el límit físic de les turbines eòliques convencionals. Normalment, conforme el vent s'apropa a un aerogenerador, gairebé la meitat de l'aire és desviat al voltant de les pales en lloc d'anar a través d'elles i l'energia d'aquest aire desviat es perd. En el millor dels casos, els aerogeneradors tradicionals, només son capaços de capturar el 59,3% de l'energia del vent, un valor anomenat el límit de Betz.

FloDesign envolta les fulles del seu aerogenerador amb un anell que dirigeix l'aire a través de les aspes accelerant-les, la qual cosa augmenta el rendiment energètic. El nou disseny genera la mateixa energia que un aerogenerador el doble de gran. La reducció del seu tamany junt a d'altres factors tècnics fa que les noves turbines puguin ser intal·lades molt més aprop entre elles que les turbines convencionals, augmentant la quantitat d'energia que es pot generar en relació a la superfície ocupada.

[Via MIT Technology Review]

PER A SABER MÉS SOBRE E. EÒLICA

Zentation

2008-11-30T22:17:00.001+01:00

Cercant informació sobre l'aplicació de la web 2.0 en educació he descobert una aplicació molt interessant.

Segur que moltes vegades us heu trobat amb alguna presentació tipus Power Point que us ha cridat l'atenció però que sense el corresponent discurs parlat resultava molt incompleta.

Altres vegades potser us heu trobat amb el vídeo d'una conferència a on es feia una presentació però era impossible de veure el contingut de les diapositives.

Doncs ara hi ha un servei, Zentation.com, que reuneix les dues coses i que permet fer una presentació online simultània i sincronitzada. Bona idea!

Un exemple:

Aplicaciones para la Educación 2.0
31:48
El profesor Gorka J. Palazio da una videopresentación sobre las aplicaciones Web 2.0 para la Educación dentro del programa de Virtual Educa 2008, Zaragoza

[r]evolució energètica

2008-11-27T19:58:00.000+01:00

L'organització ecologista Greenpeace ha presentat l'informe "Revolució Energètica: una perspectiva energètica mundial sostenible", elaborat per més de quaranta especialistes, que mostra d'una forma pràctica com disminuir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que estalviaria més de 14 bilions d'euros anuals.

Aquest estudi està dirigit principalment als governs que es reuniran a partir del proper 1 de desembre a Poznan (Polònia) en la Conferència anual de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

Greenpeace espera que en aquesta cita se senten les premisses bàsiques de cara a la cimera de Copenhaguen de 2009, en la qual caldrà adoptar un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, per reduir les emissions almenys un 30 per cent en 2020.

Get your own - Open publication

Informe sencer [pdf]

Adéu a la televisió generalista (tot repensant TV3)

2008-11-24T09:54:00.008+01:00

La tecnologia avança molt ràpidamet, molt més del que ho poden fer les mentalitats estancades de la majoria de nosaltres. Aquesta diferència de velocitats és constatable en diversos àmbits de la nostra societat i sol portar conseqüències negatives. Dins de l'àmbit de les tecnologies de la informació a aquest diferencial de velocitats se l'anomena fractura digital i, fins ara, afectava a totes aquelles persones o grups incapaços d'adaptar-se a l'ús dels ordinadors.

Amb l'adveniment de la web 2.o, es a dir, de l'ús dels ordinadors en xarxa com element socialitzador, son els sistemes de informació clàssics, els anomenats mass mèdia, els qui es veuen abocats a una ràpida transformació per tal de no quedar obsolets. Per raons tècniques (amplada de banda / bit rate) els primers que es van tenir que adaptar van ser els mitjans escrits per a competir amb les webs. A continuació li va arribar el torn a la ràdio per a competir amb els podcasts i amb les ràdios online. Ara mateix, amb velocitats de transferència a la xarxa cada vegada més grans i amb còdecs compressors de vídeo cada vegada més potents, la pilota està a la teulada de les televisions.

A tot això cal afegir un parell de factors que afectaran en breu les televisions, molt especialment les generalistes, i les públiques ho son totes.

El primer factor prové del sector econòmic. Les televisions es financen, total o parcialment, mitjançant les insercions publicitàries dels anunciants. Però vet aquí que una GRAN empresa especialista en publicitat dirigida a l'objectiu - Google - està a punt de irrompre en el camp de batalla televisiu (i les té totes de sortir guanyador).

El segon factor prové del sector polític. Fer televisió és molt car però, fins ara, permetia donar una visió del món filtrada a gust de l'orientador ideològic que tingués el control. Allò que eufemísticament s'anomenava "opinió pública". Amb el canvi de paradigma que està suposant la web 2.0, la situació està a punt de fer un gir sorprenent. Els polítics ja no necessitaran la televisió per fer arribar els seu missatge ni per a modelar l'opinió pública (de fet, ni tan sols necessitaran als seus mateixos partits). Així doncs, la segona gran font de finançament de les televisions, partits i governs, anirà desapareixent a poc a poc.

Vist el panorama, i donant per bona la tesi que acabo d'exposar, resulta obvi que el gran perdedor en aquesta conjuntura és la televisió pública. El seu doble sistema finançament comença a trontollar per tots dos costats alhora.

Arribats a aquest punt em permeto fer un suggeriment a TV3 (Televisió de Catalunya S.A. per a ser més precís). TVC va néixer amb una concepció netament periodística que s'ha mantingut intocable fins a l'actualitat i que està profundament arrelada en la mentalitat dels seus responsables. La seva columna vertebral son els Telenotícies, i la informació és la seva raó de ser. Això explica moltes incongruències i moltes mancances que no entraré a analitzar. La meva recomanació és canviar radicalment de mentalitat. La columna vertebral ha de ser La Cultura (sí, amb majúscules) i ha de pasar de ser una televisió generalista a una especialista . Només així serà capaç de mantenir la seva raó se ser i de readaptar-se camaleónicament als nous temps. Resta dit.

Dia universal dels infants

2008-11-20T16:59:00.004+01:00

Avui es celebra el Dia Universal dels Infants. Pot ser que dediquem un minut a pensar en el món que els hi deixem.
"Caminant en línia recta un no pot arribar gaire lluny"

Le Petit Prince

UNICEF

2008-11-19T00:11:00.004+01:00

Fastigosament indecent la decisió del jutge Garzón de desistir en la persecució dels crims contra la humanitat comesos al llarg de la dictadura franquista i cedir davant la presió del fecal recurs del fiscal general del Regne d'Espanya. Tot plegat - llei de memòria històrica inclosa - fa una ferum feixistoide impròpia d'un estat democràtic consolidat.

L’efecte espectador (Catalunya s’enfonsa... o és un reality show?)

2008-11-17T13:31:00.005+01:00

Assistim aquests darrers mesos a l’insòlit espectacle de l’enfonsament del dos pilars fonamentals de l’estructura industrial de Catalunya. La construcció i l’automoció. Sembla, però, que això li estigui passant a un altre. Ens ho prenem com si fos una mena de grip cojuntural. Una setmaneta suant al llit i ja ens recuperarem administrant ració extra de supositoris analgèsics - per via televisiva entren molt bé - per tal de superar el tràmit.

Els polítics a la seva bola i la resta de ciutadans diligents cap a la feina – si és que encara en tenim – sortejant els molests talls de trànsit que provoquen aquestes rèmores que es queden a l’atur i sense expectatives. Què desconsiderats!

Molt parlar de societat del coneixement però resulta que som els últims en educació. Molt parlar de I+R+D (més tot el que vulgueu afegir a l’inequació) però la gran majoria d’investigadors malviuen amb sous indignes.

A tot això, i davant del desafiament més gegantí que ara mateix té plantejat qualsevol país (el de l’energia, per si algú encara no ho sap), al nostre inefable govern provincià no se l’acudeix res més que fer un decret pessebrista donant més prioritat a evitar un suposat impacte paisatgístic que a la mateixa supervivència del país. Em fa recordar aquella escena del Titànic enfonsant-se i la senyora que no es vol posar l’armilla salvavides perquè fa molt lleig.

Ah, però això del Titànic era una pel·lícula... o no?!

Show business - Business show

2008-11-15T19:41:00.005+01:00

El genial prospectivista francès Thierry Gaudin escrivia l’any 1993 al seu assaig “2100 Odyssée d’Espèce” aquest fragment gaire bé profètic:

1980-2020 : The show business society

"...Un especulador* pot aixecar en tres cops de telèfon l’equivalent al salari anual d’un milió de pagesos indis. Els mercats de valors, interconnectats, traginen milers de milions de dòlars al voltant de la terra gràcies a onades especulatives. Regions i professions senceres estan a la mercè de impredictibles huracans, d’origen llunyà, per causes intangibles i aleatòries.

Se incrementa l’exclusió. També els problemes. El temor al perill augmenta. Sembla com si les forces tel·lúriques que fermenten en els suburbis s’afanyessin a trencar el vell món. La crisàlide es prepara per a donar a llum, però quina cosa?"

Via http://www.2100.org/ (paga la pena entretenir-se una bona estona en aquesta web)

[* Traducció personal de “raider”]

Nanoaltaveus (off topic)

2008-11-14T10:28:00.003+01:00

Em permetran que per una vegada em surti dels temes habituals en aquest bloc. No solc exposar en aquest aparador qüestions d'enginyeria. Aquest és un bloc d'opinió que no té cap connexió amb el meu àmbit professional. Tanmateix, per als que ens guanyem la vida fent servir com a eines bàsiques tota mena de transductors electroacústics, la notícia recentment apareguda en diverses publicacions sobre un desenvolupament d'un nou sistema d'altaveu fet amb una làmina de nanotubs de carboni (CNT) resulta absolutament fascinant. I ho és per molts motius.

La làmina de nanotubs de carboni és transparent, flexible i elàstica. Sorprenent! La làmina no vibra en absolut, sino que fa servir l'anomenat efecte termoacústic per a fer vibrar les molècules d'aire al seu voltant. Al·lucinant!

Això dona peu a imaginar una quantitat d'aplicacions fantàstiques. Però el millor de tot és que aquest descobriment dona ales a una tecnologia de reproducció sonora molt novedosa i encara prou desconeguda com és la Wave Field Synthesis (WFS). La conjunció d'aquests dos elements farà que en el futur canviïn radicalment els sistemes de reproducció sonora i, com a corolari, cambiaran moltes coses en els sistemes de comunicació.

Més info:

Incinerador binuclear (una mica lluny, no?)

2008-11-13T23:46:00.004+01:00

Cara i creu avui als diaris (bé, ja serà "ahir" quan ho publiqui).

La cara, l'article "Paisatge i energies renovables" de Josep Puig a El Periódico:

"Davant de les emergències ecològica, climàtica i econòmica que
afecten tot el planeta, quina mena de sentit té un decret com el que vol adoptar la Generalitat, que posa incomptables traves a l'aprofitament de la força dels vents i la llum del sol, mitjançant les tecnologies modernes d'aerogeneradors i captadors fotovoltaics. I més quan Catalunya va a la cua de l'aprofitament de les fonts d'energia renovable, tant si ho mesurem en potència per metre quadrat de superfície del país, com si ho fem en potència per habitant o en proporció de l'energia que emprem."

La creu, l'article "Energia nuclear" de Luis Racionero a LaVanguardia que prosegueix la campanya dels lobbys pro-nuclears:

"Que yo sepa, el peligro de las centrales nucleares no consiste en filtraciones, que se pueden prever y paliar con correcta construcción, sino en eliminar los residuos radiactivos.
Sobre esto último se debe centrar el debate. Los franceses están ultimando los sistemas nucleares de cuarta generación con tecnologías avanzadas de reciclaje de residuos. Si se explica claramente un sistema seguro de eliminación de residuos –aunque sea enviándolos al sol con un cohete espacial– se cambiará la actual divergencia entre la evaluación objetiva del riesgo de la tecnología nuclear por los expertos y la percepción subjetiva de ese riesgo por parte del ciudadano medio."

Sospito que el senyor Racionero, què dedica mig article a refregar-nos el seu magnífic curriculum, no ha fet gaires números ni balanços energètics a l'hora de suggerir una solució tant romàntica com és enviar els residus en un coet i convertir el Sol en el forn redemptor de les nostres dèries.

Pre cert que a la web del Centre d'estudis Jordi Pujol han trigat ben poc en penjar l'article com el més destatat del dia!

Mes info:

Grup de científics i tècnics per un futur no nuclear
Bloc de la CANC
Crisisenergetica
GreenPeace

Associacions 2.0 (MailFlow)

2008-11-12T16:03:00.004+01:00

Per si a algú l'interessa, he dissenyat un sistema de informació per l'AMPA d'un CEIP que es pot aplicar perfectament a qualsevol associació per tal que tothom estigui permanentment informat.

El sistema està basat en les eines que ofereix gratuitament Google amb el seu compte de mail i que, si les fem treballar conjuntament, poden donar excel·lents resultats. El sistema que descric gira al voltant del bloc de l'associació com element central.

Una vegada obert el compte de correu de Gmail i el seu bloc associat, s'han de obrir dos grups de notícies. Un servirà per a redirigir totes les comunicacions dirigides a l'associació cap als membres de la junta directiva. L'altre grup servirà per a mantenir informats a tots els associats. Els grups i el bloc es configuren de tal forma que:

Si s'envia un mail a "associació"@gmail.com ho reben tots els membres de la Junta i col·laboradors, ja que els mails que arriben al compte estan redirigits al grup de la junta directiva. Si cap membre de la Junta o col·laborador respon directament al mail rebut via grup, la resposta arribarà a tots els membres de la Junta simultàniament (s'ha de tenir la precaució de "desubscriure" al propietari del grup, ja que si no els mails s'autoreenviarien continuament).
Cada vegada que es publica un comunicat al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els socis que s'han subscrit al grup "comunicats" (mitjançant l'accès que hi ha al peu del bloc) i també a tots els membres de la Junta i col·laboradors. Per tant, els membres de la Junta i col·laboradors no cal que se subscriguin als comunicats.
Cada vegada que algú deixa un comentari al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els membres de la Junta.
Si un soci subscrit als comunicats respon directament al mail que ha rebut, la resposta arribarà automàticament a tots els membres de la junta directiva.

També es pot embeure en la columna lateral del bloc el calendari d'activitats de l'associació fent servir el mateix de Google. El sistema està funcionant molt bé.

De la fractura digital a la factura digital

2008-11-10T11:19:00.005+01:00

Trobo un avís de correus a la bústia per a que passi a recollir un certificat. Com que encara no son les 14:00 i la oficina de correus no és gaire lluny, m'apropo ràpidament a recollir-ho. Una estoneta de cua, entrego el paperet i em comuniquen amablement (en castellà, naturalment) que l'avís és del mateix dia i que no tindran el certificat fins l'endemà. Certament l'avís informava d'això, però amb les ganes de dilucidar el contingut m'he precipitat. Paciència.

Un dia desprès torno a la càrrega. Passeig cap a l'oficina de correus, estoneta de cua i, ara sí, el meu bonic certificat amb targeteta rosa d'acusament de rebut. Obro el sobre. Una notificació d'un ajuntament per un pagament pendent: 34,29€.

Tot tornant cap a casa, i mentre vaig fent càbales sobre la despesa que l'ha suposat a l'ajuntament cobrar aquest impost, obro el sobre i descobreixo en el desglossat que el meu deute és només de 4,99€ i que la resta, 29,30€, correspon a despeses de gestió (un 587%!). Si a això afegim el cost del temps que he dedicat per anar a correus un parell de vegades, la conclusió és molt clara.

Per què no m'envien un mail i tots ens estalviem temps i diners?!

Però clar, com pot tenir l'administració certa garantia, fins i tot jurídica, de que l'administrat rep l'avís?

Doncs molt fàcil. L'administració facilita una adreça OFICIAL de correu electrònic a cada administrat. Per exemple: elmeudni@administrat.cat. A més, l'administració facilita, per a aquells que no en disposin, l'accés gratuït a internet des d'ordinadors públics a totes les biblioteques públiques.

Estic segur que l'estalvi en la gestió compensa amb escreix la despesa tecnològica.

És molt maco anar pensant en un Parlament 2.0, però fóra molt més assenyat començar a construir la casa pels ciments. De poc servirà un Parlament 2.0 amb unes corporacions locals 1.0 i uns ciutadans 0.1 (de l'administració de justícia m'estalvio la classificació).

15N. LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!!

2008-10-29T15:20:00.008+01:00

Un nou e-mail recorre Internet convocant concentracions contra la crisi el 15 de novembre, coincidint amb la cimera internacional que pretén refundar (!?) el capitalisme. Aquest és el missatge que circula per la xarxa:

Assumpte: Tots al carrer el 15-N: La crisi que la paguin ells (PASSA-HO).

El proper 15 de novembre es reuniran els líders mundials per preparar un nou pla contra la crisi. Salvar de la crisi els bancs dels Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!. 5 vegades més del que va aprovar l'ONU per assolir els Objectius del Mil·lenni!. I les ajudes europees són encara majors.
És una vergonya! A Espanya el govern li dóna 100.000 milions d'euros als mateixos bancs que estan desnonant moltes famílies per no poder pagar la hipoteca. Fa mesos milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja advertíem del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la anem a pagar nosaltres?
Durant anys s'han folrat i ara anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancaments d'empreses, "aparcar" el protocol de Kyoto ... Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no pensen protestar. Si fins i tot els han felicitat els banquers i empresaris!. Només la gent del carrer ho podem denunciar. Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Es creuen que som beneits? Ho anem a permetre? És clar que no!
El proper dissabte 15 de novembre a les 17:00 hores sortirem al carrer en totes les ciutats. Tenim temps i capacitat suficient per difondre'l i organitzar-nos. És igual si conviden a Zapatero però nosaltres hem de colar-nos en aquesta Cimera ...

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!

[Via CRISI ]

La xarxa bull aquest dies amb moltes propostes per a donar a conéixer el descontentament general. Probablement una de les més assenyades és la de retirar massivament els nostres diners dels bancs "tradicionals" i ficarl-los en els anomenats BANCA ÉTICA.

Això sí que fóra refundar el capitalisme! I sense cap despesa extraordinària (al nostre càrrec) de magnífiques reunions de caps d'estat!

Més info sobre Banca Ética:

Plou!

2008-10-29T11:23:00.002+01:00

[La Puerta de los Sueños]

Bancsters

2008-10-28T12:33:00.008+01:00

Porto uns dies atrafagat amb questions diverses, així que no em queda massa temps per alimentar el bloc. Tanmateix us deixo aquí el ja llegendari vídeo (aquí la llegenda es forja en dies) de Leopoldo Abadia que explica amb molta ironia això que ens fa tanta poca gràcia:

De fet l'explicació és un tant parcial. Caldria afegir que els "bancsters", a més, han estat fent apostes multimilionàries amb aquests i d'altres fons en una mena de casino financer mundial controlat per sofisticats programes informàtics fins que uns, els que ara salvem, s'han arruïnat i altres, que son totalment desconeguts, han acumulat quantitats inimaginables de diners. I això son MOLTS, MOLTS, MOLTS, diners...
Quina por!!

Projecte 10^100 de Google

2008-10-15T12:34:00.004+02:00

El projecte 10^100 (o Projecte 10 elevat a 100) és una convocatòria d'idees patrocinada per Google amb l'objectiu de canviar el món ajudant a tantes persones com sigui possible.

Vols participar?

Per cert, sabies que Google ve de "googol", la paraula que es fa servir per designar el número 10^100.

En aquest vídeo Carl Sagan ens ho explica:

Com moltes vegades succeeix en la recerca científica, un error (ortogràfic en aquest cas) d'un dels fundadors de Google, Larry Page, va ser l'origen del nom en qüestió. Més explicacions a la wikipèdia.

Marejats amb tants zeros? El video "Potències de deu" (que no de Déu...) ens explica l'assumpte dels ordres de magnitud amb una perspectiva celestial:

Blog Action Day 2008: POBRESA

2008-10-15T11:46:00.004+02:00

Avui és el Blog Action Day i toca fer un post relacionat amb la pobresa al món.
M'ha semblat pertinent reproduir avui un post antic (14/6/08) que pot donar una idea global de les causes de la pobresa i que inclou la traducció al castellà del conegut vídeo "The history of stuff". Paga la pena tornar-lo a veure.

+++++++++++++++++++++++++++++++

Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:

(1...)

(...2...)

(i 3)

A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.

+++++++++++++++++++++++++++++++

Hot weekend

2008-10-12T23:18:00.005+02:00

Des de ja fa 10 anys els integrants d'Attac venen demanant un major control dels mercats financers internacionals mitjançant l'aplicació de l'anomenada Taxa Tobin. Ningú els ha fet cas i finalment hem arribat al punt exacte a on no hauríem d'haver arribat mai. Crisis financera global.

Aquest passat cap de setmana ha sigut d'allò més calent. Reunió de caps d'estat dels països de zona euro per a organitzar les nacionalitzacions de bancs i donar credibilitat a base d'injectar milions d'euros del soferts contribuents. Apagar el foc amb benzina no sembla una bona idea i, si a més, la benzina la pago jo amb els meus impostos, això ja és una broma de molt mal gust.

M'ha reconfortat una mica veure que en Iberoamèrica s'ha organitzat la "Conferencia Internacional de Economía Política" i que han tingut el coratge de fer propostes com deixar de pagar d'una vegada el maleït deute extern.

Faran cas els governs dels països sudamericans de les propostes de la conferència?

En condicions normals probablement no, però tal com estan les coses no m'estranyaria gens una tancada en banda de tota Iberoamèrica amb l'inefable president veneçolà encapçalant el "motí".

No sé si us adoneu però els equilibris geoestratègics mundials comencen a trontollar.

Sindicalisme obsolet i socialisme catalèptic.

2008-10-10T12:36:00.007+02:00

Sento darrerament moltes veus que critiquen durament la passivitat dels sindicats davant la crítica conjuntura financera, àlias crisi, que tenim a sobre.

Certament els sindicats són una eina dissenyada per a funcionar en un context d'economia industrial a on el discurs de classes es perfectament intel·ligible. Però aquest discurs és ja un anacronisme. Vet aquí que en una supraeconomia financera planetària el sindicalisme queda totalment desbordat. El macrocapitalisme actual ha crescut de tal forma que, ara mateix, els petits agents econòmics - autònoms, petita i mitjana empresa, i fins i tot empreses públiques i corporacions locals - formen part d'una mena d'hiperclasse-obrera que és fagocitada pel macrocapital. No és estrany doncs que els sindicats estiguin totalment desorientats veient que els empleadors dels treballadors als que han de defensar son tan víctimes del sistema com ells mateixos.

Aquesta desorientació és homònima de l'estat catalèptic que viu tota l'esquerra europea des de l'enfonsament del comunisme ençà. Un estat de xoc postraumàtic que ha anul·lat el sistema immunològic que ens defensava dels accessos macrocapitalistes facilitant la metàstasi del sistema. Un sistema que es pot resumir elegantment en una llei unificadora: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

Senyores, senyors, fixeu-vos bé: el rei va despullat!

Neixen els Premis OXCARS

2008-10-10T00:21:00.007+02:00

Per tal de demostrar que existeix una cultura "lliure i col·laborativa" que no té "marxa enrere", eXgae convoca els Premis OXCARS: l'excel·lència de compartir.

El proper 28 d'octubre tindrà lloc a la Sala Apolo de Barcelona un esdeveniment al qual està previst que acudeixin Coldcut, Blender Foundation, Leo Bassi o Nerdfiles, entre d'altres. La idea, sota el lema Multiplica i Reparteix, és demostrar que en l'era digital són els mitjans de producció qui s'han d'adaptar a una nova democràcia en què prima l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans.

Durant una setmana, Barcelona capital mundial de la cultura compartida.

Més de 200 participants, personatges de tots els àmbits de la cultura nacional i internacional participen en una gala i una setmana d'esdeveniments de tot tipus per a demanar que la cultura deixi de ser una mercaderia en mans de les entitats de gestió i dels lobbies de la indústria cultural.

En nom dels "artistes", es posen traves al nostre accés al coneixement, però els artistes no les recolzen.

Després de "l'Avarícia Trenca el Sac", un document que es va fer públic en centenars de fòrums i que es va enviar a 287 polítics el juliol del 2008, els OXCARS són un gran espectacle, una setmana d'esdeveniments que deixaran patent quina és la increïble cultura de la nostra era.
Els temps han canviat, Internet possibilita l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans; i els mitjans de producció cultural han d'adaptar-se a aquesta nova democràcia i no al revés.

El que ens estem jugant no són simplement els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret d'accés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars d'anys aconseguir).

[Programa pdf]

Capficats per la crisi?

2008-10-09T00:26:00.005+02:00

Hipotecats fins a les celles?
A la bugaderia ja no us fien?
No us preocupeu... sobreviureu.
Només cal una mica de bon humor:

Blog Action Day 2008: pobresa

2008-10-08T10:24:00.006+02:00

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Què és això?

El "Blog Action Day" és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén unir el món dels blocaires, podcasters i videocasters, fent una entrada al seu bloc (post) sobre un mateix tema i el mateix dia. L'objectiu és crear consciència i provocar un debat mundial.

Un únic tema, milers de veus.

Temes de repercussió mundial com la pobresa són extremadament complexos. No hi ha una solució clara i senzilla. Demanant a milers de persones que donin els seus punts de vista i opinions, el "Blog Action Day" crea una magnífica lent a través d'on veure aquestes qüestions. Cada blocaire aporta la seva pròpia perspectiva i idees. Cada blocaire fa entrades relacionades amb el tema del seu propi bloc. I cada blocaire connecta amb la seva audiència de forma diferent.

Quin és l'objectiu del "Blog Action Day"?

En primer lloc, i en definitiva, el propòsit del "Blog Action Day" és crear debat. Es demana als blocaires que dediquin tan sols un dia del seu calendari i se centrin en una qüestió important. En fer-ho tots el mateix dia, la comunitat de blocs canvia el discurs a la xarxa de forma eficaç i focalitza la conversa a nivell global sobre aquest tema.
Fruit d'aquest debat, naturalment, flueixen accions, consells, idees, plans i concienciació. En 2007, en relació amb el tema del medi ambient, vam veure blocaires desenvolupant experiments sobre el medi ambient, detallant idees innovadores en la creació de pràctiques sostenibles i centrant l'atenció del públic sobre organitzacions i empreses que promocionaben pràctiques ecològiques. En 2008 l'objectiu és tornar a centrar les energies i apassionaments de la comunitat blocaira; aquesta vegada sobre la gegantina qüestió de la pobresa mundial.

Participació massiva.

Des de la més petita de les revistes en línia fins a les més grans, des de ministres de la UE a professionals i a aficionats, el "Blog Action Day" requereix una participació massiva. Qualsevol persona és lliure de participar en el "Blog Action Day" i no hi ha límit en el nombre de posts, el tipus de posts o el sentit dels pensaments i opinions.

Portàtils per als docents castellans

2008-10-07T20:42:00.004+02:00

"El Govern de Castella-La Manxa iniciarà a partir de demà el repartiment d'un ordinador portàtil a cadascun dels 28.500 docents de l'ensenyament públic, amb la finalitat de facilitar una eina útil per a la seva activitat pedagògica i contribuir així a millorar les possibilitats de ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)."

[Font: Europa Press]

Em sembla fantàstic. Per què no fem el mateix a Catalunya?

La conxorxa imperialista

2008-10-07T19:58:00.008+02:00

Gràcies al bloc de Juan Torres (Ganas de escribir) descubreixo aquest sorprenent vídeo que fa palesa la ignominiosa conxorxa per a la guerra d'Irak.
No és que Australia i Canadà s'hagin posat d'acord en les línies estratègiques... és que el discurs és el mateix!

Crisis for dummies

2008-10-06T17:28:00.011+02:00

Tots ens fem aquestes preguntes sobre l'actual crisi financera:

ja ha passat el pitjor? Què va provocar el col·lapse del centre neuràlgic del capitalisme global? Va ser la cobdícia? Va ser el de Wall Street un cas d'auditor auditat? Va ser manca de regulació? Però no hi ha res més? No hi ha res sistèmic? Què té a veure la crisi de sobreproducció de mitjans dels anys 70 amb els esdeveniments recents? Què va passar, doncs? Com va tractar de resoldre el capitalisme la crisi de sobreproducció? En què va consistir la reestructuració neoliberal? En quina mesura la globalització dels 80 i els 90 va ser una resposta a la crisi dels 70? Per què la globalització no va poder superar la crisi? Quins van ser els problemes de la financiarització com a via de sortida a la crisi de sobreproducció dels 70? Per què la financiarització és tan volàtil? Com es formen, creixen i esclaten les bombolles? Com es va formar la present bombolla immobiliària? I com créixer? Com van poder les hipoteques subprime degenerar en un problema de tals dimensions? I com és possible que els gegants de Wall Street s'ensorressin com un castell de cartes? Què passarà ara?

Tots, en efecte, ens fem aquestes preguntes. Però pocs poden tractar de respondre amb la insòlita combinació d'elegància, profunditat, claredat i extremada senzillesa de l'economista i politòleg Walden Bello. I molt menys en només 4000 paraules. L'ensorrament de Wall Street no es deu només a la cobdícia i a la manca de regulació estatal d'un sector hiperactiu. Procedeix també, i sobretot, de la crisi de sobreproducció que ha vingut minant al capitalisme remundializat des de mitjans dels 70. Així veu aquesta crisi de fi d'època Walden Bello. No us perdeu aquest interessant article publicat a sinpermiso.info

BONUS:

* Cronologia de la crisi segons la BBC

* Estressat per la crisi? Un bon amic m'ha receptat mirar aquest vídeo musical cada matí. Ja'm direu...

Crisi financera versus energia

2008-10-01T12:40:00.004+02:00

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la VII Conferència Internacional d'ASPO, la revista electrònica Rebelión entrevista a Pedro Prieto, vicepresident d'AEREN:

Normalment quan parlem de les causes de l'actual crisi financera es parla del descontrol els grans grups financers, ineficàcia i imprudència dels directius, hipoteques subprime, especulació il·limitada, cobdícia. Per què creus que el zenit mundial del petroli és la causa última?

Certament, els grans mitjans actuals, entre els quals destaquen les notícies econòmiques i financeres, parlen un llenguatge críptic i sacerdotal, que la majoria dels ciutadans repeteix com les lletanies es repetien en els moments d'auge de les religions convencionals. Sens dubte la cobdícia humana és part d'aquest problema, la imprudència de directius, també; el descontrol dels grups financers, el mateix. Si es concedeixen hipoteques a persones físiques o jurídiques que no les poden retornar, doncs veritablement això és una causa. Però totes aquestes, són raons econòmiques. Per cert, el sistema presumeix de tenir dispositius de control suficients, que ara es veu no eren tals.

Crec que el zenit de la producció mundial de petroli és una causa clau de l'enfonsament financer, perquè aquest només creix i es manté copiant el format de creixement i multiplicació exponencial dels bacteris en el most per produir vi, és a dir, mentre hi ha substrat energètic i sucres (energia per transformar acceleradament a la societat), la multiplicació financera dels pans i els peixos és possible. Però igual que amb el most, quan el substrat que alimenta i permet la reproducció es comença a esgotar, el creixement exponencial s'atura i els bacteris, complert el seu fi, moren. El petroli, l'energia, no és un bé comú més; és el requisit previ i imprescindible per a produir els altres béns i oferir serveis.

Poc abans, Rebelión ja havia publicat un article de Pedro Prieto, titulat "L'enfonsament financer, efecte visible de la causa oculta del zenit mundial del petroli".

[Via http://www.crisisenergetica.org/]

El Pla 80Km/h. i l’aixecada de camisa dels resultats

2008-09-29T11:35:00.005+02:00

Entestar-se en enganyar als ciutadans és el pitjor que pot fer un polític. Quan ho entendran? Per molt que facin un magnífic pla per intentar aconseguir una millora social - la que sigui – el que no es pot fer és pervertir els resultats per tal d’adaptar-los al que els hi hauria agradat que resultés.

Amb el pla de limitar la velocitat màxima a l’àrea metropolitana en un màxim de 80Km/h. ja tenim tots els actors d’aquest insofrible vodevil interpretant el seu paper. Els mitjans de comunicació afins al govern de torn propagant a tort i a dret l’eterna veritat a mitges del polític de torn que intenta justificar com sigui les seves decisions.

Senyors polítics, ja som prou grandets com per entendre que de vegades els qui teniu delegada la gestió pública heu d’aplicar decisions impopulars. També podem arribar a comprendre, malgrat la nostra innoble condició de simples ciutadans, que aquestes decisions impopulars puguin no donar els resultats desitjats. Però el que no podrem arribar a comprendre mai és per què us esforceu tant en enganyar-nos. L’única explicació possible és que valoreu molt més el manteniment del poder que us atorguem que el servei social al què us deveu.

Desistiu, polítics així no els volem!

És cada vegada més gran el nombre de persones – ciutadans - que apliquem el pensament crític en centenars de webs i milers de blocs que escrivim amb la intenció de millorar una mica la societat en la que vivim. En un d’aquests podem trobar, per exemple, com s’ha manipulat la informació sobre els resultats del pla 80Km/h. (gràcies Enric).

Senyors polítics, potser podreu controlar mig centenar de mitjans de comunicació estàndards, però heu de saber que els anomenats mass media son cada vegada menys mass... i fins i tot menys media; la temporada de partitocràcia s’acaba.

Una bona notícia: el català puja a 1ª divisió!

2008-09-27T00:50:00.009+02:00

El traductor de Google ha incorporat el català des del 25 de setembre (d'acord amb la Wikipedia). En total són 32 llengües (més variants); 31 i el català.
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a:
àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, croat, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbo-croat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès, vietnamita
i a l'inrevés.
Jo ja he posat el widget corresponent (gadget segons la terminologia de Google) de forma que aquest bloc, malgrat no estar escrit en la llengua del regne, ja es pot llegir en 32 llengües.

Via De l'Holocè estant

Aturada a les renovables

2008-09-20T14:10:00.002+02:00

"Demanem la retirada immediata d’un decret redactat al marge de les veritables claus de la problemàtica ambiental, i de la transició energètica que estem patint. Un Decret que instal·la Catalunya en el camí del deteriorament ambiental i la dependència energètica. Un camí que els catalans no ens mereixem. En energies renovables, Catalunya no ha de ser diferent."

El nou decret que ha de regular la implantació de parcs eòlics i solars, en exposició pública des de l'1 de setembre, ha començat a rebre les primeres crítiques, tot i que ja es va començar a redactar fa més de dos anys.

Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears consideren que el nou decret «congela el desenvolupament d'aquestes energies i bloqueja el desplegament de l'energia solar». Les entitats veuen en la creació de les zones de desenvolupament prioritari una limitació a la construcció de parcs eòlics, perquè estan sotmeses a una tramitació «exagerada i arbitrària», ja que conceptes com per exemple la pèrdua del valor del paisatge s'equiparen a altres valors més objectius, com ara l'energia, els impactes ambientals i l'urbanisme.

Gegants Financers: aniran caient un després de l'altre

2008-09-19T21:12:00.010+02:00

“Aquesta crisi és el fruit de la falta d'honestedat de les institucions financeres i de la incompetència dels polítics” (Joseph Stglitz, Premi Nobel d'Economia).

És molt difícil que els ciutadans normals, els què contem com a molt en centenars d'euros, ens adonem de l'abast real que està tenint la crisi financera i el desastre gegantí que s'està produint en els mercats.

Entre altres coses, perquè s'estan encarregant d'ocultar-lo i, sobretot, de dissimular les seves veritables causes.

Hem perdut ja el compte dels grans bancs, fons d'inversió o asseguradores que han trencat i de la xifra dels rescats que estan pagant els bancs centrals i governs per a tractar de salvar a molts altres.

Només en aquesta setmana són centenars de milers de dòlars els què s'han volatilitzat, els què les autoritats han hagut de posar a la disposició dels mercats (vull dir, dels grans banquers i financers que són, en realitat els que tenen cap, sentiments i, sobretot, butxaca i no els mercats, com se'ns diu) per a injectar la liquiditat que sembla haver desaparegut per complet.

Els ciutadans es pregunten què està passant i què és el que va a passar, però els mitjans de comunicació (la majoria participats de manera determinant pels propis bancs) i els responsables governamentals tot just si es limiten a balbotejar vaguetats i justificacions abstractes que gens no aclareixen.

En realitat, el que ha passat és prou simple.

El nostre sistema econòmic s'ha anat consolidant com un sistema financiaritzat, ja que la compra i venda d'actius financers, de paper, s'ha convertit en la forma més fàcil i ràpida d'obtenir beneficis. Encara que també la més arriscada i perillosa.

El que passa és que perquè això hagi estat possible ha resultat necessari expandir la generació de deute fins a límits gegantins.

Fins fa uns decennis el deute la generaven els bancs amb la finalitat de crear més diners amb els que podien finançar noves activitats econòmiques productives.

Cal saber quelcom molt senzill. Quan Pedro li presta a Solbes 100 euros en metàl·lic, la quantitat de diners existents en l'economia queda inalterada. Però quan Pedro diposita el seu bitllet de 100 euros en el Botine' s Bank i després aquest presta a Solbes 80 euros, resulta que la quantitat de diners existents en l'economia augmenta en 80 euros. És veritat que no vària la quantitat de diners en metàl·lic (100€), però sí els anomenats "diners bancaris" que Botine's Bank acaba de crear (80€).

És fàcil d'entendre l'atractiu que té aquest aparentment màgic negoci bancari: solament recollint en un costat, dipositant una part i prestant a un altre s'obté un sucós benefici i a més es creen diners que no son un mer paper sinó, sobretot, un instrument de poder i decisió.

Quant més deute es crea, més benefici i com més benefici, més deute es demanda.

Però si això es feia tradicionalment per a finançar l'activitat econòmica, el que ara succeïx és que els diners bancaris s'utilitzen per a realitzar operacions financeres que gens tenen a veure amb les productives que creen riquesa i ocupació.

I la crisi actual s'ha produït perquè hem arribat al paroxisme. D'una banda, el deute creat al voltant del boom immobiliari d'Estats Units i en general en els altres països és ingent, excessiu i insostenible. Per una altra, aquest deute està basat cada vegada més en papers de molt poc valor, molt opacs, tremendament arriscats, volàtils, i molts d'ells literalment sense valor, com les hipoteques de milions de persones que han deixat de pagar-les.

Com la multiplicació de totes aquestes operacions en papers tan arriscats duia un perill molt gran, i com es tractava d'inversions que es feien a càrrec dels dipòsits o estalvis de particulars i empreses, els bancs van tractar de dissimular l'empantanegament de risc en el qual s'estaven ficant. I ho van fer amb la complicitat de dues institucions que s'han mostrat com autèntiques corresponsables de la crisi: les agències de rating, que alteraven la qualificació real d'aquests valors per a fer creure que no tenien problema, i els bancs centrals, que van deixar fer lliurement sense intervenir, o fins i tot facilitant tot això, com en el cas d'Estats Units.

Però el pastís estava cridat a ser descobert i es va descobrir quan un darrere l'altre els bancs no van poder dissimular per més temps les seves inversions en subprime, en paquets d'hipoteques sense valor, en fons immobiliaris que ja no tenien mercat, en bombolles que havien esclatat o estaven a punt de fer-ho...

Van començar a trencar o a enfonsar-se un darrere d'un altre i en aquestes estem.

La processó ha començat, però que ningú cregui ni de bon tros que s'albira el seu final. De fet, a Espanya ni tan sols ha començat, i és segur que començaran a caure també.

És segur que van a seguir caient un darrere l'altre mentre no es talli d'arrel aquest procés infernal de derivació financera, d'especulació desmesurada, de descontrol dels capitals, d'inversions en bombolles...

I és segur que van a seguir caient mentre que els bancs centrals segueixin fent el que estan fent: atiar el foc injectant cada vegada més diners que no serveixen sinó perquè les grans financeres segueixin fent l'única cosa que saben fer i que és el que ha provocat la crisi.

S'ha arribat a una situació tan extrema que ja no cap més solució que fer net, governar els diners, esmenar les finances, sotmetre als banquers al poder de la democràcia ciutadana, obligar que el finançament estigui al servei de les empreses i dels consumidors, prohibir el delicte financer continuat en paradisos i evasions fiscals, imposar la transparència i obligar a que els rics respectin també principis elementals de moralitat i equitat.

Però els què estan en el poder no diuen ni volen fer res. Ni són conscients del que han embullat ni tenen la més mínima idea de per on començar a tallar ni, per descomptat, tenen la valentia suficient per a dir-li als banquers i financers que han provocat tot això que fins a aquí hem arribat i que han de plantar cara al daltabaix.

Haurem de dir-ho els ciutadans.

Aquest article és la traducció del que ha publicat Juán Torres en el seu magnífic bloc i que també es pot trobar a Sistema Digital. (Traducció publicada amb el permís de l'autor).

Robin Hack... o el nou Bandoler

2008-09-17T16:14:00.004+02:00

Interessant cop de rauxa contra el Sistema.

Un activista català aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a ONGs i es dóna a la fuga!

Una part els ha invertit en crear la publicació extraordinària 'Crisi' (número íntegre, en pdf), que es reparteix avui a 150 punts del país. Hi explica que ho ha fet per criticar el sistema capitalista, detalla com ho ha fet i diu que no els tornarà. Una altra part dels diners, l'ha donada a moviments socials que miren de construir alternatives.

[Font: Vilaweb]

Torito ahfixiao! (Greenpeace)

2008-09-17T11:46:00.007+02:00

A primera hora del matí, activistes de Greenpeace han col·locat una mascarilla al toro de Osborne situat en l'A1, als afores de Madrid, per a “protegir-lo” de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels automòbils.

L'acció, s'emmarca en la Setmana de la Mobilitat Sostenible, i se suma als actes que l'organització està portant a terme en tota Europa de cara a la pròxima votació de la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu sobre la limitació de les emissions de CO2 dels nous turismes que es venen a Europa.

+Comunicat de Greenpeace.

+Presentació de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, del 22 al 29 de setembre (Gencat).

L'experiment més important de la història o... amb les mans a la massa.

2008-09-16T12:44:00.007+02:00

Aquests dies ha sigut noticia la posta en marxa del nou accelerador de partícules (LCH) del CERN. Per molt que he anat llegint molt del que han publicat els diaris (disbarats inclosos) no he aconseguit treure aigua clara de què és això del Bosó de Higgs ni de per què l'experiment per trobar-ho és de conseqüències tan importants com ho va ser el de Millikan però amb una complexitat i cost molt superiors al programa Apolo.

Finalment he trobat una pàgina web que dóna una explicació conceptual prou intel·ligible per als humans "normals":

http://eltamiz.com/2007/11/20/esas-maravillosas-particulas-el-boson-de-higgs/ (en castellà).

Us deixo un parell de vídeos relacionats. El primer és una explicació del funcionament de l'accelerador de partícules. El segon - per als més joves - és un rap força "currat":

Large Hadron Rap.

10.000 Catalans a Brussel·les!

2008-09-15T16:31:00.005+02:00

El món independentista comença a organitzar-se al marge dels (enquistats) partits polítics. Com a conseqüència d'un post d'Enric I. Canela sobre l'estat de perplexitat dels catalans i publicat a El Bloc Gran del Sobiranisme, ha sorgit una proposta sorprenent:

10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació.

Ja s'ha fet un grup a Facebook per tal de començar a organitzar un esdeveniment què, a ben segur, extendrà l'estat de perplexitat més enllà del principat.

Tu no existeixes

2008-09-15T00:56:00.005+02:00

"Tú no existes" és el títol d'un excel·lentment argumentat article de Jordi Barbeta publicat ahir diumenge a La Vanguardia. Fa referència a la (trieu adjectiu) sentència del Tribunal Constitucional (TC) en contra de la consulta proposada pel Lehendakari Ibarretxe i del què extrec un fragment significatiu:

"Obviamente, si según los magistrados el Pueblo Vasco no existe y, en caso de que existiera, no tendría derecho a decidir nada, lo que opine el Parlament y lo que sienta la ciudadanía de Catalunya se les antojará igualmente irrelevante".

En termes similars s'expressa el professor de Dret Constitucional Gerardo Pisarello en un article publicat a sinpermiso:

"En un contexto como el actual, la sentencia del TC es una señal que condiciona no sólo el horizonte político vasco sino también el catalán. Precisamente por eso, debe juzgarse por sus palabras, pero también por sus silencios. Es decir, atendiendo a lo que sus fundamentos dicen, cuando podían callar, pero también a lo que, puestos a pronunciarse, decidieron no decir..."

"...Es verdad, nuevamente, que el TC no tenía por qué pronunciarse sobre estas cuestiones. Lo criticable, empero, es que al hacerlo haya propiciado una lectura tan restrictiva de la Constitución Española y de los propios Estatutos de Autonomía. Para cerrar el paso a la ley de consultas vasca, y de paso, lanzar una advertencia a Catalunya, el TC cuestiona que el “Pueblo Vasco” pueda ser una categoría jurídica sobre la que hacer recaer el “derecho a decidir”. E insiste, machaconamente, en el muro infranqueable que lo impide: el carácter único, indivisible y soberano, de la “Nación española” y del “Pueblo Español” (referidos así, con mayúsculas, como si se tratara de dejar claras las jerarquías, incluso en el plano simbólico). "

Ja he fet referència algunes vegades en aquest bloc a la imperiosa necessitat de modificar la Constitució Espanyola, però, atesa la conjuntura, començo a entendre i veure'm identificat amb les tesis de les CUP. Es tracta simplement de no reconèixer-la.

Siguem realistes, ens cal l'impossible!

Rosario 10 - Rosell 0

2008-09-13T00:05:00.008+02:00

“Al llarg de la història, hi ha hagut moments en què el pensament heterodox ha primat sobre l'ortodòxia; han estat èpoques de progrés. En altres períodes, l'ortodòxia ha ofegat el pensament, que és sempre heterodox, perquè pensar consisteix a subvertir; han estat èpoques d'estagnació.”

El text és un fragment d’un més que excel·lent article de Ramon Folch (no en puc amagar la meva admiració) publicat fa poc a la revista Sostenible. La seva tesi és perfectament aplicable a la majoria d’àmbits socials i culturals en els que estem immersos. Tanmateix en faig referència a causa d’una petita casualitat (o pot ser no ho era tant, de casual...).

Ahir a la nit, Diada de Catalunya per més senyes, TVE va programar el concert que Rosario Flores va fer el dia 6 de juliol al Liceu. Un concert impressionant d’una ARTISTA - sí, amb majúscules - que ha sabut revolucionar el concepte de cançó espanyola fusionant estils tan diversos com el blues, el funk, el jazz, el pop, el rock, la rumba catalana i, naturalment, el flamenc. Heterodòxia electritzant.

Finalitzat el concert, magníficament il·lustrat amb imatges d’arxiu i fent servir com fil conductor una entrevista a la mateixa Rosario, vaig fer una mica de zàpping i vaig arribar al Canal 33. Curiosament la programació en aquell moment corresponia a un concert de Marina Rosell al Liceu. Pura ortodòxia.

Sincerament, vaig sentir una mescla de pena i ràbia en trobar-me molt més identificat amb el referent espanyol que amb el català.

Continuava l’article de Ramon Folch:

“Avui vivim aclaparats per l'ortodòxia de les actituds políticament correctes i per això el pensament feble està de moda. De fet, estem més que estagnats. Estem empantanegats, perquè la mediocritat ortodoxa té mil tribunes per a expressar-se, fins a diluir en un mar de redundàncies les poques idees innovadores que apareixen.”

Doncs això.

Bona Diada !!

2008-09-11T17:20:00.002+02:00

http://www.11setembre.org/

(Planifiquem el futur?)

De l'èpica a l'estètica (tot passant per l'ètica)

2008-09-01T19:51:00.004+02:00

A la pàgina 19 de La Vanguardia es publicava dissabte passat (30/8/08) un èpic article, amb el títol "Ir a la Luna", del director del Institut de Ciències Fotòniques, Lluís Torner. L'escrit, una oda a la semi-utopia, començava amb una sèrie de preguntes:

"¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de abordar desafíos importantes, de impacto global? ¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de imaginarlos, de idearlos, de llevarlos a la práctica, de terminarlos hasta el final? Desafíos difíciles, entre los más difíciles del mundo, asociados a proyectos importantes, relevantes, de primera categoría mundial. ¿Nos sentimos capaces de concentrar la suficiente determinación, sabiendo que si lo intentamos con ahínco podremos cultivar y recoger los frutos de la confianza y energía colectivas generadas?"

L’article prossegueix fent un elogi de la desacreditada èpica com a sistema d’esperonament de la societat.
L’arenga, que anava dirigida al món universitari i empresarial català, és perfectament extrapolable a d'altres àmbits. El colossal desafiament plantejat al 1961 pel president Kennedy és només una petita innocentada comparat amb l'autèntic desafiament de supervivència que es planteja actualment a tota la humanitat. Reprenc aquí les paraules de Carl Sagan (Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998):

“Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Èpica i ètica... Quina estètica!

Quan comencem?

Vol JK 5022 (Una hipòtesi)

2008-08-23T01:16:00.005+02:00

Dir que la matemàtica o la física son àrees de coneixement molt desconegudes per als periodistes no és fer cap gran descobriment, però llegir la quantitat de barbaritats que s'han arribat a escriure a prestigiosos diaris de gran difusió resulta més que lamentable. Si una de les raons de ser del periodista és explicar el que passa en el món real, aquest hauria de tenir uns mínims coneixements de les lleis físiques que expliquen el seu funcionament. Certament, és pràcticament impossible per a una única persona abastar tot el coneixement actual. Tanmateix, de la mateixa manera que les redaccions dels serveis informatius disposen de consultors experts en filologia, economia o geopolítica, haurien de disposar d'un consultor en ciències físiques.

La informació que s'ha donat del tràgic accident és, simplement, desinformació. S'han barrejat fets, suposicions, hipòtesis i conjectures de tota mena i s'ha amanit amb dades inversemblants i opinions descontextualitzades (per no dir tendencioses).

Fets.

- L'avió s'enlaira uns 50m. desprès d'una carrera més llarga de l'habitual, vira a babord, corregeix la trajectòria cap a estribord i cau.

- Aquest tipus d'avió pot enlairar-se amb un únic motor funcionant.

Hipòtesi.

- El motor de l'esquerra comença a fallar lleugerament (per un inici de Compressor Surge o altra causa accidental) en el moment d'accelerar al màxim.

- El pilot apura al màxim la carrera sobre la pista com a precaució ja que nota una petita vibració estranya. Ja no és a temps d'avortar amb seguretat i, conscient de que pot solventar una aturada del motor, pren les precaucions adients.

-Just quan acaba d'enlairar-se, el motor de l'esquerra falla definitivament. La nau comença a virar cap a l'esquerra però el pilot fa la correcció de trajectòria corresponent per a compensar el parell de forces que el desequilibra.

-En plena correcció cap a la dreta el motor dret (i això sí que és l'insòlit) s'atura.

-Amb la inèrcia del gir rectificador i l'aturada del segon motor el gir s'accentua i tant si la nau entra directament en pèrdua com si el pilot intenta fer un picat per a recuperar el control, l'únic resultat possible a tan poca alçada és el que es va produir.

Les qüestions a dirimir.

-Per què va fallar el primer motor?

-Opinió: probablement per un Compressor Surge o per l'entrada d'un au a la turbina. Situacions excepcionals però controlables.

-Per què va fallar el segon motor?

Aquí està el quid de la qüestió (suposant certa la hipòtesi d'aturada del segon motor).

-Opinió: tant si es va produir un Compressor Surge en el primer motor com si es va produir un incendi, la maniobra corresponent és tallar el subministrament de querosé. Si per alguna raó al intentar tallar el subministrament del motor 1 el que es fa (per un problema tècnic o per error humà) és tallar el subministrament del motor 2, el resultat és el que es va produir. També es possible que un Compressor Surge en el primer motor indueixi el mateix problema en el segon degut a un nivell exagerat de vibracions amb el mateix tràgic resultat.

Informacio addicional

100 Anys d'Estelada

2008-08-19T17:19:00.004+02:00

En un estiuenc article (Pinsans i Caderneres) a El Periódico, el polifacètic socioecòleg Ramon Folch ens recordava un comentari de Narcís Comadira publicat a Pou de Lletres:

"A la gent, li és ben igual la llengua que parla, com la parla i, fins i tot, si la deixa de parlar. Catalunya és un poble que no té voluntat de ser. Aquest és el gran problema".

Bé, per als que sí tenim voluntat de ser i publiquem blocs en català, proposo penjar l'estelada el proper 11 de setembre.

Insòlit

2008-08-01T09:38:00.006+02:00

Ara no és un article seu sinó una entrevista en plena contraportada de El Periódico la que sorprèn per la seva dissonància. I no estic parlant d'un fals friki, producte del màrqueting català. Em refereixo a tot un Catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid.

El senyor Juan Carlos Moreno Cabrera (que algú li faci una entrada a la viquipèdia, si us plau) gosa dir públicament coses tan extraordinàries com aquestes:

"El nacionalisme espanyol és el més radical i excloent."

"...de totes les varietats, es va seleccionar el que se'n diu un dialecte, el castellà, i se'l va associar amb la construcció d'un Estat supranacional, central i fort. Per tant, l'espanyol és una espècie d'idea de caràcter polític que es va establir basant-se en el dialecte castellà. (...) Al segle XIII, el castellà va començar a utilitzar-se a la cort d'Alfons X per a qüestions administratives. Així que es van anar unint els regnes i Castella va adquirir poder. El dialecte castellà, que no tenia valor literari, es va imposar com a model, associat al poder central."

"-Assenyali un error dels catalans al plantejar la defensa de la seva llengua.
-Els retrec que no hagin sigut més intransigents en el seu ús. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes."

El que no diu ningú, ni tan sols els polítics als que els hi correspondria, és que hauria de ser obligatori l'estudi de totes les llengües cooficials: èuscar, galego, català, i aranès (únic vestigi de l'occità dotat d'oficialitat). El resultat seria força sorprenent. Una cohesió social molt més forta i la desaparició de l'únic petit (i magnificat) inconvenient del sistema d'immersió lingüística: el xoc inicial que han de patir els alumnes de famílies desplaçades temporalment per raó de treball.

[Foto: EFE 19.05.08]

[PD#1. El bable, no és oficial ni tan sols a Astúries i el caló, sense territori delimitat, es considera un argot]

The Great (Fire)wall of China

2008-07-31T10:21:00.006+02:00

BEIJING (AP) — Olympic organizers are backtracking on another promise about coverage of the Beijing Games, keeping in place blocks on Internet sites in the Main Press Center and venues where reporters will work.
The blocked sites will make it difficult for journalists to retrieve information, particularly on political and human rights stories the government dislikes. On Tuesday, sites such as Amnesty International or any search for a site with Tibet in the address could not be opened at the Main Press Center, which will house about 5,000 print journalists when the games open Aug. 8.
"This type of censorship would have been unthinkable in Athens, but China seems to have more formalities," said Mihai Mironica, a journalist with ProTV in Romania. "If journalists cannot fully access the Internet here, it will definitely be a problem."
The censored Internet is the latest broken promise on press freedoms. In bidding for the games seven years ago, Chinese officials said the media would have "complete freedom to report." And in April, Hein Verbruggen and Kevan Gosper — senior IOC members overseeing the games — said they'd received assurances from Chinese officials that Internet censorship would be lifted for journalists during the games.
China routinely blocks Internet access to its own citizens.
Gosper, however, issued a clarification Tuesday. He said the open Internet extended only to sites that related to "Olympic competitions."
"My preoccupation and responsibility is to ensure that the games competitions are reported openly to the world," Gosper said.
"The regulatory changes we negotiated with BOCOG and which required Chinese legislative changes were to do with reporting on the games," Gosper added, using the acronym for the Olympic organizers. "This didn't necessarily extend to free access and reporting on everything that relates to China."
Journalists trying to use the Internet on Tuesday expressed frustration, and some also complained about slow speeds. Several said it might be an intentional ploy to discourage use.
IOC officials have said the Internet would be operational by "games time," which began Sunday when the Olympic Village opened.
In a related event, Amnesty International released a report Tuesday accusing China of failing to improve its human rights record ahead of the Olympics.
The group said that in the last year, thousands of petitioners, reformists and others were arrested as part of a government campaign to "clean up" Beijing before the Olympics. It said many have been sentenced to manual labor without trial.
Beijing organizers have been backtracking on the freedom to report.
Rights holders such as NBC, which has paid about $900 million to broadcast the games, and non-rights holders have faced roadblocks, red tape and changing rules as they prepare to cover unexpected events away from the venues.
Broadcasters have complained about having permits rescinded, being forced to give notice a month ahead of time about the location of satellite trucks, and facing harassment from bureaucrats and police about renting office space or getting parking permits for their vehicles.
Earlier this month, broadcasters tried again to get Olympic organizers to lift restrictions on live broadcasts from Tiananmen Square. Alex Gilady, a senior IOC member and a senior vice president of NBC Sports, has pushed for more live time from the iconic venue — China is offering six hours daily, and no interviews. Others are pressing to lift the ban on live interviews.
"Don't push the issue," responded organizing committee executive vice president Wang Wei, according to an official who attended the meeting. It was Wang who led Beijing's 2001 bid, and who said after winning: "We will give the media complete freedom to report when they come to China."
NBC is promising to air 3,600 hours of coverage, and its owner, General Electric, is one of 12 top sponsors of the IOC. Some top sponsors have reportedly paid as much as $200 million.
In an interview with The Associated Press, Dick Ebersol, chairman of NBC Universal Sports, said he would like to see more "openness" from Chinese officials. But he seemed to play down the news value of the Olympics. He said NBC was ready to cover stories as they come up, but "we're not going to cavalierly ... blow out sporting events to show news."
Olympic historian David Wallechinsky has criticized the IOC for giving the games to China. He's visited the country more than a half-dozen times in 30 years, and said the IOC and its sponsors were distracted by China's booming economy.
"There is so much money being made that the IOC has just turned a blind eye," Wallechinsky said. "The IOC wanted to believe it was all going to go well, and they weren't there when they should have been. You know, the Communist Party wants to control everything."
The IOC has maintained the Olympics are a sports event, and it should not intervene in politics. However, others have faulted the Swiss-based body for failing to hold China to promises made seven years ago when it won the bid.
"It is truly sad to see the IOC fail in this regard," said Vincent Brossell, a a spokesman for Paris-based press rights group Reporters Without Borders.
Rioting in Tibet four months ago, which sparked protests on international legs of the torch relay, was followed by the mobilization of an army of security personnel in Beijing — 110,000 police, riot squads and special forces, augmented by more than 300,000 Olympic volunteers and neighborhood watch members.
Cuban reporter Joel Garcia Leon, with the magazine Trabajadores, said he expected the censorship. But he was overwhelmed by other red tape.
"I'm surprised how tightly controlled and complicated everything is here," he said. "To get a phone number from China Mobile, I have to give them a copy of my passport and my mother's maiden name. This seems quite excessive and abnormal."

Associated Press Writers Chi-Chi Zhang in Beijing and David Bauder in New York contributed to this report.

[Font: Associated Press]

Info addicional:

És el Decreixement un Neopostmarxisme redemptor?

2008-07-29T12:18:00.004+02:00

Certament el títol, digne d'una ponència d'aquelles tan feixugues, és molt poc estiuenc. Per tant us proposo una reflexió molt més lleugera.

Reducció a l'absurd:

Suposem que la tecnologia evoluciona de tal forma que aconseguim produir TOTS els bens i serveis que necessitem mitjançant robots de tota mena. Tanmateix, com en aquest món ideal les persones no necessiten treballar, ningú cobra cap sou per la seva feina. Vés per on, ningú no pot comprar els bens ni els serveis que necessita i la humanitat desapareix!

Per poc que es mediti sobre la hipòtesi anterior, sembla clar que l'important no és el repartiment de la feina sinó el repartiment de la riquesa. Curiosament la majoria de constitucions dels estats moderns, fan referència explícita al dret al treball (Art. 35) però no es reconeix el dret a una part de la riquesa que genera la societat. I encara més, es sol reconèixer el dret a la vida (Art. 15) però no es garanteix una renda mínima de supervivència o, dit en termes més bioeconòmics, una energia mínima de supervivència.

TELEÇINCO

2008-07-24T23:12:00.006+02:00

Gràcies al bloc de l'Enric I. Canela descubreixo que la Plataforma per la Llengua inicia aquest dijous una campanya contra Tele-5 per a protestar per l’adhesió de la cadena al Manifiesto por la lengua común. L’entitat proposa un enviament massiu de cartes de queixa al conseller delegat de l’emissora, Paolo Vasile, als anunciants de la cadena i al ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, al qual reclamen, com a regulador de l’espai radioelèctric, que passi comptes amb Tele-5.

"La Plataforma per la Llengua denuncia els forts dèficits democràtics de l’Estat espanyol en matèria d’igualtat de drets lingüístics dels seus ciutadans. Davant les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l’Estat espanyol, l’organització proposa l’enviament de cartes a Telecinco per queixar-se del racisme lingüístic que sosté la cadena i que és impropi d’un mitjà amb concessió d’ús de l’espai radioelèctric públic."

La croada socialista continua

2008-07-21T23:00:00.007+02:00

Finalitzava el meu post anterior amb la pregunta gens retòrica:

"La finalitat del socialisme, son les persones o és el poder?"

I, vés per on, em trobo avui amb el valent article del Vicent Partal "De Vendrell a Bassas". Resulta molt difícil trobar una veu dissident en el conquerit panorama mediàtic català.

Veig que se'n fa ressò l'Enric I. Canela i, seguint el seu fil, arribo als blocs de Manel Bargalló (Reflexions sobre la crosta sociata) i de Carles Puigdemont (En Partal té raó. I jo també hi era).

Sospito, però, que la desactivació de la Mònica Terribas, per la via clàssica de l'ascens, els hi sortirà "rana" (una autèntica "croada").

[PD: La destrucció de Catalunya Ràdio. Víctor Alexadre 23.7.08]

La croada socialista (res a veure amb el rauc de la granota)

2008-07-17T11:05:00.009+02:00

Tinc la mala costum de llegir diaris; un vici. Com tots els vicis, saps perfectament que és molt dolent per a la teva salut - la mental en aquest cas - però et veus incapaç d'evitar-ho.

Encara no he sortit del tot de l'estat xoc. Com se m'acudeix posar-me a llegir l'article d'opinió de Reyes Mate a El Periódico: El Laïcisme a examen? Si us plau, que alguna persona amb coneixement respongui a aquest cúmul de despropòsits!

La primera perla al subtítol:

"La història ha demostrat que la raó laica no és capaç de construir un món just i en pau."

-Em frego els ulls, m'ho torno a llegir... m'ho torno a llegir una altra vegada...

-Doncs sí, això és el que posa.

-No m'ho puc creure!

-Serà per la meva manca de fe?

-Bé, jo hauria formulat la sentència just al revés: "La història ha demostrat que la irracionalitat religiosa no és capaç de construir un món just i en pau". I dic "hauria" perquè la història, per se, no demostra res. L'únic que fa és posar en evidència l'estupidesa de l'ésser humà.

Suposo que desprès del subidón provocat per aquest article, arribar a la secció de política i estampar-me directament amb el titular: "El PSC aposta per la MAT, el quart cinturó i les nuclears" ja ha sigut excessíu...

Però no amics. Encara m'ha quedat esma per a llegir la magnífica consigna dels dirigents del PSC:

"Ni un pas enrere, confiança cega en el comandament i fe contagiosa en la victòria".

Sincerament, veig moltes connotacions feixistes en aquesta consigna. La finalitat del socialisme, son les persones o és el poder?

Una mica d'ètica, si us plau!

Post-Data (al "Manifiesto")

2008-07-16T11:32:00.009+02:00

Normalment, quan trobo algun article interessant que complementa el contingut d'un dels meus posts, l'afegeixo com a post-data. Això implica que pràcticament ningú dels meus pocs (però molt selectes) lectors se'l mirarà mai, ja que l'entrada figura com a llegida al reader corresponent. Per a evitar això, i tenint en compte l'excel·lència dels articles que s'han anat publicant amb relació al Manifiesto (del què ja vaig fer una entrada al bloc), publico a continuació les referències:

#0. L'article de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia "¿El último puente?". Motiu del post inicial.

#1. El quirúrgic article a Público (4/7/08) de Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid.

#2. L'impagable article de Gonzalo Pontón "Dame la lengua" a El País (14/7/2008). Ironia fina amb unes gotes sarcasme destilat. Molt refrescant.

#3. Post Data de la Post Data. Article de Lluís de Yzaguirre (UPF) a La Vanguardia i posterior versió ampliada del mateix.

Nuclear? No, gràcies (insisteixo).

2008-07-11T11:26:00.008+02:00

Vist que el petroli entra en crisis, el lobby nuclear (agrupat en organismes com el Foro Nuclear o la Sociedad Nuclear Española) ataca amb tota la seva artilleria. I no penseu que es dedica a fer simples comunicats de prensa i articles d'opinió lloant els beneficis d'aquest tipus d'energia. Aquest grup de pressió té a la seva disposició autèntiques "armes de destrucció massiva". Des de l'editorial d'un diari de gran difusió com és La Vanguardia fins a la veu carismàtica de l'expresident socialista del Reino de España Felipe González, passant per la "desinteressada" col·laboració de la CEOE o anuncis èpics amb rerefons enverinat.

La lamentable editorial de La Vanguardia del dia 06-07-08 ha tingut que ser replicada per Marcel Coderch (1):

(...) Li escric la present en relació a l’editorial i a l’article principal del suplement Diners que avui (06-07-08) publica el seu periòdic sobre El Debat Nuclear, perquè com lector, subscriptor i expert en energia nuclear em semblen ambdós un despropòsit. (...)

La carta - que no sé si s'ha arribat a publicar - es pot llegir en la seva totalitat aquí (.pdf) o aquí (.doc).

També hi ha una interessant crítica a El País, respecte a la tergiversació de dades en que incorre Felipe González, signada per Valeriano Ruíz (2):

(...) Em sorprèn l’assiduïtat amb la qual l’expresident del Govern d'Espanya don Felipe González tracta els temes energètics en aquests últims temps; sobretot el referit a l’energia nuclear. Per descomptat, és molt bo que una persona del seu nivell opini sobre el sistema energètic i utilitzi el seu gran poder de convenciment en el que vulgui, però em preocupa que ho faci tergiversant algunes dades que estan a la disposició de tots en les pàgines web de les institucions de l'Estat espanyol (Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç), Xarxa Elèctrica Espanyola i altres). (...)

El cert és que aquesta actitud de l'expresident espanyol encaixa perfectament en el nou context energètic europeu. Serveixi com aclariment imprescindible l'excel·lent article - Fin de partida: energía contra clima - de Elmar Altvater (3) a sinpermiso, del què extrac aquests fragments:

(...) Así pues, el fin de partida podría llevar a un escenario absurdo. Se emplean medios militares para la provisión de energía y materias primas. El uso de la energía fósil es corresponsable del efecto invernadero. Las consecuencias del cual –meteorología inhabitual, sequías, inundaciones, malas cosechas, extinción de especies— fuerzan a los seres humanos a la migración. Contra la cual se utilizan también medios militares, como ya hoy en las fronteras de la “Fortaleza Europa”.

Ante tamaño desjarretamiento, la nueva novia nuclear de los políticos de la energía fósil promete verdaderas alegrías. En vez de “¿Energía nuclear?, no, gracias”, es sólo cuestión de tiempo que el propio gobierno federal alemán vuelva a jugar de nuevo la carta de la energía nuclear en la partida del clima contra la energía. Por eso se hace política energética a boca llena y política climática con la boca pequeña. Lo que está en juego no es moco de pavo: el futuro de la humanidad. (...)

(1) Marcel Coderch i Collell és: Conseller, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Generalitat de Catalunya. Secretari, Associació per l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN- Aspo Spain), Membre de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya i Vicepresident, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.

(2) Valeriano Ruiz Hernández (Higuera la Real. Badajoz) és catedràtic de Termodinàmica a l'Escola Superior d'Enginyers de Sevilla. Ha estat president de Sodean (Agència Andalusa de l'Energia) i de l'empresa Isofotón dedicada a la fabricació de dispositius solars. En l'actualitat dirigeix el grup d'investigació de Termodinàmica i Energies Renovables i l'Institut Andalús d'Energies Renovables. És president de Protermosolar (associació d'empreses del sector solar), membre del Consell Nacional del Clima i fou assessor de la ministra de Medi ambient Cristina Narbona. Ha publicat nombrosos articles i llibres (alguns en col·laboració amb altres autors) sobre instal·lacions fotovoltaiques i el problema energètic. És molt crític amb l'actual model i defensa un model energètic sostenible i que causi el menor impacte mediambiental.

(3) Elmar Altvater, és membre del Consell Editorial de sinpermiso, és professor emèrit de Ciència Política a l'Institut Otto-Suhr de l'Universitat Lliure de Berlín. Va formar part entre 1999 i 2002 de la Comissió d'Investigació sobre Globalització de l'Economia Mundial del Parlament Federal Alemany (Bundestag) i és membre del Consell Científic d'Attac.

Un final profètic?

2008-07-10T10:05:00.008+02:00

EL PLANETA DELS SIMIS (Franklin J. Schaffner, 1968)

És evident que el sistema no funciona. Són moltes les propostes plantejades des dels més diversos àmbits per a intentar humanitzar una mica la nostra societat. Una societat amb un egocentrisme exacerbat que ens aboca a una crisis energètica i biològica sense precedents.

Aquests son alguns dels principals pegats humanitzadors proposats:

Potser fóra millor canviar completament de sistema en lloc de tapar tants forats!
Sí, però a quin nou sistema ens canviem? On són els grups de científics, intel·lectuals, filòsofs, pensadors que estan treballant contra rellotge en aquest nou sistema? Serem incapaços de sobreviure a l'Antropocè?

El col·lapse de la raça humana... és inevitable?

[P.D./ Els què tenen el poder -per.què els votem (!?)- segueixen en la inòpia]

De Badalona al món (via podcast)

2008-07-08T10:17:00.007+02:00

El podcast del programa radiofònic TERRITORIMAC del company i amic Jaume Angulo ha estat nominat als "European Podcast Award".
Els podcasts nominats seran premiats amb la condecoració "European Podcast of the Year 2008" en les classificacions nacional i final. Tots els interessats en votar per Territorimac podran fer-ho online fins a mitjans d'agost de 2008. Un jurat especialista premiarà els podcasts en la classificació final tenint en consideració les valoracions online.
A mitjans de setembre l'organització del concurs identificarà els guanyadors i comunicarà la notícia. Se sortejaran premis entre els visitants del portal que hagin proposat i/o valorat el podcast.

Pots votar per Territorimac a: http://www.european-podcast-award.eu/es/inicio/vote-and-win/business/type/player/uid/545/podid/545.html

De déu en déu

2008-07-07T12:17:00.004+02:00

(...) "La Terra constitueix una anomalia. Pel que fins a ara sabem, és l'únic planeta habitat en tot el sistema solar. L'espècie humana és una entre milions en un món curull de vida. No obstant això, la major part de les espècies que han existit en el passat ja no existeixen. Els dinosaures es van extingir després d'una florida de 150 milions d'anys. Fins a l'últim; no ha quedat ni un. Cap espècie té garantida la seva permanència en aquest planeta. Nosaltres, que estem aquí des de no fa més d'un milió d'anys, som la primera espècie que ha concebut els mitjans per a la seva autodestrucció. Som una espècie rara i preuada perquè estem capacitats per a reflexionar i tenim el privilegi d'influir en el nostre futur i, potser, de controlar-lo. Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Carl Sagan, Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998.

(...) "Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos."

Lluís Llach. Cal que neixin flors a cada instant. Concèntric 1968

Com confondre a un beneit

2008-07-03T23:38:00.003+02:00

Informe exportacions espanyoles d'armament.

2008-07-02T10:39:00.005+02:00

Justícia i Pau ha presentat als mitjans de comunicació l'informe 2007 sobre les exportacions espanyoles d'armament, un document elaborat per Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau, que identifica les exportacions realitzades entre el 1997 i el 2006. L'informe mostra les principals tendències de les exportacions d’armes i material de doble ús espanyoles, i recull els canvis més significatius del mercat espanyol i de la política exportadora del govern. També inclou uns annexos que recullen, llisten i ordenen per valor econòmic els principals països receptors de material de defensa, material de doble ús i armes curtes i lleugeres.
En la roda de premsa, Tica Font ha destacat el 2006 com l'any en què s'han fet més exportacions d'armes, 845 milions, tot i que les dades fetes públiques pel Govern espanyol sobre les exportacions realitzades en el primer semestre de l'any passat -més de 600 milions- indiquen que el 2007 superarà el volum d'exportacions del 2006.
En aquest sentit, l'autora de l'informe considera que el Govern espanyol, que és qui legalment autoritza cada operació d'exportació d'armes, és "políticament irresponsable", no només pel volum d'exportacions que autoritza, sinó perquè moltes exportacions són de dubtosa legalitat i incompleixen el Codi de Conducta de la Unió Europea, atès que els destinataris de l'armament són sovint països amb conflicte violent -Colòmbia o Israel-, o que vulneren els drets humans -Indonèsia o Kènia-, o que viuen en una pobresa extrema, com és el cas d'Angola o Burkina Faso. A més, el Govern espanyol cau en l'incoherència d'autoritzar la venda d'armes a països als quals, alhora, també dóna ajut per al seu desenvolupament, com el Perú, Marroc o Veneçuela.
Un element que Tica Font defineix de "molt preocupant" és que l'any 2006 Espanya va exportar armes a empreses privades i per a ús privat, un fet que no s'havia donat mai fins ara (o almenys no constava oficialment). En aquest sentit, la vicepresidenta de Justícia i Pau considera que "s'està contribuint a la privatització de l'ús de la violència".
A més, el Govern espanyol continua amb una política d'escassa transparència informativa en relació a aquesta matèria, ja que, malgrat els informes oficials periòdics sobre volums globals de vendes i països beneficiaris, manté íntegrament sota la llei de secrets oficials els expedients d'autorització d'exportacions, cosa que impedeix conèixer els compradors, els venedors i el material concret venut en cada operació.

[Font: Justícia i Pau]

De l'Holocè a l'Antropocè

2008-07-01T10:41:00.006+02:00

Viure en primera persona una època de profunds canvis socials sense patir - de moment - les terribles conseqüències que això comporta a la majoria de l'humanitat, és alhora un privilegi i un neguit de magnitud directament proporcional al grau de consciència que vaig adquirint sobre aquest fet.

Molts son els indicadors que fan sospitar que som en un punt d'inflexió crucial en l'història de l'humanitat, però l'article de Mike Davis a TomDispatch, "Living on the Ice Shelf" i traduït al castellà a sinpermiso amb el títol "Bienvenidos al Antropoceno" resulta absolutament aclaridor. Un article de lectura obligatòria si es vol entendre el món en que vivim i que introdueix la interessant idea de l'home com nou agent geològic. Una visió no gaire allunyada del clàssic article de JM Naredo "La especie humana como patologia terrestre" o fins i tot de les avanguardistes idees d'un dels pares de l'ecologia - un català per cert - Ramon Margalef.

L'incipient crisis energètica, que tots volen maquillar com una crisi econòmica més, és en realitat la crisi generalitzada d'una civilització aniquilant l'hoste que havia parasitat. Pobre Gaia!

[PD: La plaga humana. Diari Público 23.7.08]

El darrer pont?

2008-07-01T00:36:00.006+02:00

Portava uns dies rumiant el contingut d'un post en referència al "Manifiesto por una lengua común". Però, vés per on, aquest matí he trobat a La Vanguardia el magnífic article d'Antoni Puigverd "¿El último puente?" i m'ha estalviat la feina.
El subscric de cap a peus. Només recalcar la profunda decepció que m'ha produït veure l'admirat José Antonio Marina com a sotasignant d'aquest panflet quasifascista.

[P.D. #1. Quirúrgic article a Público (4/7/08) de Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid i autor de "El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva"]

[P.D. #2. Impagable l'article de Gonzalo Pontón "Dame la lengua" a El País (14/7/2008). Molt refrescant]

Nature treu la llengua a l'Acadèmia Francesa

2008-06-27T00:44:00.009+02:00

Sorprenent defensa de les llengües minoritàries a l'editorial de la prestigiosa revista Nature.

Gràcies al bloc del Marc (De l'Holocè estant) descobreixo que Nature, la primera revista científica del Món juntament amb Science, publica un editorial criticant durament l'Acadèmia Francesa pel rebuig a les llengües minoritzades. El títol en to irònic - Comèdia Francesa - ja és un bon aperitíu del sucós editorial:

"Comédie-Française

Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.

Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.

Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.

Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.

The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.

Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.

Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages."

Anem preparant les bicis

2008-06-26T12:29:00.007+02:00

Amb una crisis energètica desfermada, llavor de totes les subcrisis incipients, fóra molt assenyat començar a preparar les nostres bicis com a sistema principal, que no ja alternatíu, de transport.

Aquí unes quantes propostes tecnolúdiques per anar prenent consciència amb bon humor:

€uropa... Quina vergonya!

2008-06-19T11:28:00.008+02:00

Finalment, ahir es va aprovar la directiva del retorn, també coneguda com directiva de la vergonya. Doncs això... una vergonya!

La notícia a la BBC.
Comunicat de S.O.S. Racisme.

Comentaris als blocs:

Raül Romeva (Eurodiputat. ICV)
Camil Ros (UGT)
Kabila
Àngels Martínez

CAMPS DE RECLUSIÓ A EUROPA (FONT: MONDE -DIPLOMATIQUE)

Aquí es poden privar de llibertat per decisió administrativa les persones que han comès el delicte de néixer en un país pobre i pretendre sobreviure en un de ric...

[PD1: l'Eurodiputat Ignasi Guardans (CIU) explica al seu bloc les seves raons per a votar a favor de la directiva]
[PD2: Així són els centres d'internament espanyols]

Incoherència o hipocresia?

2008-06-15T23:50:00.004+02:00

Casualment he trobat aquest vídeo de l'organització Save The Children amb l'explicació adjunta següent:

"Cuarenta millones de niños en el mundo trabajan como sirvientes domésticos a partir de los seis años, y cerca de 10 millones permanecen "ocultos" en las viviendas de sus empleadores, según denunció hoy la organización Save the Children durante la presentación del informe 'Esclavos puertas adentro', con motivo de la celebración del Día Mundial Contra el Trabajo Infantil."

Tot molt bé fins aquí. Però vet aquí que la cara d'aquest senyor que fa la presentació, el vicepresident de Save The Children Espanya, m'ha resultat coneguda....
Doncs sí, aquest senyor va participar no fa gaire en el programa Àgora de TV3 titolat "L'energia després del petroli" com a representant del principal lobby nuclear espanyol, el Foro Nuclear, del què és ni més ni menys que president.
M'ha semblat molt contradictori que la mateixa persona que promou la defensa dels nens, sigui la que encapçala un grup de pressió per a l'implantació de l'energía nuclear a espanya, essent el principal inconvenient d'aquesta, el problemàtic llegat radioactíu que endossa a les generacions futures.
Tots hem de conviure amb les nostres petites contradiccions, és molt humà, però aquesta m'ha semblat certament excessiva.

[PD: A propòsit del tema nuclear, molt interessant l'article de l'Elmar Altvater a sinpermiso]

Temps d'incertesa

2008-06-14T23:33:00.009+02:00

Dia Mundial del Medi Ambient

2008-06-05T23:10:00.004+02:00

CAMP DE ROSELLES A PROP DE SORBA (CGS 05.06.08)

Avui era el Dia Mundial del Medi Ambient i casualment avui m'he tingut que desplaçar fins a la Vall d'Ora. El trajecte des del Baix Llobregat va vorejant el recorregut dels rius Llobregat, Cardener i Aigua d'Ora. Magnífics els cabals i exultant el paisatge al llarg de tot el trajecte. En alguns moments m'ha semblat trobar-me al centre d'Europa. Malgrat que encara cuegen les agres disputes polítiques al voltant de la sequera, no me'n he pogut estar de repetir-me com un paradoxal mantra: sequera?... quina sequera?

Una bona notícia

2008-05-29T20:21:00.003+02:00

Gràcies GREENPEACE

Gràcies Fundació per la Pau

La notícia a l'AVUI

NEW GAME

2008-05-23T12:31:00.005+02:00

Sobre el decreixement sostenible.

Quan ens preguntem per l'origen de les injustícies, gairebé sempre se les carrega el mateix: ‘el sistema’. És a dir, els grans poders econòmics. Ara bé, existeix un vincle directe entre el poder econòmic i cadascun dels ciutadans: el consum. Ens agradi o no, siguem o no conscients d'això, tots som una peça clau del injuriat ‘sistema’. Això pot ser vist com una càrrega de culpabilitat que no volem suportar. Però també pot ser vist com una situació estratègica immillorable: sense nosaltres, el timó no gira.

Fa ja temps que les empreses no venen objectes, perquè les persones no els compren. No són productes ni serveis el que adquirim, sinó símbols. Els majors esforços en el mercat de productes se centren a construir imatge de marca.

“Importa recordar que, més que els caràcters físics dels béns, conten els simbòlics, lligats a sistemes socials de creences, a les capacitats personals i a la identitat social i moral de les persones”. Adela Cortina (Bibliografia)

Les persones ens anem construint en la recerca d'una identitat reconeguda dintre i fora de la pell. Aquesta identitat cobra forma mitjançant estils de vida. I avui els estils de vida van indissolublement lligats a estils de consum. L’esperable és optar per enganxar-se al carro del creixement insostenible mitjançant l'actitud de compra conscientment cega.

El consum pot servir, no només per a satisfer necessitats i desitjos, per a compensar als individus que se senten insegurs o inferiors, per a simbolitzar èxit o poder, per a comunicar missatges, sinó també per a crear el sentit de la identitat personal o per a confirmar-lo. La clau de la identitat i l'estatus social sembla no consistir ja en el sou, l'ocupació o la classe, sinó en l'estil de vida triat, que pot ser qualsevol, amb la condició de que es conti amb la capacitat adquisitiva per a pagar-ho.

El decreixement sostenible és una filosofia pràctica de vida. Es troba d'acord amb moviments de consum responsable, de vida lenta, de menjar lent, de despesa mínima, etc. No pot ser imposat des de canvis en la producció ni mitjançant legislacions. Ha de ser voluntària i lliurement assumit pels agents individuals, com vaticina la teoria (que no la pràctica) del mercat i de la democràcia. Per això, el camp de batalla directe no són els passadissos, ni les mobilitzacions, ni l'acció lobby, sinó la ment del consumidor:

El consumidor modern és físicament passiu, però mentalment molt actiu. El consum és més que mai una experiència que té lloc en el cap, un assumpte del cervell i de la ment, en lloc d'un simple procés dirigit a satisfer necessitats biològiques corporals. La ment és el lloc on campeja el màrqueting comercial i el polític. És on es construïxen necessitats i desitjos que només el creixement insostenible és capaç de sadollar, encara que sigui una satisfacció fugaç.

Traduït del bloc DECRECIMIENTO i basat en la ponència de Vicente Manzano “Comportamientos de consumo y decrecimiento sostenible”.

SOS Racisme

2008-05-22T00:11:00.008+02:00

Em va agradar molt la columna de Najat El Hachmi a El Periódico titulada Nos hacemos mayores. Destaco una frase que em va arribar al cor:

"los niños no son nunca inmigrantes porque no deciden en qué país quieren vivir"

Enllaça això amb la reflexió (o era un meme?) "Drets" publicada en De bat a bat per l'inefable Donaire (disculpa la confiança Don, però a força de llegir-te...). Recomano a aquells interessats en aquests temes l'article "Discriminación sociolaboral y racismo social en el Reino de España" d'Edoardo Bazzaco (Coordinador del "Informe Anual sobre el racismo en el Estado Español 2008", de SOS Racisme). A més d'estar molt ben documentat, trobareu una raó més per a voler modificar la Constitució.

P.D. (26.5.08)/ Susan George publica un article més que interessant: "La Unión Europea y la inmigración. Análisis para una política constructiva".

Racionalitat en pastilles? ...i 2

2008-05-21T13:39:00.004+02:00

Comentava dilluns la meva estupefacció per l'anunci de REPSOL. Doncs bé, he de corregir el meu comentari. Gràcies al bloc de l'Eduard Batlle descobreixo a YouTube un remake molt crític amb l'esmentat spot. Es titula Pestol:

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN

2008-05-20T23:57:00.003+02:00

Em faig ressò del comunicat del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN):

ACTUALITAT SOBRE TEMES DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN a Barcelona

Solament dues setmanes després que tingués lloc al CCCB la XXII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, dedicada en aquesta ocasió a Escenaris Energètics 100% renovables, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment, el GCTPFNN ha vist com la seva seu social era assaltada i destruida, així com bona part dels documents, arxius, llibres i revistes alli guardades. Tot aquest fons documental, únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol, estava destinat a formar part del Centre de Documentació sobre energies lliures, netes i renovables que hi haurà a l’edifici que resta de l’antiga fàbrica del gas a la Barceloneta, ara rebatejada com la Fàbrica del Sol, una vegada finalitzades les obres de rehabilitació, que permetràn que Barcelona disposi d’un edifici que funcionarà únicament amb energies renovables. El més sorprenent de tot plegat és que els autors de la destroça penetraren a l’edifici per la planta baixa, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i es dirigiren directament a la planta primera on hi ha la seu del GCTPFNN, entitat membre de l’associació Futur Sostenible, que ostenta una concessió municipal d’aquesta planta. No feia encara una setmana que els Mossos havien detingut dins de l’edifici cinc persones que estaven robant les canonades de coure del sistema de calefacció i climatització i els cables elèctrics de les instal·lacions de la primera planta. Cal destacar que a la terraça de l’esmentat edifici hi ha instal·lada una pèrgola amb tubs de buid per captar l’energia solar i proveïr l’edifici de les seves necessitats de calor i de fred a partir del Sol, a més d’una terra verd, sota del qual hi ha un sistema de captació de l’aigua de pluja. El GCTPFNN fa una crida a la societat catalana demanant ajut solidari per refer els desperfectes causats pels assaltants (donatius al cc. 1491-0001-29-0010000288)
Vegeu l'estat en que va quedar el local:

GAME OVER

2008-05-20T13:02:00.005+02:00

"Com que el nostre imaginari ha estat colonitzat, l'enemic s'amaga dins de nosaltres mateixos."

Agustín López Tobajas

Racionalitat en pastilles?

2008-05-19T20:46:00.005+02:00

No sé què em causa més estupefacció, si la profunda càrrega ideològica o la manca de cap reacció envers el nou spot publicitari de REPSOL.
Després de repassar un reguitzell de descobriments, invents i tota mena d’avanços de l’humanitat, deixa anar que si hem estat capaços de tot això... com no serem capaços de protegir el que més ens importa? I es veu un dibuix de La Terra sobre el palmell d’una mà.
Així doncs, no cal preocupar-se per l’escalfament global, el CO2 i altres petits problemes com aquests. Tu segueix cremant hidrocarburs que algú ja trobarà la solució en el futur. L’anunci acaba amb el bonic lema “Repsol: inventemos el futuro”.
És el mateix plantejament que es fa amb les nuclears (casual?). Anem guardant els residus en lloc segur (existeix?) que en el futur algú ja trobarà com solucionar el greu problema que l’hem creat. Lamentablement si seguim així ja no quedarà ningú en aquest futur (llavors ja no caldrà solucionar res oi?)

La campanya segueix a la seva web convidant als que hi entren a enviar un escrit explicant què inventarien...

Què tal una mica de racionalitat en pastilles?

Something (not) Stupid

2008-05-14T20:42:00.006+02:00

TV3 promourà "La Setmana de la Lectura" amb un divertit spot promocional que té com banda sonora la coneguda cançó de Frank Sinatra Something Stupid:

I know I stand in line,
until you think you have the time
To spend an evening with me
And if we go someplace to dance,
I know that there's a chance
You won't be leaving with me
And afterwards we drop into a quiet little place
And have a drink or two
And then I go and spoil it all,
by saying something stupid
Like: I love you
I can see it in your eyes,
that you despise the same old lies
You heard the night before
And though it's just a line to you,
for me it's true
It never seemed so right before
I practice every day to find some clever lines to say
To make the meaning come through
But then I think I'll wait until the evening gets late
And I'm alone with you
The time is right your perfume fills my head,
the stars get red
And oh the night's so blue
And then I go and spoil it all,
by saying something stupid
Like: I love you
(I love you, I love you,...)

Una magnífica iniciativa amb un fons musical deliciós.

El Top-Ten de S.O.S.

2008-05-14T20:00:00.004+02:00

Els millors posts de S.O.S

Vectorització de la producció científica.
La tragèdia dels bens comuns.
Una constitució inconstitucional?
L’habitatge un dret mal gestionat.
L’epidèmia continua
Es pot salvar la Humanitat?
Sabem votar ?
De Peus a la Galleda.
Ecologisme-ficció (...o no!)
Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarburicus"

Una magnífica pèssima notícia.

2008-05-09T11:36:00.008+02:00

Sí, estranya dualitat per a la notícia de l'anomenament de Mònica Terribas com a nova directora de TVC. És una pèrdua inquantificable pel món del periodisme i una bona notícia per a la dignificació de la televisió pública. Un model de televisió que no ha sapigut evolucionar a la velocitat dels aconteixements.
Sembla que ningú no gosa obrir la caixa de pandora de la televisió pública. Establir un contracte-programa com a sistema de finançament parcial resulta molt ambigu i és lògic que origini moltes reticencies als operadors de televisions privades que veuen una certa competència deslleial en aquest tipus de finançament.
La televisió pública ofereix simultània i barrejadament dos tipus de serveis. Aconseguir una definició clara de quins serveis son qualificables de públics i quins no ho son és un problema que sembla irresoluble. Tanmateix, aquest és el nucli de la qüestió, ja que els serveis públics haurien de ser finançats per diners públics, però la resta de serveis no hauria de gaudir d'aquest privilegi.
Altre tema en el que sorprenentment ningú s'atreveix a entrar és el de la mesura de la qualitat de la programació. Pretendre equiparar qualitat amb quantitat com es fa ara amb els índex d'audiència es una bajanada indigna d'una ment racional. Probablement els índex d'audiència son molt útils per als anunciants, però estem mancats d'un (imprescindible) índex de qualitat audiovisual sense el qual resulta impossible valorar l'esforç real de la televisió pública. Per a què tantes facultats d'audiovisuals si ni tan sols som capaços de donar una quantificació aproximada, per subjectiva que aquesta sigui, de la qualitat del producte audiovisual.
L'estructura anquilosada de TVC serà un altra dels problemes complicats a que s'haurà d'enfrontar la nova directora. L'últim director que va intentar una reestructuració més racional, Miquel Puig, va ser convidat a dimitir irrevocablement. A aquest problema se l'ha d'afegir uns procediments administratius garantistes, propis de l'administració pública, però que dificulten molt (MOLT) el funcionament àgil i eficaç exigible a una organització que ha de disposar de molta cintura per adaptar-se a una conjuntura molt variable, especialment en l'àmbit tecnològic a on els canvis es produeixen a velocitat vertiginosa.

Desitjo des d'aquí molta sort - la necessitarà - a la nova directora.

Escassetat d'aliments?

2008-04-26T15:26:00.011+02:00

Primers indicis d'escassetat d'aliments a nivell mundial en un futur proper. El diari Expansión informa sota el titular "El mercado mundial de alimentos atenazado por los fantasmas de la inflación" :

"El mercado agrícola internacional ha alcanzado el punto de ebullición. El arroz cotiza en el parquet de futuros de Chicago a niveles históricos, tras duplicar su precio a lo largo del pasado año.
También el maíz ha batido su marca más alta, mientras las legumbres se aproximaron a su récord ante el riesgo de inundaciones en Asia y el recorte de los inventarios en EEUU. Pero al margen de estos saltos coyunturales, el denominador común sobre el que está girando este rally alcista gira en torno al desequilibrio entre oferta y demanda."

El servei internacional de notícies de la BBC diu en titulars que la "Crisis alimentaria será larga".

Segur que desprès d'haver llegit els posts precedents d'aquest bloc (Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarbúricus" / El vídeo més important del món) als meus lectors no els hi sorprèn gens aquest increment de preu d'aliments bàsics com son l'arròs i els cereals.

[P.D. Sinpermiso publica un excel·lent article d'opinió sobre el tema: "La octava plaga: la crisis de los mercados financieros infecta a los mercados alimentarios".
També Sostenible se'n fa ressò: "La pujada dels preus dels aliments fa saltar totes les alarmes"]

Una eina pedagògica

2008-04-24T10:56:00.007+02:00

Gràcies a webdemúsica (que per cert estrena revista online) acabo de descobrir una magnífica eina educativa basada en internet: WebQuest.

Podria omplir aquí tota la plana amb una extensa i excelsa explicació fins a exhaurir l'exigu espai (sense x) de la vostra pantalla, però si esteu interessats en fer servir internet com a eina pedagògica millor que mireu aquests enllaços:

http://www.webquest.es/

http://www.uib.es/depart/gte/edutec-e/revelec17/adell_16a.htm

http://webquestcat.cat/

Això m'ha fet recordar el celebrat vídeo de Mike Wesch "A Vision of students today":

FELICITATS !

2008-04-23T10:38:00.004+02:00

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

===

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

===

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Post número 100 i Sant Jordi !

El vídeo més important del món

2008-04-21T12:20:00.011+02:00

Com a complement del post "Matemàtica, polítics i l'extinció del Homo Hidrocarbúricus" he recopilat els vídeos de la conferència del Dr. Albert Bartlett - Arithmetic, Population and Energy - per als que vulguin disposar de l'original.

(Per als que tenen dificultats en seguir l'anglès, aquí poden anar llegint la transcripció al castellà.)

El més lamentable de tot és la nul·la capacitat d'influència de les persones sàvies sobre les decisions polítiques.

SAVIS, UNIU-VOS!

(Malauradament els savis son molt modestos i no es donen per al·ludits)

Morts a les portes d'Europa

2008-04-14T12:17:00.004+02:00

Per a pensar-hi una mica...

Milers de morts a les fronteres d'Europa.

Si heu arribat al final de la presentació del post anterior, entendreu una mica millor per què mor tota aquesta gent que l'únic que vol és, paradoxalment, sobreviure.

Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarburicus"

2008-04-13T17:26:00.010+02:00

No fa gaire Koichiro Matsuura, director general de la Unesco, publicava un article a La Vangurdia (12.2.08) (ja comentat en aquest bloc) que començava així:

"Hemos recibido en legado un solo planeta. La Tierra es hoy un patrimonio en peligro y la propia especie humana corre peligro."

Però pel que sembla els polítics son tots de lletres i desconeixen el funcionament de les funcions exponencials.

La següent presentació explica amb una aritmètica molt entenedora perquè no és possible créixer continuadament, tal com polítics i economistes ens volen fer creure. S'ha de tenir temps perquè és d'una durada considerable, però paga la pena arribar fins al final ja que, encara que la narració és una mica feixuga, la conclusió és contundent:

[PRESENTACIÓ]

Aquesta presentació és una adaptació al castellà de la coneguda (evidentment no per als polítics) conferència del Dr. Albert Bartlett: Arithmetic, Population and Energy

Més informació a CRISISENERGETICA.ORG

[PD: segueix a "El vídeo més important del món"]

L'auca lírica de l'aigua

2008-04-09T00:23:00.007+02:00

Els embassaments son ben buits.
Ja fa temps que la pluja escasseja
i per molt que preguem totes les nits,
no ens en queda ni per a fer neteja.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Com que no trona, a Sant Pere hem oblidat.
Tanmateix, veient perillar la poltrona,
sempre hi ha algun polític espavilat
que té la gran idea de pregar a la patrona.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Urbanites i pagesos, ara tothom es baralla.
L’aigua és per a regar... o ha de ser sanitària?
Que l’aigua és de tothom ho sap fins el més canalla,
així que estalviar-ne força és cosa prioriària.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Sembla ser que aquesta sequera
d’un Canvi Climàtic és anunciadora.
Massa CO2 abocat a l’atmosfera,
però gaudim del cotxe a tota hora.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Per encarrilar aquest problema
a Madrid ja ho tenen tot pensat:
fabricaran un tren AVE cisterna
i ens portaran aigua a la ciutat.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

D’aquesta forma tan soterrada
les balances fiscals son compensades.
Tot sigui per la pàtria
i la unitat nacional ben refermada.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Si tot de sobte es posa a ploure
i els pantans s’omplen una mica.
De la sequera ja ningú se’n recorda
i l’aigua torna a fluir per la pica.

COR: Ja hi ha aigua a Barcelona,
però seguirem sense seny ni política bona.

Ecologisme-ficció (...o no!)

2008-04-01T12:57:00.006+02:00

Encara que els meus coneixements de física estan molt rovellats i que la termodinàmica no ha sigut mai el meu fort, m’he permès de fer algunes elucubracions – cabòries en diuen ara – sobre possibles solucions als problemes de l’exhauriment del petroli, l’escalfament global i l’escassetat d’aigua. Us semblarà pretensiós, però el més sorprenent és que em sembla que he trobat un bon pal·liatiu per als tres problemes alhora.

- Sorpresos?
- Jo també!
Com que probablement deu haver-hi algun error en els meus raonaments, els plantejo aquí per escrit amb la sana intenció de que algú més docte en aquestes matèries, o simplement més assenyat, em faci veure els meus errors. Evitaré fer aquí una introducció a les problemàtiques abans esmentades ja que son ben conegudes. Tanmateix sí que voldria fer tres constatacions inicials.
Fets:
1- Les reserves de petroli i gas natural son finites així que, amb independència (bonica paraula) de quan es produeixi el pic del petroli, en haurem de prescindir.
2- Fer servir la combustió d’hidrocarburs com a font d’energia afecta molt negativament l’equilibri termodinàmic del planeta tan per l’efecte hivernacle com per la injecció directa d’energia tèrmica al sistema. És l’anomenat canvi climàtic. Com a conseqüència d’aquest desequilibri tot l’ecosistema planetari s’està deteriorant de tal forma que compromet la pròpia existència de vida.
3- Amb una població mundial de més de 6.600 milions de persones i que augmenta exponencialment, l’aigua serà un recurs escàs; de fet ja ho és als països del 3r món. A això cal afegir que l’efecte de canvi climàtic agreuja encara més aquesta escassetat (amb independència de la incompetència manifesta dels gestors polítics de torn d’aquest estimat racó del planeta a on vivim).
En aquestes circumstàncies el més assenyat és intentar reduir al màxim el consum de combustibles fòssils - amb tràmit d’emergència – i fer servir energies netes. Es a dir, solar, eòlica (que d’alguna manera també és solar), mareomotriu i geotèrmica.
No considero aquí l’energia nuclear per evidents raons ètiques i per que la matèria prima necessària com a combustible també és finita.
El problema de les dues tecnologies netes més desenvolupades, solar i eòlica, és que per a poder transportar i emmagatzemar l’energia es necessita un vector energètic, ja sigui l’electricitat o l’hidrogen (tecnologia més nova i poc desenvolupada encara). En qualsevol dels dos vectors els problemes que suposen tant el transport com l’emmagatzematge son importants per molt que tècnicament estiguin més o menys resolts. Però hi ha un aspecte que s’obvia. Tots dos vectors necessiten d’un agent mitjancer, una empresa, que s’encarregui de gestionar el transport i la distribució de l’energia. Hi tornaré sobre això al final.
Arribats a aquest punt la meva proposta és reintroduir la vella idea de fer servir l’aire comprimit com vector energètic. Així d’entrada pot semblar una frivolitat poc meditada, però intentaré raonar els seus avantatges.
En comprimir l’aire l’únic que fem és transformar l’energia cinètica (del vent o d’un motor elèctric alimentat per cèl·lules fotovoltaiques) en energia potencial. De fet estaríem fent el mateix que fèiem de petits amb aquells cotxets de joguina que portaven una molla en espiral com a motor. El gran avantatge que trobo en fer servir l’aire comprimit com a vector energètic és que com a subproducte de la compressió s’obtenen dues coses molt aprofitables: calor i – atenció - AIGUA! Suposo que ja comenceu a veure per on vaig. Curiosament una de les coses per les què es sol desestimar aquest vector energètic és que el calor generat en la compressió es sol considerar com a una pèrdua d’energia del sistema (entropia) i això penalitza molt el seu rendiment. Tanmateix penso que es podrien desenvolupar tecnologies que aprofitessin aquesta calor per a calefacció i escalfament d’aigua sanitària, amb la qual cosa el rendiment se incrementaria molt. El segon subproducte, l’aigua, és molt valuós. Probablement comprimir aire només per a extraure la humitat és fer un pèssim negoci. Tanmateix, aprofitar-la quan es produeix a resultes del procés de compressió fóra, ben al contrari, molt intel·ligent.
Suposem una comunitat, un edifici per exemple, dotat amb d’uns microgeneradors eòlics (no els típics molins d’eix horitzontal, sinó algun model més eficient com el patentat per barcoWM) i de plaques solars fotovoltàiques. Si es fan servir aquests mitjans per a comprimir aire, a més de poder acumular l’energia de forma neta obtindrem energia térmica, per a calefacció o ús sanitari, i una mica d’aigua per autoconsum. La quantitat d’aigua, que dependrà de la humitat de l’aire i del volum d’aire que comprimim, serà relativament petita (l’aire conté aproximadament uns 10g/m3) però probablement suficient per als usos que no requereixen aigua potable. Penseu que en els cas d’un habitatge només que poguéssim fer-la servir per a omplir la cisterna del wc ja estalviaríem el 50% de l’aigua de consum domèstic. En cas d’us agrícola fixeu-vos que el mateix aire comprimit es podria fer servir per a pulveritzar l’aigua sobre els cultius o, millor encara, per a donar pressió a un sistema de rec gota a gota.
Evidentment el lector sagaç ja fa estona que es pregunta com recuperem l’energia acumulada en forma d’aire comprimit. Doncs, si em permeteu la obvietat, fent servir motors d’aire comprimit. És una tecnologia incipient que caldria desenvolupar molt (qui s’anima?) però que ja es pot fer servir en automòbils amb el gran avantatge de que l’únic que surt pel tub d’escapament és aire sec i que com a subproducte de la descompressió de l’aire es produeix fred. Així que l’aire condicionat surt gratis. Un balanç energètic impecable. Es pot demanar més?
Doncs sí, i reprenc aquí la qüestió de les empreses del sector energètic. Tant l’energia (què com tots sabem ni es crea ni es destrueix...) com l’aigua son un bé comú gratuït. Les empreses de serveis cobren per la vectorització, es a dir per la transformació, pel transport i per la distribució. Arrelades en aquest lucratiu model de negoci i en defensa dels seus legítims (que no necessàriament ètics) interessos, intenten evitar un model energètic distribuït en el què cada consumidor seria pràcticament autosuficient. Podeu fer un experiment, poc científic però molt clarificador. Busqueu “vector energètic” (en qualsevol idioma) a Google i veureu que es parla molt de l’hidrogen, sobretot per part de les grans empreses d’energia, però molt poc de l’aire comprimit. L’hidrogen és un vector energètic que es presta molt bé al model de negoci basat en producció industrial centralitzada, transport i distribució. Així doncs, és molt poc probable que les grans empreses dediquin recursos econòmics a la recerca i el desenvolupament de tecnologies basades en l’aire comprimit. Ho farà l’estat en pro del bé comú? Em temo que no.
Tenim energia gratis, tenim aigua gratis i tenim un greu problema de model de societat.

Ens en sortirem?

Tot el que volies saber sobre la MAT...

2008-03-29T16:48:00.005+01:00

Realment interessant l'entrevista de Vilaweb TV a Moisès Jordi, coordinador de l'Anuari Territorial de Catalunya i estudiós de la línia de molt alta tensió (MAT), sobre la necessitat de la MAT, el traçat i les opcions de soterrament.
S'entreveuen interessos que normalment no es solen comentar. Jutjeu vosaltres mateixos:
http://www.vilaweb.tv/?video=5184

Concert d'Antònia Font al Liceu en directe per internet.

2008-03-29T11:19:00.004+01:00

"El web Ritmes.cat oferirà en directe aquest diumenge, 30 de març, a partir de les 20.00, el senyal de la gravació que TV3 farà del concert d’Antònia Font al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’actuació del grup mallorquí és el punt culminant de la seva actual gira de teatres, en què presenta els grans èxits de la seva trajectòria adaptats per ser tocats amb orquestra simfònica.El concert, que ha aixecat gran expectació i que ja ha penjat el cartell d’entrades exhaurides, serà enregistrat per Televisió de Catalunya per ser emès les properes setmanes. La novetat de la iniciativa és que, en aquesta ocasió, es podrà seguir en directe per la xarxa el senyal de la realització. És un tipus d’oferta adaptada als nous mitjans de comunicació que la CCMA ha començat a adoptar seguint una voluntat d’innovació constant.En aquest sentit, per fer aquesta acció s’ha escollit el concert d’Antònia Font tenint en compte, també, la singularitat de la proposta musical. El nou treball de la formació liderada per Joan Miquel Oliver, “Coser i cantar”, ha servit per commemorar el desè aniversari del grup i s’hi inclouen alguns dels èxits en català més importants dels últims anys, com “Alegria” o “Wa Yeah!”. En el concert al Liceu, Antònia Font estaran acompanyats per la Royal Philarmonic 4 Quesos Orquestra, integrada per 21 músics."

[Font: CCRTV]

Blocs i educació

2008-03-27T16:40:00.004+01:00

M'he assabentat gràcies a latafanera (què, per cert, estrena nova imatge) de l'existència del bloc MUSICAL BLOGIES de l'Ignasi Valdés, professor de l'IES Marqués de Casariego (Astúries). Aquest bloc ha estat el guanyador de la 3ª edició del Premi a la millor experiència d'integració de les TIC a l'aula convocat per la Fundació Impuls. Paga la pena entretenir-se una estona en aquest bloc dedicat als treballs de música i audiovisuals dels alumnes d'un IES Asturià. Magnífica aplicació de la web 2.0 a la didàctica musical/audiovisual i fantàstica la capacitat de controlar les diverses eines informàtiques per part del professor. Es nota també la gran implicació dels alumnes en el projecte. Anem prenent nota.