PER UNA VEGADA

No tinc costum de parlar gaire de la meva professió com a "enginyer" de so (1) però avui, mentre repassava les novetats tècniques setmanals (n'hi ha a diari!) m'han vingut ganes d'explicar algunes coses curioses, així que reprenc el meu abandonat bloc per a fer un apunt.

Quan vaig començar en la meva professió (fa 28 anys!) l'única manera de fer un muntatge d'àudio era retallant la cinta magnètica en la què estava enregistrat el so i anar enganxant els diversos fragments amb cinta adhesiva. Per aconseguir informació d'un equip d'àudio professional havies d'escriure una carta al fabricant (en anglès, és clar!) mostrant un fals interès en comprar l'equip i esperar que en un parell de setmanes t'enviés un catàleg tècnic. No hi havia Internet!

L'evolució de la professió ha anat de la ma de l'evolució de la informàtica. Operacions que eren impossibles de realitzar amb els primers equips digitals que costaven milions de pessetes ara són rutina diària amb ordinadors domèstics de pocs centenars d'Euros. Qualsevol a casa seva pot disposar, a un cost accessible, de la mateixa (o millor!) tecnologia que qualsevol estudi professional. No entraré en les implicacions que tot això ha comportat en el desenvolupament professional dels que ens dediquem a això, però ja podeu suposar que, encara que apassionant, la capacitat de reciclatge, adaptació i autoformació requerida ha sigut considerable.

(1) L'entre-cometes el poso perquè de fet el títol professional d'enginyer de so com a tal no existeix formalment a Espanya. Això es deu (i molt poca gent ho sap) a la pressió que durant molts anys va fer el lobby d'escoles d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions (per raons difícils d'explicar aquí) i a la conjuntura de l'incipient indústria audiovisual als anys noranta a Catalunya i a Espanya. En molts altres països les universitats politècniques també solen tenir facultats de música (i de cinema!) i els és molt senzill crear carreres universitàries mixtes tecno-artístiques amb graus fins i tot de doctorat.

La ingeniería financiera como arma de defensa. (Carta abierta a Vicenç Navarro y Juan Torres)

Apreciados Sres. Vicenç Navarro y Juan Torres,

soy un trabajador de una empresa pública a la que ya ha llegado el "tijeretazo". La dirección de la empresa se apresura a tomar medidas para reducir nuestros sueldos y tanto el comité de empresa como los trabajadores se muestran desconcertados. Parece ser que nadie entiende que el problema no es que de golpe hayamos dejado de ser productivos o que de la noche a la mañana la dirección haya empeorado drásticamente la gestión. Se trata simplemente de que los dineros públicos que nos mantenian, nuestros impuestos,  han sido robados subrepticiamente por entidades financieras sin escrúpulos y con la connivencia de nuestros propios representantes políticos. ¡Traición!
La cuestión es que como no se entiende la causa del problema, ahora todos se echan la culpa unos a otros. La dirección dice que no podemos ser tan poco productivos (cuando seguimos siendo tan productivos como antes) y los trabajadores dicen que la dirección no puede seguir haciendo una gestión tan deficiente (cuando la gestión, deficiente o no, sigue siendo la misma). Es cierto que tanto la productividad como la gestión siempre se pueden mejorar y esto suscita tan vivas polémicas que la polvareda no deja ver el problema subyacente. Aplacar el dolor está bien, pero pienso que sería mucho mejor atacar directamente a la enfermedad. Y ahí voy.
Mi propuesta se basa en una idea sencilla pero que requiere de conocimientos expertos para poder ser aplicada. Si las entidades financieras pueden utilizar estratagemas legales para quedarse con nuestros dineros, nosotros también podríamos utilizarlas para defender lo que es nuestro.
Supongamos que creamos una sociedad de inversión - a la que podríamos llamar algo así como Cooperativa de Defensa del Dinero Público (CDDP) - y la domiciliamos en un bonito paraíso fiscal. Pedimos a la empresa en donde trabajamos que nos haga la retención mínima legal del IRPF y que nos ingrese la nómina en una cuenta de nuestra paradisíaca sociedad. Ésta, a su vez, nos reintegra el sueldo correspondiente e invierte el porcentaje de IRPF que no nos han retenido en una asociación de lucha contra la corrupción financiera como pudiera ser ATTAC. Por otra parte, como no pensamos pagar el IRPF para que se lo regalen a los bancos, con los intereses de los depósitos se contratan unos buenos abogados para defender jurídicamente nuestra objeción fiscal. El proceso legal, aunque inicilamente perdido, debería dilatarse en el tiempo hasta que el éxito de esta iniciativa obligara a cambiar las leyes que facilitan el expolio financiero de nuestros impuestos.
Supongo que todo esto es un auténtico disparate fruto de mi incultura financiera, pero, por si acaso, emplazo a los expertos a meditar al respecto.

Saludos,

cgs

Líbia, la guerra invisible.

Cada vegada que veig les informacions sobre Líbia que van sortint al 3/24 i a TV3 augmenta progressivament la meva perplexitat. Contextualitzem.
Per una banda tenim el país amb l'exèrcit més potent (tret d'Israel) de tota Àfrica. Un exercit sobredimensionat per la megalomania del seu excèntric líder i pagat fàcilment amb els abundants ingressos del petroli.
Per altra banda tenim una megacoalició d'uns quaranta països (no hi ha manera de saber quants exactament) amb coordinació inicial dels USA (o era de França?) i posterior de la OTAN (o encara no?).
La meva impressió és que tot això hauria de suposar un potencial bèl·lic de proporcions bíbliques. Però el que estem veient per la tele no es correspon de cap manera amb aquestes expectatives. El nostre nerviós reporter de guerra ens mostra dia sí, dia també, una petita guerrilla composta per uns personatges a mig camí entre Mad-Max i Waterworld, que es desplacen en utilitaris i ranxeres, que només tenen armament lleuger i que més aviat semblen una colla de mercenaris que uns idealistes a la recerca de la llibertat. Només falta el Bruce Willis per a donar un toc d'heroïcitat en aquest èpic entorn.
Encara espero les impactants imatges d'algun "videoaficionat" mostrant els brutals raids aeris de l'exèrcit líbi sobre el seu poble. Ah! Però no era per això que s'havia imposat un espai d'exclusió aeri?
Tampoc sóc jo cap especialista en geoestratègia, però sabent que el petroli libi és un preciós tresor, trobo a faltar a la tele uns bonics mapes on s'explica com es protegeix aquest bé universal per cada una de les parts. Petroli? Ah, és cert! Ningú ha parlat de petroli en cap moment! Disculpeu.

Energia social a l'era post-Fukushima

Ja hem vist que l'energia nuclear és una tecnologia perillosa (Chernòbil, Fukushima), amb importants buits tecnològics - ara per ara no és possible desfer-se d'els residus - i no renovable.
Sabem també que abans o desprès les energies no renovables (carbó, petroli, gas, urani) s'exhauriran.
Som conscients que ni el sistema polític, amb un horitzó de 4 anys vista, ni el sistema econòmic, basat únicament en beneficis a curt termini, son capaços d'oferir un subministrament energètic amb garanties de sostenibilitat, d'autoabastiment i amb categoria de be social.
Moltes vegades ens preguntem què podem fer nosaltres si tot està dissenyat per funcionar d'aquesta manera. Evidentment canviar el funcionament de les coses resulta complicat i feixuc, tanmateix entre no fer res i la revolució més o menys violenta hi ha molt marge d'actuació.
Vull llençar des d'aquí una idea per tal de que entre tots l'anem madurant. Es tracta de fer Cooperatives de Subministrament d'Energia (CSE) d'iniciativa municipal.
Sembla lògic pensar que un bon objectiu a assolir és que cada casa i cada edifici sigui energèticament autosuficient. En principi, amb plaques solars a les taulades/jardins i amb petits aerogeneradors seria possible apropar-se força a la condició d'autoabastiment. L'energia solar aprofitable que ens arriba del sol és aproximadament de 1Kw/m². Això implica que quanta més superfície disposem, més energia podem generar (transformar, per a ser més exactes). Així doncs, els edificis existents amb moltes plantes i poca superfície de teulada no podran aconseguir mai la condició d'autoabastiment i serà necessària una aportació extra d'energia. Caldrà doncs fer servir espais públics, municipals principalment, per tal d'obtenir l'energia suplementària necessària. De fet, existeixen ja moltes iniciatives municipals de generació d'energia mitjançant l'ús de pèrgoles solars o de plaques a les teulades d'edificis públics com escoles o pavellons poliesportius.
Suposem que muntem una cooperativa en la què el nostre ajuntament és també cooperativista i cedeix espai públic per tal de completar la superfície necessària de captació solar i un espai per a disposar els sistemes electrònics de control necessaris per a una gestió optimitzada del sistema. L'energia així obtinguda és gratis en sí mateixa. Els cooperativistes només hauríem de pagar, això sí,  pel valor de les instal·lacions i pel seu manteniment. Es pot igualar aquest cost (o ser inferior) al de la nostra factura elèctrica dels propers, posem, quaranta anys? Segur que sí. Sobre tot si tenim en compte que d'aquí a quaranta anys segurament ja no quedaran pràcticament energies fòssils. Algú s'hi apunta?

STAND-BY

Aquest bloc està actualment inactiu.

DESINFORMACIÓ

Per a tots aquells que s'empassen cada dia la seva ració de notícies per via mass-mèdia predigerit i convenientment vitaminitzat, recomano aquest magnífic tractament de shock per alliberar-se de l'addicció.

(Bé, el veritable shock és subscriure's al feed de Rebelión...)

Com aperitiu serveixin les "Perlas Informativas del mes de Junio"

Em comença a agradar això del futbol

Per molt que ho he intentat, mai m'ha acabat de fer el pes això de donar cops de peu a una pilota. Per molt que me identifico professionalment amb la solitud del porter, mai havia vibrat amb aquest espectacle multitudinari... fins ara!
Podria escriure molt al respecte, però ho fa molt millor en Daniel Raventós en el seu article a sinpermiso:

FC Barcelona y Athletic de Bilbao: lo que no pudieron impedir que se acabara viendo y oyendo

Bé, segueixo amb el meu standby, així que no espereu gaires posts. A més de gestionar el bloc de l'Ampa, ara m'he liat a fer un altre per al meu col·lectiu professional. Se m'ha girat feina...

Un malson: Ángeles González-Sinde, ministra de cultura

[Via E. Dans]

Un malson: Ángeles González-Sinde, ministra de cultura

Desperto de meu standby temporal per afegir-me a la campanya en contra de la nova ministra de cultura del regne d'Espanya.

Ah! I que ningú no pensi que he estat ociós. He tingut que dedicar el meu temps lliure a engegar el bloc de l'Ampa del cole de la meva filla. Una feinada molt enriquidora!

Google versus Microsoft a BCN

Com a part dels seus esforços per a competir millor amb Google, Microsoft està investigant les connexions entre els usuaris i els seus contactes per tal de produir millors resultats.

Investigadors de Microsoft estan estudiant si la utilització de dades en funció de les xarxes socials de les quals se és membre - una tècnica que l'empresa anomena "groupization" - poden millorar els resultats de cerca.

Les seves conclusions inicials, basades en experiments amb la participació d'uns 100 empleats de Microsoft, suggereixen que tenir en compte els diferents tipus de grups podria produir molt millors resultats de cerca.

Els resultats seran presentats en la Web Search and Data Mining Conference a Barcelona a mitjans de febrer.

[Via MIT Technology Review]

Meditacions televisives

Internet segueix menjant terreny a la televisió. Quan dissabte passat em vaig assabentar - gràcies a Google News! - del tràgic esdeveniment de Sant Boi de Llobregat, vaig posar ràpidament el 3/24 per tal d'ampliar la informació. Res de res! Van trigar moooolt temps en reaccionar.
Si ni tan sols els canals especialitzats poden ja competir en velocitat d'actualització informativa, quin sentit tenen? De moment sembla que l'únic argument a favor de la televisió és la credibilitat que encara tenen algunes - molt poques - cadenes. Però vet aquí que aquesta credibilitat es veu molt malmesa per aquesta obsessió de barrejar indiscriminadament producció en directe amb producció enregistrada (encara que sigui minuts abans). Trobo que fóra molt convenient fer ben palès d'alguna manera si el que estem veient és on no en rigorós directe. Un lleuger canvi en el disseny de la "mosca" (el petit logotip de la cadena inserit a la pantalla) o un simple puntet que canviés de color en passar del senyal directe de càmera a qualsevol senyal enregistrat, farien un magnífic servei a la credibilitat.

Per cert, quina és l'adreça autèntica del 3/24?

• http://www.tv3.cat/canal/324

• http://www.3cat24.cat/

Més rebuscades no poden ser... Ah! I des de la primera no hi ha cap link a la segona! Tot un despropòsit.

Flickr té un widget per a blogger ?!

Quants professors d'educació primària i secundària creus que entendrien aquesta frase:

Flickr té un widget per a blogger.

Gaza

Fa aproximadament un any vaig publicar un post de suport al poble Palestí de Gaza amb el crit:

ELS NENS NO TENEN LA CULPA DE L'ESTUPIDESA DELS GRANS !

Després d'un any de tortura a tot un poble, el govern israelià torna a acarnissar-se amb els nens. La ignomínia de la seva crueltat ja resulta impossible d'adjectivar.
El passat 27 de desembre - abans de la invasió - el relator especial de la ONU per als territoris ocupats ja va fer una crida urgent als estats membres sobre la obligació de protegir la població civil. No va servir de res. Els interessos polítics valen molt més que l'insuportable sofriment que s'està infligint.
El govern israelià sembla no tenir memòria històrica del propi patiment del seu poble en temps no tant llunyans. Quina llàstima!
Serveixi aquesta magnífica interpretació del tema de la pel·lícula la Llista de Schindler com a recordatori...

• Manifest.
• Convocatòries de manifestació.

BON ANY !

BON NADAL

I tant que no quadra !!! (Rectificació)

Certament la divisió estava mal feta (gràcies Pairal per l'aclariment).
Son 104$ per habitant, i no 104 milions. Disculpeu l'error (i modereu els al·lucinògens).