dijous, 31 de juliol de 2008

The Great (Fire)wall of China

BEIJING (AP) — Olympic organizers are backtracking on another promise about coverage of the Beijing Games, keeping in place blocks on Internet sites in the Main Press Center and venues where reporters will work.
The blocked sites will make it difficult for journalists to retrieve information, particularly on political and human rights stories the government dislikes. On Tuesday, sites such as Amnesty International or any search for a site with Tibet in the address could not be opened at the Main Press Center, which will house about 5,000 print journalists when the games open Aug. 8.
"This type of censorship would have been unthinkable in Athens, but China seems to have more formalities," said Mihai Mironica, a journalist with ProTV in Romania. "If journalists cannot fully access the Internet here, it will definitely be a problem."
The censored Internet is the latest broken promise on press freedoms. In bidding for the games seven years ago, Chinese officials said the media would have "complete freedom to report." And in April, Hein Verbruggen and Kevan Gosper — senior IOC members overseeing the games — said they'd received assurances from Chinese officials that Internet censorship would be lifted for journalists during the games.
China routinely blocks Internet access to its own citizens.
Gosper, however, issued a clarification Tuesday. He said the open Internet extended only to sites that related to "Olympic competitions."
"My preoccupation and responsibility is to ensure that the games competitions are reported openly to the world," Gosper said.
"The regulatory changes we negotiated with BOCOG and which required Chinese legislative changes were to do with reporting on the games," Gosper added, using the acronym for the Olympic organizers. "This didn't necessarily extend to free access and reporting on everything that relates to China."
Journalists trying to use the Internet on Tuesday expressed frustration, and some also complained about slow speeds. Several said it might be an intentional ploy to discourage use.
IOC officials have said the Internet would be operational by "games time," which began Sunday when the Olympic Village opened.
In a related event, Amnesty International released a report Tuesday accusing China of failing to improve its human rights record ahead of the Olympics.
The group said that in the last year, thousands of petitioners, reformists and others were arrested as part of a government campaign to "clean up" Beijing before the Olympics. It said many have been sentenced to manual labor without trial.
Beijing organizers have been backtracking on the freedom to report.
Rights holders such as NBC, which has paid about $900 million to broadcast the games, and non-rights holders have faced roadblocks, red tape and changing rules as they prepare to cover unexpected events away from the venues.
Broadcasters have complained about having permits rescinded, being forced to give notice a month ahead of time about the location of satellite trucks, and facing harassment from bureaucrats and police about renting office space or getting parking permits for their vehicles.
Earlier this month, broadcasters tried again to get Olympic organizers to lift restrictions on live broadcasts from Tiananmen Square. Alex Gilady, a senior IOC member and a senior vice president of NBC Sports, has pushed for more live time from the iconic venue — China is offering six hours daily, and no interviews. Others are pressing to lift the ban on live interviews.
"Don't push the issue," responded organizing committee executive vice president Wang Wei, according to an official who attended the meeting. It was Wang who led Beijing's 2001 bid, and who said after winning: "We will give the media complete freedom to report when they come to China."
NBC is promising to air 3,600 hours of coverage, and its owner, General Electric, is one of 12 top sponsors of the IOC. Some top sponsors have reportedly paid as much as $200 million.
In an interview with The Associated Press, Dick Ebersol, chairman of NBC Universal Sports, said he would like to see more "openness" from Chinese officials. But he seemed to play down the news value of the Olympics. He said NBC was ready to cover stories as they come up, but "we're not going to cavalierly ... blow out sporting events to show news."
Olympic historian David Wallechinsky has criticized the IOC for giving the games to China. He's visited the country more than a half-dozen times in 30 years, and said the IOC and its sponsors were distracted by China's booming economy.
"There is so much money being made that the IOC has just turned a blind eye," Wallechinsky said. "The IOC wanted to believe it was all going to go well, and they weren't there when they should have been. You know, the Communist Party wants to control everything."
The IOC has maintained the Olympics are a sports event, and it should not intervene in politics. However, others have faulted the Swiss-based body for failing to hold China to promises made seven years ago when it won the bid.
"It is truly sad to see the IOC fail in this regard," said Vincent Brossell, a a spokesman for Paris-based press rights group Reporters Without Borders.
Rioting in Tibet four months ago, which sparked protests on international legs of the torch relay, was followed by the mobilization of an army of security personnel in Beijing — 110,000 police, riot squads and special forces, augmented by more than 300,000 Olympic volunteers and neighborhood watch members.
Cuban reporter Joel Garcia Leon, with the magazine Trabajadores, said he expected the censorship. But he was overwhelmed by other red tape.
"I'm surprised how tightly controlled and complicated everything is here," he said. "To get a phone number from China Mobile, I have to give them a copy of my passport and my mother's maiden name. This seems quite excessive and abnormal."

Associated Press Writers Chi-Chi Zhang in Beijing and David Bauder in New York contributed to this report.

[Font: Associated Press]

Info addicional:

dimarts, 29 de juliol de 2008

És el Decreixement un Neopostmarxisme redemptor?

Certament el títol, digne d'una ponència d'aquelles tan feixugues, és molt poc estiuenc. Per tant us proposo una reflexió molt més lleugera.

Suposem que la tecnologia evoluciona de tal forma que aconseguim produir TOTS els bens i serveis que necessitem mitjançant robots de tota mena. Tanmateix, com en aquest món ideal les persones no necessiten treballar, ningú cobra cap sou per la seva feina. Vés per on, ningú no pot comprar els bens ni els serveis que necessita i la humanitat desapareix!

Per poc que es mediti sobre la hipòtesi anterior, sembla clar que l'important no és el repartiment de la feina sinó el repartiment de la riquesa. Curiosament la majoria de constitucions dels estats moderns, fan referència explícita al dret al treball (Art. 35) però no es reconeix el dret a una part de la riquesa que genera la societat. I encara més, es sol reconèixer el dret a la vida (Art. 15) però no es garanteix una renda mínima de supervivència o, dit en termes més bioeconòmics, una energia mínima de supervivència.

dijous, 24 de juliol de 2008


Gràcies al bloc de l'Enric I. Canela descubreixo que la Plataforma per la Llengua inicia aquest dijous una campanya contra Tele-5 per a protestar per l’adhesió de la cadena al Manifiesto por la lengua común. L’entitat proposa un enviament massiu de cartes de queixa al conseller delegat de l’emissora, Paolo Vasile, als anunciants de la cadena i al ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, al qual reclamen, com a regulador de l’espai radioelèctric, que passi comptes amb Tele-5.

"La Plataforma per la Llengua denuncia els forts dèficits democràtics de l’Estat espanyol en matèria d’igualtat de drets lingüístics dels seus ciutadans. Davant les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l’Estat espanyol, l’organització proposa l’enviament de cartes a Telecinco per queixar-se del racisme lingüístic que sosté la cadena i que és impropi d’un mitjà amb concessió d’ús de l’espai radioelèctric públic."

dilluns, 21 de juliol de 2008

La croada socialista continua

Finalitzava el meu post anterior amb la pregunta gens retòrica:

I, vés per on, em trobo avui amb el valent article del Vicent Partal "De Vendrell a Bassas". Resulta molt difícil trobar una veu dissident en el conquerit panorama mediàtic català.

Veig que se'n fa ressò l'Enric I. Canela i, seguint el seu fil, arribo als blocs de Manel Bargalló (Reflexions sobre la crosta sociata) i de Carles Puigdemont (En Partal té raó. I jo també hi era).

Sospito, però, que la desactivació de la Mònica Terribas, per la via clàssica de l'ascens, els hi sortirà "rana" (una autèntica "croada").

dijous, 17 de juliol de 2008

La croada socialista (res a veure amb el rauc de la granota)

Tinc la mala costum de llegir diaris; un vici. Com tots els vicis, saps perfectament que és molt dolent per a la teva salut - la mental en aquest cas - però et veus incapaç d'evitar-ho.

Encara no he sortit del tot de l'estat xoc. Com se m'acudeix posar-me a llegir l'article d'opinió de Reyes Mate a El Periódico: El Laïcisme a examen? Si us plau, que alguna persona amb coneixement respongui a aquest cúmul de despropòsits!

La primera perla al subtítol:

"La història ha demostrat que la raó laica no és capaç de construir un món just i en pau."

-Em frego els ulls, m'ho torno a llegir... m'ho torno a llegir una altra vegada...

-Doncs sí, això és el que posa.

-No m'ho puc creure!

-Serà per la meva manca de fe?

-Bé, jo hauria formulat la sentència just al revés: "La història ha demostrat que la irracionalitat religiosa no és capaç de construir un món just i en pau". I dic "hauria" perquè la història, per se, no demostra res. L'únic que fa és posar en evidència l'estupidesa de l'ésser humà.

Suposo que desprès del subidón provocat per aquest article, arribar a la secció de política i estampar-me directament amb el titular: "El PSC aposta per la MAT, el quart cinturó i les nuclears" ja ha sigut excessíu...

Però no amics. Encara m'ha quedat esma per a llegir la magnífica consigna dels dirigents del PSC:

"Ni un pas enrere, confiança cega en el comandament i fe contagiosa en la victòria".

Sincerament, veig moltes connotacions feixistes en aquesta consigna. La finalitat del socialisme, son les persones o és el poder?
Una mica d'ètica, si us plau!

dimecres, 16 de juliol de 2008

Post-Data (al "Manifiesto")

Normalment, quan trobo algun article interessant que complementa el contingut d'un dels meus posts, l'afegeixo com a post-data. Això implica que pràcticament ningú dels meus pocs (però molt selectes) lectors se'l mirarà mai, ja que l'entrada figura com a llegida al reader corresponent. Per a evitar això, i tenint en compte l'excel·lència dels articles que s'han anat publicant amb relació al Manifiesto (del què ja vaig fer una entrada al bloc), publico a continuació les referències:

#0. L'article de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia "¿El último puente?". Motiu del post inicial.

#1. El quirúrgic article a Público (4/7/08) de Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid.

#2. L'impagable article de Gonzalo Pontón "Dame la lengua" a El País (14/7/2008). Ironia fina amb unes gotes sarcasme destilat. Molt refrescant.

#3. Post Data de la Post Data. Article de Lluís de Yzaguirre (UPF) a La Vanguardia i posterior versió ampliada del mateix.

divendres, 11 de juliol de 2008

Nuclear? No, gràcies (insisteixo).

Vist que el petroli entra en crisis, el lobby nuclear (agrupat en organismes com el Foro Nuclear o la Sociedad Nuclear Española) ataca amb tota la seva artilleria. I no penseu que es dedica a fer simples comunicats de prensa i articles d'opinió lloant els beneficis d'aquest tipus d'energia. Aquest grup de pressió té a la seva disposició autèntiques "armes de destrucció massiva". Des de l'editorial d'un diari de gran difusió com és La Vanguardia fins a la veu carismàtica de l'expresident socialista del Reino de España Felipe González, passant per la "desinteressada" col·laboració de la CEOE o anuncis èpics amb rerefons enverinat.

La lamentable editorial de La Vanguardia del dia 06-07-08 ha tingut que ser replicada per Marcel Coderch (1):

(...) Li escric la present en relació a l’editorial i a l’article principal del suplement Diners que avui (06-07-08) publica el seu periòdic sobre El Debat Nuclear, perquè com lector, subscriptor i expert en energia nuclear em semblen ambdós un despropòsit. (...)

La carta - que no sé si s'ha arribat a publicar - es pot llegir en la seva totalitat aquí (.pdf) o aquí (.doc).

També hi ha una interessant crítica a El País, respecte a la tergiversació de dades en que incorre Felipe González, signada per Valeriano Ruíz (2):

(...) Em sorprèn l’assiduïtat amb la qual l’expresident del Govern d'Espanya don Felipe González tracta els temes energètics en aquests últims temps; sobretot el referit a l’energia nuclear. Per descomptat, és molt bo que una persona del seu nivell opini sobre el sistema energètic i utilitzi el seu gran poder de convenciment en el que vulgui, però em preocupa que ho faci tergiversant algunes dades que estan a la disposició de tots en les pàgines web de les institucions de l'Estat espanyol (Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç), Xarxa Elèctrica Espanyola i altres). (...)

El cert és que aquesta actitud de l'expresident espanyol encaixa perfectament en el nou context energètic europeu. Serveixi com aclariment imprescindible l'excel·lent article - Fin de partida: energía contra clima - de Elmar Altvater (3) a sinpermiso, del què extrac aquests fragments:

(...) Así pues, el fin de partida podría llevar a un escenario absurdo. Se emplean medios militares para la provisión de energía y materias primas. El uso de la energía fósil es corresponsable del efecto invernadero. Las consecuencias del cual –meteorología inhabitual, sequías, inundaciones, malas cosechas, extinción de especies— fuerzan a los seres humanos a la migración. Contra la cual se utilizan también medios militares, como ya hoy en las fronteras de la “Fortaleza Europa”.

Ante tamaño desjarretamiento, la nueva novia nuclear de los políticos de la energía fósil promete verdaderas alegrías. En vez de “¿Energía nuclear?, no, gracias”, es sólo cuestión de tiempo que el propio gobierno federal alemán vuelva a jugar de nuevo la carta de la energía nuclear en la partida del clima contra la energía. Por eso se hace política energética a boca llena y política climática con la boca pequeña. Lo que está en juego no es moco de pavo: el futuro de la humanidad. (...)

(1) Marcel Coderch i Collell és: Conseller, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Generalitat de Catalunya. Secretari, Associació per l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN- Aspo Spain), Membre de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya i Vicepresident, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.

(2) Valeriano Ruiz Hernández (Higuera la Real. Badajoz) és catedràtic de Termodinàmica a l'Escola Superior d'Enginyers de Sevilla. Ha estat president de Sodean (Agència Andalusa de l'Energia) i de l'empresa Isofotón dedicada a la fabricació de dispositius solars. En l'actualitat dirigeix el grup d'investigació de Termodinàmica i Energies Renovables i l'Institut Andalús d'Energies Renovables. És president de Protermosolar (associació d'empreses del sector solar), membre del Consell Nacional del Clima i fou assessor de la ministra de Medi ambient Cristina Narbona. Ha publicat nombrosos articles i llibres (alguns en col·laboració amb altres autors) sobre instal·lacions fotovoltaiques i el problema energètic. És molt crític amb l'actual model i defensa un model energètic sostenible i que causi el menor impacte mediambiental.

(3) Elmar Altvater, és membre del Consell Editorial de sinpermiso, és professor emèrit de Ciència Política a l'Institut Otto-Suhr de l'Universitat Lliure de Berlín. Va formar part entre 1999 i 2002 de la Comissió d'Investigació sobre Globalització de l'Economia Mundial del Parlament Federal Alemany (Bundestag) i és membre del Consell Científic d'Attac.

dijous, 10 de juliol de 2008

Un final profètic?

EL PLANETA DELS SIMIS (Franklin J. Schaffner, 1968)

És evident que el sistema no funciona. Són moltes les propostes plantejades des dels més diversos àmbits per a intentar humanitzar una mica la nostra societat. Una societat amb un egocentrisme exacerbat que ens aboca a una crisis energètica i biològica sense precedents.

Aquests son alguns dels principals pegats humanitzadors proposats:

Potser fóra millor canviar completament de sistema en lloc de tapar tants forats!
Sí, però a quin nou sistema ens canviem? On són els grups de científics, intel·lectuals, filòsofs, pensadors que estan treballant contra rellotge en aquest nou sistema? Serem incapaços de sobreviure a l'Antropocè?

El col·lapse de la raça humana... és inevitable?

[P.D./ Els què tenen el poder -per.què els votem (!?)- segueixen en la inòpia]

dimarts, 8 de juliol de 2008

De Badalona al món (via podcast)

El podcast del programa radiofònic TERRITORIMAC del company i amic Jaume Angulo ha estat nominat als "European Podcast Award".
Els podcasts nominats seran premiats amb la condecoració "European Podcast of the Year 2008" en les classificacions nacional i final. Tots els interessats en votar per Territorimac podran fer-ho online fins a mitjans d'agost de 2008. Un jurat especialista premiarà els podcasts en la classificació final tenint en consideració les valoracions online.
A mitjans de setembre l'organització del concurs identificarà els guanyadors i comunicarà la notícia. Se sortejaran premis entre els visitants del portal que hagin proposat i/o valorat el podcast.

dilluns, 7 de juliol de 2008

De déu en déu

(...) "La Terra constitueix una anomalia. Pel que fins a ara sabem, és l'únic planeta habitat en tot el sistema solar. L'espècie humana és una entre milions en un món curull de vida. No obstant això, la major part de les espècies que han existit en el passat ja no existeixen. Els dinosaures es van extingir després d'una florida de 150 milions d'anys. Fins a l'últim; no ha quedat ni un. Cap espècie té garantida la seva permanència en aquest planeta. Nosaltres, que estem aquí des de no fa més d'un milió d'anys, som la primera espècie que ha concebut els mitjans per a la seva autodestrucció. Som una espècie rara i preuada perquè estem capacitats per a reflexionar i tenim el privilegi d'influir en el nostre futur i, potser, de controlar-lo. Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Carl Sagan, Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998.

(...) "Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos."

Lluís Llach. Cal que neixin flors a cada instant. Concèntric 1968

dijous, 3 de juliol de 2008

Com confondre a un beneit

dimecres, 2 de juliol de 2008

Informe exportacions espanyoles d'armament.

Justícia i Pau ha presentat als mitjans de comunicació l'informe 2007 sobre les exportacions espanyoles d'armament, un document elaborat per Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau, que identifica les exportacions realitzades entre el 1997 i el 2006. L'informe mostra les principals tendències de les exportacions d’armes i material de doble ús espanyoles, i recull els canvis més significatius del mercat espanyol i de la política exportadora del govern. També inclou uns annexos que recullen, llisten i ordenen per valor econòmic els principals països receptors de material de defensa, material de doble ús i armes curtes i lleugeres.
En la roda de premsa, Tica Font ha destacat el 2006 com l'any en què s'han fet més exportacions d'armes, 845 milions, tot i que les dades fetes públiques pel Govern espanyol sobre les exportacions realitzades en el primer semestre de l'any passat -més de 600 milions- indiquen que el 2007 superarà el volum d'exportacions del 2006.
En aquest sentit, l'autora de l'informe considera que el Govern espanyol, que és qui legalment autoritza cada operació d'exportació d'armes, és "políticament irresponsable", no només pel volum d'exportacions que autoritza, sinó perquè moltes exportacions són de dubtosa legalitat i incompleixen el Codi de Conducta de la Unió Europea, atès que els destinataris de l'armament són sovint països amb conflicte violent -Colòmbia o Israel-, o que vulneren els drets humans -Indonèsia o Kènia-, o que viuen en una pobresa extrema, com és el cas d'Angola o Burkina Faso. A més, el Govern espanyol cau en l'incoherència d'autoritzar la venda d'armes a països als quals, alhora, també dóna ajut per al seu desenvolupament, com el Perú, Marroc o Veneçuela.
Un element que Tica Font defineix de "molt preocupant" és que l'any 2006 Espanya va exportar armes a empreses privades i per a ús privat, un fet que no s'havia donat mai fins ara (o almenys no constava oficialment). En aquest sentit, la vicepresidenta de Justícia i Pau considera que "s'està contribuint a la privatització de l'ús de la violència".
A més, el Govern espanyol continua amb una política d'escassa transparència informativa en relació a aquesta matèria, ja que, malgrat els informes oficials periòdics sobre volums globals de vendes i països beneficiaris, manté íntegrament sota la llei de secrets oficials els expedients d'autorització d'exportacions, cosa que impedeix conèixer els compradors, els venedors i el material concret venut en cada operació.

dimarts, 1 de juliol de 2008

De l'Holocè a l'Antropocè

Viure en primera persona una època de profunds canvis socials sense patir - de moment - les terribles conseqüències que això comporta a la majoria de l'humanitat, és alhora un privilegi i un neguit de magnitud directament proporcional al grau de consciència que vaig adquirint sobre aquest fet.

Molts son els indicadors que fan sospitar que som en un punt d'inflexió crucial en l'història de l'humanitat, però l'article de Mike Davis a TomDispatch, "Living on the Ice Shelf" i traduït al castellà a sinpermiso amb el títol "Bienvenidos al Antropoceno" resulta absolutament aclaridor. Un article de lectura obligatòria si es vol entendre el món en que vivim i que introdueix la interessant idea de l'home com nou agent geològic. Una visió no gaire allunyada del clàssic article de JM Naredo "La especie humana como patologia terrestre" o fins i tot de les avanguardistes idees d'un dels pares de l'ecologia - un català per cert - Ramon Margalef.
L'incipient crisis energètica, que tots volen maquillar com una crisi econòmica més, és en realitat la crisi generalitzada d'una civilització aniquilant l'hoste que havia parasitat. Pobre Gaia!

[PD: La plaga humana. Diari Público 23.7.08]

El darrer pont?

Portava uns dies rumiant el contingut d'un post en referència al "Manifiesto por una lengua común". Però, vés per on, aquest matí he trobat a La Vanguardia el magnífic article d'Antoni Puigverd "¿El último puente?" i m'ha estalviat la feina.
El subscric de cap a peus. Només recalcar la profunda decepció que m'ha produït veure l'admirat José Antonio Marina com a sotasignant d'aquest panflet quasifascista.

[P.D. #1. Quirúrgic article a Público (4/7/08) de Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid i autor de "El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva"]

[P.D. #2. Impagable l'article de Gonzalo Pontón "Dame la lengua" a El País (14/7/2008). Molt refrescant]