Energia social a l'era post-Fukushima

Ja hem vist que l'energia nuclear és una tecnologia perillosa (Chernòbil, Fukushima), amb importants buits tecnològics - ara per ara no és possible desfer-se d'els residus - i no renovable.
Sabem també que abans o desprès les energies no renovables (carbó, petroli, gas, urani) s'exhauriran.
Som conscients que ni el sistema polític, amb un horitzó de 4 anys vista, ni el sistema econòmic, basat únicament en beneficis a curt termini, son capaços d'oferir un subministrament energètic amb garanties de sostenibilitat, d'autoabastiment i amb categoria de be social.
Moltes vegades ens preguntem què podem fer nosaltres si tot està dissenyat per funcionar d'aquesta manera. Evidentment canviar el funcionament de les coses resulta complicat i feixuc, tanmateix entre no fer res i la revolució més o menys violenta hi ha molt marge d'actuació.
Vull llençar des d'aquí una idea per tal de que entre tots l'anem madurant. Es tracta de fer Cooperatives de Subministrament d'Energia (CSE) d'iniciativa municipal.
Sembla lògic pensar que un bon objectiu a assolir és que cada casa i cada edifici sigui energèticament autosuficient. En principi, amb plaques solars a les taulades/jardins i amb petits aerogeneradors seria possible apropar-se força a la condició d'autoabastiment. L'energia solar aprofitable que ens arriba del sol és aproximadament de 1Kw/m². Això implica que quanta més superfície disposem, més energia podem generar (transformar, per a ser més exactes). Així doncs, els edificis existents amb moltes plantes i poca superfície de teulada no podran aconseguir mai la condició d'autoabastiment i serà necessària una aportació extra d'energia. Caldrà doncs fer servir espais públics, municipals principalment, per tal d'obtenir l'energia suplementària necessària. De fet, existeixen ja moltes iniciatives municipals de generació d'energia mitjançant l'ús de pèrgoles solars o de plaques a les teulades d'edificis públics com escoles o pavellons poliesportius.
Suposem que muntem una cooperativa en la què el nostre ajuntament és també cooperativista i cedeix espai públic per tal de completar la superfície necessària de captació solar i un espai per a disposar els sistemes electrònics de control necessaris per a una gestió optimitzada del sistema. L'energia així obtinguda és gratis en sí mateixa. Els cooperativistes només hauríem de pagar, això sí,  pel valor de les instal·lacions i pel seu manteniment. Es pot igualar aquest cost (o ser inferior) al de la nostra factura elèctrica dels propers, posem, quaranta anys? Segur que sí. Sobre tot si tenim en compte que d'aquí a quaranta anys segurament ja no quedaran pràcticament energies fòssils. Algú s'hi apunta?

Nou disseny d'aerogenerador

FloDesign ha desenvolupat una turbina eòlica que podria generar electricitat a la meitat del cost de les turbines convencionals.

L'empresa de disseny, que es basa en la tecnologia desenvolupada per motors a reacció, ha aconseguit superar el límit físic de les turbines eòliques convencionals. Normalment, conforme el vent s'apropa a un aerogenerador, gairebé la meitat de l'aire és desviat al voltant de les pales en lloc d'anar a través d'elles i l'energia d'aquest aire desviat es perd. En el millor dels casos, els aerogeneradors tradicionals, només son capaços de capturar el 59,3% de l'energia del vent, un valor anomenat el límit de Betz.

FloDesign envolta les fulles del seu aerogenerador amb un anell que dirigeix l'aire a través de les aspes accelerant-les, la qual cosa augmenta el rendiment energètic. El nou disseny genera la mateixa energia que un aerogenerador el doble de gran. La reducció del seu tamany junt a d'altres factors tècnics fa que les noves turbines puguin ser intal·lades molt més aprop entre elles que les turbines convencionals, augmentant la quantitat d'energia que es pot generar en relació a la superfície ocupada.

[Via MIT Technology Review]

PER A SABER MÉS SOBRE E. EÒLICA

[r]evolució energètica

L'organització ecologista Greenpeace ha presentat l'informe "Revolució Energètica: una perspectiva energètica mundial sostenible", elaborat per més de quaranta especialistes, que mostra d'una forma pràctica com disminuir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que estalviaria més de 14 bilions d'euros anuals.

Aquest estudi està dirigit principalment als governs que es reuniran a partir del proper 1 de desembre a Poznan (Polònia) en la Conferència anual de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

Greenpeace espera que en aquesta cita se senten les premisses bàsiques de cara a la cimera de Copenhaguen de 2009, en la qual caldrà adoptar un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, per reduir les emissions almenys un 30 per cent en 2020.

Get your own - Open publication

Informe sencer [pdf]

L’efecte espectador (Catalunya s’enfonsa... o és un reality show?)

Assistim aquests darrers mesos a l’insòlit espectacle de l’enfonsament del dos pilars fonamentals de l’estructura industrial de Catalunya. La construcció i l’automoció. Sembla, però, que això li estigui passant a un altre. Ens ho prenem com si fos una mena de grip cojuntural. Una setmaneta suant al llit i ja ens recuperarem administrant ració extra de supositoris analgèsics - per via televisiva entren molt bé - per tal de superar el tràmit.

Els polítics a la seva bola i la resta de ciutadans diligents cap a la feina – si és que encara en tenim – sortejant els molests talls de trànsit que provoquen aquestes rèmores que es queden a l’atur i sense expectatives. Què desconsiderats!

Molt parlar de societat del coneixement però resulta que som els últims en educació. Molt parlar de I+R+D (més tot el que vulgueu afegir a l’inequació) però la gran majoria d’investigadors malviuen amb sous indignes.

A tot això, i davant del desafiament més gegantí que ara mateix té plantejat qualsevol país (el de l’energia, per si algú encara no ho sap), al nostre inefable govern provincià no se l’acudeix res més que fer un decret pessebrista donant més prioritat a evitar un suposat impacte paisatgístic que a la mateixa supervivència del país. Em fa recordar aquella escena del Titànic enfonsant-se i la senyora que no es vol posar l’armilla salvavides perquè fa molt lleig.

Ah, però això del Titànic era una pel·lícula... o no?!

Incinerador binuclear (una mica lluny, no?)

Cara i creu avui als diaris (bé, ja serà "ahir" quan ho publiqui).

La cara, l'article "Paisatge i energies renovables" de Josep Puig a El Periódico:

"Davant de les emergències ecològica, climàtica i econòmica que
afecten tot el planeta, quina mena de sentit té un decret com el que vol adoptar la Generalitat, que posa incomptables traves a l'aprofitament de la força dels vents i la llum del sol, mitjançant les tecnologies modernes d'aerogeneradors i captadors fotovoltaics. I més quan Catalunya va a la cua de l'aprofitament de les fonts d'energia renovable, tant si ho mesurem en potència per metre quadrat de superfície del país, com si ho fem en potència per habitant o en proporció de l'energia que emprem."

La creu, l'article "Energia nuclear" de Luis Racionero a LaVanguardia que prosegueix la campanya dels lobbys pro-nuclears:

"Que yo sepa, el peligro de las centrales nucleares no consiste en filtraciones, que se pueden prever y paliar con correcta construcción, sino en eliminar los residuos radiactivos.
Sobre esto último se debe centrar el debate. Los franceses están ultimando los sistemas nucleares de cuarta generación con tecnologías avanzadas de reciclaje de residuos. Si se explica claramente un sistema seguro de eliminación de residuos –aunque sea enviándolos al sol con un cohete espacial– se cambiará la actual divergencia entre la evaluación objetiva del riesgo de la tecnología nuclear por los expertos y la percepción subjetiva de ese riesgo por parte del ciudadano medio."

Sospito que el senyor Racionero, què dedica mig article a refregar-nos el seu magnífic curriculum, no ha fet gaires números ni balanços energètics a l'hora de suggerir una solució tant romàntica com és enviar els residus en un coet i convertir el Sol en el forn redemptor de les nostres dèries.

Pre cert que a la web del Centre d'estudis Jordi Pujol han trigat ben poc en penjar l'article com el més destatat del dia!

Mes info:

Grup de científics i tècnics per un futur no nuclear
Bloc de la CANC
Crisisenergetica
GreenPeace

Blog Action Day 2008: pobresa

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Què és això?

El "Blog Action Day" és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén unir el món dels blocaires, podcasters i videocasters, fent una entrada al seu bloc (post) sobre un mateix tema i el mateix dia. L'objectiu és crear consciència i provocar un debat mundial.

Un únic tema, milers de veus.

Temes de repercussió mundial com la pobresa són extremadament complexos. No hi ha una solució clara i senzilla. Demanant a milers de persones que donin els seus punts de vista i opinions, el "Blog Action Day" crea una magnífica lent a través d'on veure aquestes qüestions. Cada blocaire aporta la seva pròpia perspectiva i idees. Cada blocaire fa entrades relacionades amb el tema del seu propi bloc. I cada blocaire connecta amb la seva audiència de forma diferent.

Quin és l'objectiu del "Blog Action Day"?

En primer lloc, i en definitiva, el propòsit del "Blog Action Day" és crear debat. Es demana als blocaires que dediquin tan sols un dia del seu calendari i se centrin en una qüestió important. En fer-ho tots el mateix dia, la comunitat de blocs canvia el discurs a la xarxa de forma eficaç i focalitza la conversa a nivell global sobre aquest tema.
Fruit d'aquest debat, naturalment, flueixen accions, consells, idees, plans i concienciació. En 2007, en relació amb el tema del medi ambient, vam veure blocaires desenvolupant experiments sobre el medi ambient, detallant idees innovadores en la creació de pràctiques sostenibles i centrant l'atenció del públic sobre organitzacions i empreses que promocionaben pràctiques ecològiques. En 2008 l'objectiu és tornar a centrar les energies i apassionaments de la comunitat blocaira; aquesta vegada sobre la gegantina qüestió de la pobresa mundial.

Participació massiva.

Des de la més petita de les revistes en línia fins a les més grans, des de ministres de la UE a professionals i a aficionats, el "Blog Action Day" requereix una participació massiva. Qualsevol persona és lliure de participar en el "Blog Action Day" i no hi ha límit en el nombre de posts, el tipus de posts o el sentit dels pensaments i opinions.

Crisi financera versus energia

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la VII Conferència Internacional d'ASPO, la revista electrònica Rebelión entrevista a Pedro Prieto, vicepresident d'AEREN:

Normalment quan parlem de les causes de l'actual crisi financera es parla del descontrol els grans grups financers, ineficàcia i imprudència dels directius, hipoteques subprime, especulació il·limitada, cobdícia. Per què creus que el zenit mundial del petroli és la causa última?

Certament, els grans mitjans actuals, entre els quals destaquen les notícies econòmiques i financeres, parlen un llenguatge críptic i sacerdotal, que la majoria dels ciutadans repeteix com les lletanies es repetien en els moments d'auge de les religions convencionals. Sens dubte la cobdícia humana és part d'aquest problema, la imprudència de directius, també; el descontrol dels grups financers, el mateix. Si es concedeixen hipoteques a persones físiques o jurídiques que no les poden retornar, doncs veritablement això és una causa. Però totes aquestes, són raons econòmiques. Per cert, el sistema presumeix de tenir dispositius de control suficients, que ara es veu no eren tals.

Crec que el zenit de la producció mundial de petroli és una causa clau de l'enfonsament financer, perquè aquest només creix i es manté copiant el format de creixement i multiplicació exponencial dels bacteris en el most per produir vi, és a dir, mentre hi ha substrat energètic i sucres (energia per transformar acceleradament a la societat), la multiplicació financera dels pans i els peixos és possible. Però igual que amb el most, quan el substrat que alimenta i permet la reproducció es comença a esgotar, el creixement exponencial s'atura i els bacteris, complert el seu fi, moren. El petroli, l'energia, no és un bé comú més; és el requisit previ i imprescindible per a produir els altres béns i oferir serveis.

Poc abans, Rebelión ja havia publicat un article de Pedro Prieto, titulat "L'enfonsament financer, efecte visible de la causa oculta del zenit mundial del petroli".

[Via http://www.crisisenergetica.org/]

Aturada a les renovables

"Demanem la retirada immediata d’un decret redactat al marge de les veritables claus de la problemàtica ambiental, i de la transició energètica que estem patint. Un Decret que instal·la Catalunya en el camí del deteriorament ambiental i la dependència energètica. Un camí que els catalans no ens mereixem. En energies renovables, Catalunya no ha de ser diferent."

El nou decret que ha de regular la implantació de parcs eòlics i solars, en exposició pública des de l'1 de setembre, ha començat a rebre les primeres crítiques, tot i que ja es va començar a redactar fa més de dos anys.

Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears consideren que el nou decret «congela el desenvolupament d'aquestes energies i bloqueja el desplegament de l'energia solar». Les entitats veuen en la creació de les zones de desenvolupament prioritari una limitació a la construcció de parcs eòlics, perquè estan sotmeses a una tramitació «exagerada i arbitrària», ja que conceptes com per exemple la pèrdua del valor del paisatge s'equiparen a altres valors més objectius, com ara l'energia, els impactes ambientals i l'urbanisme.

Robin Hack... o el nou Bandoler

Interessant cop de rauxa contra el Sistema.

Un activista català aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a ONGs i es dóna a la fuga!

Una part els ha invertit en crear la publicació extraordinària 'Crisi' (número íntegre, en pdf), que es reparteix avui a 150 punts del país. Hi explica que ho ha fet per criticar el sistema capitalista, detalla com ho ha fet i diu que no els tornarà. Una altra part dels diners, l'ha donada a moviments socials que miren de construir alternatives.

[Font: Vilaweb]

Torito ahfixiao! (Greenpeace)

A primera hora del matí, activistes de Greenpeace han col·locat una mascarilla al toro de Osborne situat en l'A1, als afores de Madrid, per a “protegir-lo” de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels automòbils.

L'acció, s'emmarca en la Setmana de la Mobilitat Sostenible, i se suma als actes que l'organització està portant a terme en tota Europa de cara a la pròxima votació de la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu sobre la limitació de les emissions de CO2 dels nous turismes que es venen a Europa.

+Comunicat de Greenpeace.

+Presentació de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, del 22 al 29 de setembre (Gencat).

Nuclear? No, gràcies (insisteixo).

Vist que el petroli entra en crisis, el lobby nuclear (agrupat en organismes com el Foro Nuclear o la Sociedad Nuclear Española) ataca amb tota la seva artilleria. I no penseu que es dedica a fer simples comunicats de prensa i articles d'opinió lloant els beneficis d'aquest tipus d'energia. Aquest grup de pressió té a la seva disposició autèntiques "armes de destrucció massiva". Des de l'editorial d'un diari de gran difusió com és La Vanguardia fins a la veu carismàtica de l'expresident socialista del Reino de España Felipe González, passant per la "desinteressada" col·laboració de la CEOE o anuncis èpics amb rerefons enverinat.

La lamentable editorial de La Vanguardia del dia 06-07-08 ha tingut que ser replicada per Marcel Coderch (1):

(...) Li escric la present en relació a l’editorial i a l’article principal del suplement Diners que avui (06-07-08) publica el seu periòdic sobre El Debat Nuclear, perquè com lector, subscriptor i expert en energia nuclear em semblen ambdós un despropòsit. (...)



La carta - que no sé si s'ha arribat a publicar - es pot llegir en la seva totalitat aquí (.pdf) o aquí (.doc).



També hi ha una interessant crítica a El País, respecte a la tergiversació de dades en que incorre Felipe González, signada per Valeriano Ruíz (2):

(...) Em sorprèn l’assiduïtat amb la qual l’expresident del Govern d'Espanya don Felipe González tracta els temes energètics en aquests últims temps; sobretot el referit a l’energia nuclear. Per descomptat, és molt bo que una persona del seu nivell opini sobre el sistema energètic i utilitzi el seu gran poder de convenciment en el que vulgui, però em preocupa que ho faci tergiversant algunes dades que estan a la disposició de tots en les pàgines web de les institucions de l'Estat espanyol (Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç), Xarxa Elèctrica Espanyola i altres). (...)


El cert és que aquesta actitud de l'expresident espanyol encaixa perfectament en el nou context energètic europeu. Serveixi com aclariment imprescindible l'excel·lent article - Fin de partida: energía contra clima - de Elmar Altvater (3) a sinpermiso, del què extrac aquests fragments:


(...) Así pues, el fin de partida podría llevar a un escenario absurdo. Se emplean medios militares para la provisión de energía y materias primas. El uso de la energía fósil es corresponsable del efecto invernadero. Las consecuencias del cual –meteorología inhabitual, sequías, inundaciones, malas cosechas, extinción de especies— fuerzan a los seres humanos a la migración. Contra la cual se utilizan también medios militares, como ya hoy en las fronteras de la “Fortaleza Europa”.

Ante tamaño desjarretamiento, la nueva novia nuclear de los políticos de la energía fósil promete verdaderas alegrías. En vez de “¿Energía nuclear?, no, gracias”, es sólo cuestión de tiempo que el propio gobierno federal alemán vuelva a jugar de nuevo la carta de la energía nuclear en la partida del clima contra la energía. Por eso se hace política energética a boca llena y política climática con la boca pequeña. Lo que está en juego no es moco de pavo: el futuro de la humanidad. (...)


(1) Marcel Coderch i Collell és: Conseller, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Generalitat de Catalunya. Secretari, Associació per l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN- Aspo Spain), Membre de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya i Vicepresident, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.




(2) Valeriano Ruiz Hernández (Higuera la Real. Badajoz) és catedràtic de Termodinàmica a l'Escola Superior d'Enginyers de Sevilla. Ha estat president de Sodean (Agència Andalusa de l'Energia) i de l'empresa Isofotón dedicada a la fabricació de dispositius solars. En l'actualitat dirigeix el grup d'investigació de Termodinàmica i Energies Renovables i l'Institut Andalús d'Energies Renovables. És president de Protermosolar (associació d'empreses del sector solar), membre del Consell Nacional del Clima i fou assessor de la ministra de Medi ambient Cristina Narbona. Ha publicat nombrosos articles i llibres (alguns en col·laboració amb altres autors) sobre instal·lacions fotovoltaiques i el problema energètic. És molt crític amb l'actual model i defensa un model energètic sostenible i que causi el menor impacte mediambiental.

(3) Elmar Altvater, és membre del Consell Editorial de sinpermiso, és professor emèrit de Ciència Política a l'Institut Otto-Suhr de l'Universitat Lliure de Berlín. Va formar part entre 1999 i 2002 de la Comissió d'Investigació sobre Globalització de l'Economia Mundial del Parlament Federal Alemany (Bundestag) i és membre del Consell Científic d'Attac.

Un final profètic?

EL PLANETA DELS SIMIS (Franklin J. Schaffner, 1968)

És evident que el sistema no funciona. Són moltes les propostes plantejades des dels més diversos àmbits per a intentar humanitzar una mica la nostra societat. Una societat amb un egocentrisme exacerbat que ens aboca a una crisis energètica i biològica sense precedents.

Aquests son alguns dels principals pegats humanitzadors proposats:

• Comerç Just
• Responsabilitat Social Corporativa
• Permacultura
• Taxa Tobin
• Renda Bàsica de Ciutadania
• CADTM
• Decreixement

Potser fóra millor canviar completament de sistema en lloc de tapar tants forats!
Sí, però a quin nou sistema ens canviem? On són els grups de científics, intel·lectuals, filòsofs, pensadors que estan treballant contra rellotge en aquest nou sistema? Serem incapaços de sobreviure a l'Antropocè?

El col·lapse de la raça humana... és inevitable?

[P.D./ Els què tenen el poder -per.què els votem (!?)- segueixen en la inòpia]

De déu en déu

(...) "La Terra constitueix una anomalia. Pel que fins a ara sabem, és l'únic planeta habitat en tot el sistema solar. L'espècie humana és una entre milions en un món curull de vida. No obstant això, la major part de les espècies que han existit en el passat ja no existeixen. Els dinosaures es van extingir després d'una florida de 150 milions d'anys. Fins a l'últim; no ha quedat ni un. Cap espècie té garantida la seva permanència en aquest planeta. Nosaltres, que estem aquí des de no fa més d'un milió d'anys, som la primera espècie que ha concebut els mitjans per a la seva autodestrucció. Som una espècie rara i preuada perquè estem capacitats per a reflexionar i tenim el privilegi d'influir en el nostre futur i, potser, de controlar-lo. Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Carl Sagan, Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998.

(...) "Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos."

Lluís Llach. Cal que neixin flors a cada instant. Concèntric 1968

De l'Holocè a l'Antropocè

Viure en primera persona una època de profunds canvis socials sense patir - de moment - les terribles conseqüències que això comporta a la majoria de l'humanitat, és alhora un privilegi i un neguit de magnitud directament proporcional al grau de consciència que vaig adquirint sobre aquest fet.

Molts son els indicadors que fan sospitar que som en un punt d'inflexió crucial en l'història de l'humanitat, però l'article de Mike Davis a TomDispatch, "Living on the Ice Shelf" i traduït al castellà a sinpermiso amb el títol "Bienvenidos al Antropoceno" resulta absolutament aclaridor. Un article de lectura obligatòria si es vol entendre el món en que vivim i que introdueix la interessant idea de l'home com nou agent geològic. Una visió no gaire allunyada del clàssic article de JM Naredo "La especie humana como patologia terrestre" o fins i tot de les avanguardistes idees d'un dels pares de l'ecologia - un català per cert - Ramon Margalef.

L'incipient crisis energètica, que tots volen maquillar com una crisi econòmica més, és en realitat la crisi generalitzada d'una civilització aniquilant l'hoste que havia parasitat. Pobre Gaia!

[PD: La plaga humana. Diari Público 23.7.08]

Temps d'incertesa

Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:

(1...)


(...2...)


(i 3)


A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.

NEW GAME

Sobre el decreixement sostenible.

Quan ens preguntem per l'origen de les injustícies, gairebé sempre se les carrega el mateix: ‘el sistema’. És a dir, els grans poders econòmics. Ara bé, existeix un vincle directe entre el poder econòmic i cadascun dels ciutadans: el consum. Ens agradi o no, siguem o no conscients d'això, tots som una peça clau del injuriat ‘sistema’. Això pot ser vist com una càrrega de culpabilitat que no volem suportar. Però també pot ser vist com una situació estratègica immillorable: sense nosaltres, el timó no gira.

Fa ja temps que les empreses no venen objectes, perquè les persones no els compren. No són productes ni serveis el que adquirim, sinó símbols. Els majors esforços en el mercat de productes se centren a construir imatge de marca.

“Importa recordar que, més que els caràcters físics dels béns, conten els simbòlics, lligats a sistemes socials de creences, a les capacitats personals i a la identitat social i moral de les persones”. Adela Cortina (Bibliografia)

Les persones ens anem construint en la recerca d'una identitat reconeguda dintre i fora de la pell. Aquesta identitat cobra forma mitjançant estils de vida. I avui els estils de vida van indissolublement lligats a estils de consum. L’esperable és optar per enganxar-se al carro del creixement insostenible mitjançant l'actitud de compra conscientment cega.

El consum pot servir, no només per a satisfer necessitats i desitjos, per a compensar als individus que se senten insegurs o inferiors, per a simbolitzar èxit o poder, per a comunicar missatges, sinó també per a crear el sentit de la identitat personal o per a confirmar-lo. La clau de la identitat i l'estatus social sembla no consistir ja en el sou, l'ocupació o la classe, sinó en l'estil de vida triat, que pot ser qualsevol, amb la condició de que es conti amb la capacitat adquisitiva per a pagar-ho.

El decreixement sostenible és una filosofia pràctica de vida. Es troba d'acord amb moviments de consum responsable, de vida lenta, de menjar lent, de despesa mínima, etc. No pot ser imposat des de canvis en la producció ni mitjançant legislacions. Ha de ser voluntària i lliurement assumit pels agents individuals, com vaticina la teoria (que no la pràctica) del mercat i de la democràcia. Per això, el camp de batalla directe no són els passadissos, ni les mobilitzacions, ni l'acció lobby, sinó la ment del consumidor:

El consumidor modern és físicament passiu, però mentalment molt actiu. El consum és més que mai una experiència que té lloc en el cap, un assumpte del cervell i de la ment, en lloc d'un simple procés dirigit a satisfer necessitats biològiques corporals. La ment és el lloc on campeja el màrqueting comercial i el polític. És on es construïxen necessitats i desitjos que només el creixement insostenible és capaç de sadollar, encara que sigui una satisfacció fugaç.

Traduït del bloc DECRECIMIENTO i basat en la ponència de Vicente Manzano “Comportamientos de consumo y decrecimiento sostenible”.

Racionalitat en pastilles? ...i 2

Comentava dilluns la meva estupefacció per l'anunci de REPSOL. Doncs bé, he de corregir el meu comentari. Gràcies al bloc de l'Eduard Batlle descobreixo a YouTube un remake molt crític amb l'esmentat spot. Es titula Pestol:

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN

Em faig ressò del comunicat del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN):

ACTUALITAT SOBRE TEMES DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN a Barcelona

Solament dues setmanes després que tingués lloc al CCCB la XXII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, dedicada en aquesta ocasió a Escenaris Energètics 100% renovables, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment, el GCTPFNN ha vist com la seva seu social era assaltada i destruida, així com bona part dels documents, arxius, llibres i revistes alli guardades. Tot aquest fons documental, únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol, estava destinat a formar part del Centre de Documentació sobre energies lliures, netes i renovables que hi haurà a l’edifici que resta de l’antiga fàbrica del gas a la Barceloneta, ara rebatejada com la Fàbrica del Sol, una vegada finalitzades les obres de rehabilitació, que permetràn que Barcelona disposi d’un edifici que funcionarà únicament amb energies renovables. El més sorprenent de tot plegat és que els autors de la destroça penetraren a l’edifici per la planta baixa, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i es dirigiren directament a la planta primera on hi ha la seu del GCTPFNN, entitat membre de l’associació Futur Sostenible, que ostenta una concessió municipal d’aquesta planta. No feia encara una setmana que els Mossos havien detingut dins de l’edifici cinc persones que estaven robant les canonades de coure del sistema de calefacció i climatització i els cables elèctrics de les instal·lacions de la primera planta. Cal destacar que a la terraça de l’esmentat edifici hi ha instal·lada una pèrgola amb tubs de buid per captar l’energia solar i proveïr l’edifici de les seves necessitats de calor i de fred a partir del Sol, a més d’una terra verd, sota del qual hi ha un sistema de captació de l’aigua de pluja. El GCTPFNN fa una crida a la societat catalana demanant ajut solidari per refer els desperfectes causats pels assaltants (donatius al cc. 1491-0001-29-0010000288)
Vegeu l'estat en que va quedar el local:

Racionalitat en pastilles?

No sé què em causa més estupefacció, si la profunda càrrega ideològica o la manca de cap reacció envers el nou spot publicitari de REPSOL.
Després de repassar un reguitzell de descobriments, invents i tota mena d’avanços de l’humanitat, deixa anar que si hem estat capaços de tot això... com no serem capaços de protegir el que més ens importa? I es veu un dibuix de La Terra sobre el palmell d’una mà.
Així doncs, no cal preocupar-se per l’escalfament global, el CO2 i altres petits problemes com aquests. Tu segueix cremant hidrocarburs que algú ja trobarà la solució en el futur. L’anunci acaba amb el bonic lema “Repsol: inventemos el futuro”.
És el mateix plantejament que es fa amb les nuclears (casual?). Anem guardant els residus en lloc segur (existeix?) que en el futur algú ja trobarà com solucionar el greu problema que l’hem creat. Lamentablement si seguim així ja no quedarà ningú en aquest futur (llavors ja no caldrà solucionar res oi?)




La campanya segueix a la seva web convidant als que hi entren a enviar un escrit explicant què inventarien...

Què tal una mica de racionalitat en pastilles?

El vídeo més important del món

Com a complement del post "Matemàtica, polítics i l'extinció del Homo Hidrocarbúricus" he recopilat els vídeos de la conferència del Dr. Albert Bartlett - Arithmetic, Population and Energy - per als que vulguin disposar de l'original.

(Per als que tenen dificultats en seguir l'anglès, aquí poden anar llegint la transcripció al castellà.)

El més lamentable de tot és la nul·la capacitat d'influència de les persones sàvies sobre les decisions polítiques.

SAVIS, UNIU-VOS!

(Malauradament els savis son molt modestos i no es donen per al·ludits)