Zentation

Cercant informació sobre l'aplicació de la web 2.0 en educació he descobert una aplicació molt interessant.

Segur que moltes vegades us heu trobat amb alguna presentació tipus Power Point que us ha cridat l'atenció però que sense el corresponent discurs parlat resultava molt incompleta.

Altres vegades potser us heu trobat amb el vídeo d'una conferència a on es feia una presentació però era impossible de veure el contingut de les diapositives.

Doncs ara hi ha un servei, Zentation.com, que reuneix les dues coses i que permet fer una presentació online simultània i sincronitzada. Bona idea!

Un exemple:

Aplicaciones para la Educación 2.0 31:48 El profesor Gorka J. Palazio da una videopresentación sobre las aplicaciones Web 2.0 para la Educación dentro del programa de Virtual Educa 2008, Zaragoza

[r]evolució energètica

L'organització ecologista Greenpeace ha presentat l'informe "Revolució Energètica: una perspectiva energètica mundial sostenible", elaborat per més de quaranta especialistes, que mostra d'una forma pràctica com disminuir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que estalviaria més de 14 bilions d'euros anuals.

Aquest estudi està dirigit principalment als governs que es reuniran a partir del proper 1 de desembre a Poznan (Polònia) en la Conferència anual de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

Greenpeace espera que en aquesta cita se senten les premisses bàsiques de cara a la cimera de Copenhaguen de 2009, en la qual caldrà adoptar un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, per reduir les emissions almenys un 30 per cent en 2020.

Get your own - Open publication

Informe sencer [pdf]

Adéu a la televisió generalista (tot repensant TV3)

La tecnologia avança molt ràpidamet, molt més del que ho poden fer les mentalitats estancades de la majoria de nosaltres. Aquesta diferència de velocitats és constatable en diversos àmbits de la nostra societat i sol portar conseqüències negatives. Dins de l'àmbit de les tecnologies de la informació a aquest diferencial de velocitats se l'anomena fractura digital i, fins ara, afectava a totes aquelles persones o grups incapaços d'adaptar-se a l'ús dels ordinadors.

Amb l'adveniment de la web 2.o, es a dir, de l'ús dels ordinadors en xarxa com element socialitzador, son els sistemes de informació clàssics, els anomenats mass mèdia, els qui es veuen abocats a una ràpida transformació per tal de no quedar obsolets. Per raons tècniques (amplada de banda / bit rate) els primers que es van tenir que adaptar van ser els mitjans escrits per a competir amb les webs. A continuació li va arribar el torn a la ràdio per a competir amb els podcasts i amb les ràdios online. Ara mateix, amb velocitats de transferència a la xarxa cada vegada més grans i amb còdecs compressors de vídeo cada vegada més potents, la pilota està a la teulada de les televisions.

A tot això cal afegir un parell de factors que afectaran en breu les televisions, molt especialment les generalistes, i les públiques ho son totes.


El primer factor prové del sector econòmic. Les televisions es financen, total o parcialment, mitjançant les insercions publicitàries dels anunciants. Però vet aquí que una GRAN empresa especialista en publicitat dirigida a l'objectiu - Google - està a punt de irrompre en el camp de batalla televisiu (i les té totes de sortir guanyador).


El segon factor prové del sector polític. Fer televisió és molt car però, fins ara, permetia donar una visió del món filtrada a gust de l'orientador ideològic que tingués el control. Allò que eufemísticament s'anomenava "opinió pública". Amb el canvi de paradigma que està suposant la web 2.0, la situació està a punt de fer un gir sorprenent. Els polítics ja no necessitaran la televisió per fer arribar els seu missatge ni per a modelar l'opinió pública (de fet, ni tan sols necessitaran als seus mateixos partits). Així doncs, la segona gran font de finançament de les televisions, partits i governs, anirà desapareixent a poc a poc.


Vist el panorama, i donant per bona la tesi que acabo d'exposar, resulta obvi que el gran perdedor en aquesta conjuntura és la televisió pública. El seu doble sistema finançament comença a trontollar per tots dos costats alhora.


Arribats a aquest punt em permeto fer un suggeriment a TV3 (Televisió de Catalunya S.A. per a ser més precís). TVC va néixer amb una concepció netament periodística que s'ha mantingut intocable fins a l'actualitat i que està profundament arrelada en la mentalitat dels seus responsables. La seva columna vertebral son els Telenotícies, i la informació és la seva raó de ser. Això explica moltes incongruències i moltes mancances que no entraré a analitzar. La meva recomanació és canviar radicalment de mentalitat. La columna vertebral ha de ser La Cultura (sí, amb majúscules) i ha de pasar de ser una televisió generalista a una especialista . Només així serà capaç de mantenir la seva raó se ser i de readaptar-se camaleónicament als nous temps. Resta dit.

Dia universal dels infants

Avui es celebra el Dia Universal dels Infants. Pot ser que dediquem un minut a pensar en el món que els hi deixem.

"Caminant en línia recta un no pot arribar gaire lluny"

Le Petit Prince

UNICEF

Fastigosament indecent la decisió del jutge Garzón de desistir en la persecució dels crims contra la humanitat comesos al llarg de la dictadura franquista i cedir davant la presió del fecal recurs del fiscal general del Regne d'Espanya. Tot plegat - llei de memòria històrica inclosa - fa una ferum feixistoide impròpia d'un estat democràtic consolidat.

L’efecte espectador (Catalunya s’enfonsa... o és un reality show?)

Assistim aquests darrers mesos a l’insòlit espectacle de l’enfonsament del dos pilars fonamentals de l’estructura industrial de Catalunya. La construcció i l’automoció. Sembla, però, que això li estigui passant a un altre. Ens ho prenem com si fos una mena de grip cojuntural. Una setmaneta suant al llit i ja ens recuperarem administrant ració extra de supositoris analgèsics - per via televisiva entren molt bé - per tal de superar el tràmit.

Els polítics a la seva bola i la resta de ciutadans diligents cap a la feina – si és que encara en tenim – sortejant els molests talls de trànsit que provoquen aquestes rèmores que es queden a l’atur i sense expectatives. Què desconsiderats!

Molt parlar de societat del coneixement però resulta que som els últims en educació. Molt parlar de I+R+D (més tot el que vulgueu afegir a l’inequació) però la gran majoria d’investigadors malviuen amb sous indignes.

A tot això, i davant del desafiament més gegantí que ara mateix té plantejat qualsevol país (el de l’energia, per si algú encara no ho sap), al nostre inefable govern provincià no se l’acudeix res més que fer un decret pessebrista donant més prioritat a evitar un suposat impacte paisatgístic que a la mateixa supervivència del país. Em fa recordar aquella escena del Titànic enfonsant-se i la senyora que no es vol posar l’armilla salvavides perquè fa molt lleig.

Ah, però això del Titànic era una pel·lícula... o no?!

Show business - Business show

El genial prospectivista francès Thierry Gaudin escrivia l’any 1993 al seu assaig “2100 Odyssée d’Espèce” aquest fragment gaire bé profètic:

1980-2020 : The show business society

"...Un especulador* pot aixecar en tres cops de telèfon l’equivalent al salari anual d’un milió de pagesos indis. Els mercats de valors, interconnectats, traginen milers de milions de dòlars al voltant de la terra gràcies a onades especulatives. Regions i professions senceres estan a la mercè de impredictibles huracans, d’origen llunyà, per causes intangibles i aleatòries.

Se incrementa l’exclusió. També els problemes. El temor al perill augmenta. Sembla com si les forces tel·lúriques que fermenten en els suburbis s’afanyessin a trencar el vell món. La crisàlide es prepara per a donar a llum, però quina cosa?"

Via http://www.2100.org/ (paga la pena entretenir-se una bona estona en aquesta web)

[* Traducció personal de “raider”]

Nanoaltaveus (off topic)

Em permetran que per una vegada em surti dels temes habituals en aquest bloc. No solc exposar en aquest aparador qüestions d'enginyeria. Aquest és un bloc d'opinió que no té cap connexió amb el meu àmbit professional. Tanmateix, per als que ens guanyem la vida fent servir com a eines bàsiques tota mena de transductors electroacústics, la notícia recentment apareguda en diverses publicacions sobre un desenvolupament d'un nou sistema d'altaveu fet amb una làmina de nanotubs de carboni (CNT) resulta absolutament fascinant. I ho és per molts motius.

La làmina de nanotubs de carboni és transparent, flexible i elàstica. Sorprenent! La làmina no vibra en absolut, sino que fa servir l'anomenat efecte termoacústic per a fer vibrar les molècules d'aire al seu voltant. Al·lucinant!

Això dona peu a imaginar una quantitat d'aplicacions fantàstiques. Però el millor de tot és que aquest descobriment dona ales a una tecnologia de reproducció sonora molt novedosa i encara prou desconeguda com és la Wave Field Synthesis (WFS). La conjunció d'aquests dos elements farà que en el futur canviïn radicalment els sistemes de reproducció sonora i, com a corolari, cambiaran moltes coses en els sistemes de comunicació.

Més info:

• Vídeo: bandereta amb una làmina CNT adherida i sonant.
• Referències (pdf)

Incinerador binuclear (una mica lluny, no?)

Cara i creu avui als diaris (bé, ja serà "ahir" quan ho publiqui).

La cara, l'article "Paisatge i energies renovables" de Josep Puig a El Periódico:

"Davant de les emergències ecològica, climàtica i econòmica que
afecten tot el planeta, quina mena de sentit té un decret com el que vol adoptar la Generalitat, que posa incomptables traves a l'aprofitament de la força dels vents i la llum del sol, mitjançant les tecnologies modernes d'aerogeneradors i captadors fotovoltaics. I més quan Catalunya va a la cua de l'aprofitament de les fonts d'energia renovable, tant si ho mesurem en potència per metre quadrat de superfície del país, com si ho fem en potència per habitant o en proporció de l'energia que emprem."

La creu, l'article "Energia nuclear" de Luis Racionero a LaVanguardia que prosegueix la campanya dels lobbys pro-nuclears:

"Que yo sepa, el peligro de las centrales nucleares no consiste en filtraciones, que se pueden prever y paliar con correcta construcción, sino en eliminar los residuos radiactivos.
Sobre esto último se debe centrar el debate. Los franceses están ultimando los sistemas nucleares de cuarta generación con tecnologías avanzadas de reciclaje de residuos. Si se explica claramente un sistema seguro de eliminación de residuos –aunque sea enviándolos al sol con un cohete espacial– se cambiará la actual divergencia entre la evaluación objetiva del riesgo de la tecnología nuclear por los expertos y la percepción subjetiva de ese riesgo por parte del ciudadano medio."

Sospito que el senyor Racionero, què dedica mig article a refregar-nos el seu magnífic curriculum, no ha fet gaires números ni balanços energètics a l'hora de suggerir una solució tant romàntica com és enviar els residus en un coet i convertir el Sol en el forn redemptor de les nostres dèries.

Pre cert que a la web del Centre d'estudis Jordi Pujol han trigat ben poc en penjar l'article com el més destatat del dia!

Mes info:

Grup de científics i tècnics per un futur no nuclear
Bloc de la CANC
Crisisenergetica
GreenPeace

Associacions 2.0 (MailFlow)

Per si a algú l'interessa, he dissenyat un sistema de informació per l'AMPA d'un CEIP que es pot aplicar perfectament a qualsevol associació per tal que tothom estigui permanentment informat.

El sistema està basat en les eines que ofereix gratuitament Google amb el seu compte de mail i que, si les fem treballar conjuntament, poden donar excel·lents resultats. El sistema que descric gira al voltant del bloc de l'associació com element central.

Una vegada obert el compte de correu de Gmail i el seu bloc associat, s'han de obrir dos grups de notícies. Un servirà per a redirigir totes les comunicacions dirigides a l'associació cap als membres de la junta directiva. L'altre grup servirà per a mantenir informats a tots els associats. Els grups i el bloc es configuren de tal forma que:

• Si s'envia un mail a "associació"@gmail.com ho reben tots els membres de la Junta i col·laboradors, ja que els mails que arriben al compte estan redirigits al grup de la junta directiva. Si cap membre de la Junta o col·laborador respon directament al mail rebut via grup, la resposta arribarà a tots els membres de la Junta simultàniament (s'ha de tenir la precaució de "desubscriure" al propietari del grup, ja que si no els mails s'autoreenviarien continuament).
• Cada vegada que es publica un comunicat al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els socis que s'han subscrit al grup "comunicats" (mitjançant l'accès que hi ha al peu del bloc) i també a tots els membres de la Junta i col·laboradors. Per tant, els membres de la Junta i col·laboradors no cal que se subscriguin als comunicats.
• Cada vegada que algú deixa un comentari al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els membres de la Junta.
• Si un soci subscrit als comunicats respon directament al mail que ha rebut, la resposta arribarà automàticament a tots els membres de la junta directiva.

També es pot embeure en la columna lateral del bloc el calendari d'activitats de l'associació fent servir el mateix de Google. El sistema està funcionant molt bé.

De la fractura digital a la factura digital

Trobo un avís de correus a la bústia per a que passi a recollir un certificat. Com que encara no son les 14:00 i la oficina de correus no és gaire lluny, m'apropo ràpidament a recollir-ho. Una estoneta de cua, entrego el paperet i em comuniquen amablement (en castellà, naturalment) que l'avís és del mateix dia i que no tindran el certificat fins l'endemà. Certament l'avís informava d'això, però amb les ganes de dilucidar el contingut m'he precipitat. Paciència.

Un dia desprès torno a la càrrega. Passeig cap a l'oficina de correus, estoneta de cua i, ara sí, el meu bonic certificat amb targeteta rosa d'acusament de rebut. Obro el sobre. Una notificació d'un ajuntament per un pagament pendent: 34,29€.

Tot tornant cap a casa, i mentre vaig fent càbales sobre la despesa que l'ha suposat a l'ajuntament cobrar aquest impost, obro el sobre i descobreixo en el desglossat que el meu deute és només de 4,99€ i que la resta, 29,30€, correspon a despeses de gestió (un 587%!). Si a això afegim el cost del temps que he dedicat per anar a correus un parell de vegades, la conclusió és molt clara.

• Per què no m'envien un mail i tots ens estalviem temps i diners?!

Però clar, com pot tenir l'administració certa garantia, fins i tot jurídica, de que l'administrat rep l'avís?

Doncs molt fàcil. L'administració facilita una adreça OFICIAL de correu electrònic a cada administrat. Per exemple: elmeudni@administrat.cat. A més, l'administració facilita, per a aquells que no en disposin, l'accés gratuït a internet des d'ordinadors públics a totes les biblioteques públiques.

Estic segur que l'estalvi en la gestió compensa amb escreix la despesa tecnològica.

És molt maco anar pensant en un Parlament 2.0, però fóra molt més assenyat començar a construir la casa pels ciments. De poc servirà un Parlament 2.0 amb unes corporacions locals 1.0 i uns ciutadans 0.1 (de l'administració de justícia m'estalvio la classificació).