Líbia, la guerra invisible.

Cada vegada que veig les informacions sobre Líbia que van sortint al 3/24 i a TV3 augmenta progressivament la meva perplexitat. Contextualitzem.
Per una banda tenim el país amb l'exèrcit més potent (tret d'Israel) de tota Àfrica. Un exercit sobredimensionat per la megalomania del seu excèntric líder i pagat fàcilment amb els abundants ingressos del petroli.
Per altra banda tenim una megacoalició d'uns quaranta països (no hi ha manera de saber quants exactament) amb coordinació inicial dels USA (o era de França?) i posterior de la OTAN (o encara no?).
La meva impressió és que tot això hauria de suposar un potencial bèl·lic de proporcions bíbliques. Però el que estem veient per la tele no es correspon de cap manera amb aquestes expectatives. El nostre nerviós reporter de guerra ens mostra dia sí, dia també, una petita guerrilla composta per uns personatges a mig camí entre Mad-Max i Waterworld, que es desplacen en utilitaris i ranxeres, que només tenen armament lleuger i que més aviat semblen una colla de mercenaris que uns idealistes a la recerca de la llibertat. Només falta el Bruce Willis per a donar un toc d'heroïcitat en aquest èpic entorn.
Encara espero les impactants imatges d'algun "videoaficionat" mostrant els brutals raids aeris de l'exèrcit líbi sobre el seu poble. Ah! Però no era per això que s'havia imposat un espai d'exclusió aeri?
Tampoc sóc jo cap especialista en geoestratègia, però sabent que el petroli libi és un preciós tresor, trobo a faltar a la tele uns bonics mapes on s'explica com es protegeix aquest bé universal per cada una de les parts. Petroli? Ah, és cert! Ningú ha parlat de petroli en cap moment! Disculpeu.

Energia social a l'era post-Fukushima

Ja hem vist que l'energia nuclear és una tecnologia perillosa (Chernòbil, Fukushima), amb importants buits tecnològics - ara per ara no és possible desfer-se d'els residus - i no renovable.
Sabem també que abans o desprès les energies no renovables (carbó, petroli, gas, urani) s'exhauriran.
Som conscients que ni el sistema polític, amb un horitzó de 4 anys vista, ni el sistema econòmic, basat únicament en beneficis a curt termini, son capaços d'oferir un subministrament energètic amb garanties de sostenibilitat, d'autoabastiment i amb categoria de be social.
Moltes vegades ens preguntem què podem fer nosaltres si tot està dissenyat per funcionar d'aquesta manera. Evidentment canviar el funcionament de les coses resulta complicat i feixuc, tanmateix entre no fer res i la revolució més o menys violenta hi ha molt marge d'actuació.
Vull llençar des d'aquí una idea per tal de que entre tots l'anem madurant. Es tracta de fer Cooperatives de Subministrament d'Energia (CSE) d'iniciativa municipal.
Sembla lògic pensar que un bon objectiu a assolir és que cada casa i cada edifici sigui energèticament autosuficient. En principi, amb plaques solars a les taulades/jardins i amb petits aerogeneradors seria possible apropar-se força a la condició d'autoabastiment. L'energia solar aprofitable que ens arriba del sol és aproximadament de 1Kw/m². Això implica que quanta més superfície disposem, més energia podem generar (transformar, per a ser més exactes). Així doncs, els edificis existents amb moltes plantes i poca superfície de teulada no podran aconseguir mai la condició d'autoabastiment i serà necessària una aportació extra d'energia. Caldrà doncs fer servir espais públics, municipals principalment, per tal d'obtenir l'energia suplementària necessària. De fet, existeixen ja moltes iniciatives municipals de generació d'energia mitjançant l'ús de pèrgoles solars o de plaques a les teulades d'edificis públics com escoles o pavellons poliesportius.
Suposem que muntem una cooperativa en la què el nostre ajuntament és també cooperativista i cedeix espai públic per tal de completar la superfície necessària de captació solar i un espai per a disposar els sistemes electrònics de control necessaris per a una gestió optimitzada del sistema. L'energia així obtinguda és gratis en sí mateixa. Els cooperativistes només hauríem de pagar, això sí,  pel valor de les instal·lacions i pel seu manteniment. Es pot igualar aquest cost (o ser inferior) al de la nostra factura elèctrica dels propers, posem, quaranta anys? Segur que sí. Sobre tot si tenim en compte que d'aquí a quaranta anys segurament ja no quedaran pràcticament energies fòssils. Algú s'hi apunta?