Nature treu la llengua a l'Acadèmia Francesa

Sorprenent defensa de les llengües minoritàries a l'editorial de la prestigiosa revista Nature.

Gràcies al bloc del Marc (De l'Holocè estant) descobreixo que Nature, la primera revista científica del Món juntament amb Science, publica un editorial criticant durament l'Acadèmia Francesa pel rebuig a les llengües minoritzades. El títol en to irònic - Comèdia Francesa - ja és un bon aperitíu del sucós editorial:


"Comédie-Française


Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.


Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.


Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.


Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.


The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.


Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.


Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages."

Anem preparant les bicis

Amb una crisis energètica desfermada, llavor de totes les subcrisis incipients, fóra molt assenyat començar a preparar les nostres bicis com a sistema principal, que no ja alternatíu, de transport.

Aquí unes quantes propostes tecnolúdiques per anar prenent consciència amb bon humor:

€uropa... Quina vergonya!

Finalment, ahir es va aprovar la directiva del retorn, també coneguda com directiva de la vergonya. Doncs això... una vergonya!

La notícia a la BBC.
Comunicat de S.O.S. Racisme.

Comentaris als blocs:

Raül Romeva (Eurodiputat. ICV)
Camil Ros (UGT)
Kabila
Àngels Martínez


CAMPS DE RECLUSIÓ A EUROPA (FONT: MONDE -DIPLOMATIQUE)














Aquí es poden privar de llibertat per decisió administrativa les persones que han comès el delicte de néixer en un país pobre i pretendre sobreviure en un de ric...

[PD1: l'Eurodiputat Ignasi Guardans (CIU) explica al seu bloc les seves raons per a votar a favor de la directiva]
[PD2: Així són els centres d'internament espanyols]

Incoherència o hipocresia?

Casualment he trobat aquest vídeo de l'organització Save The Children amb l'explicació adjunta següent:

"Cuarenta millones de niños en el mundo trabajan como sirvientes domésticos a partir de los seis años, y cerca de 10 millones permanecen "ocultos" en las viviendas de sus empleadores, según denunció hoy la organización Save the Children durante la presentación del informe 'Esclavos puertas adentro', con motivo de la celebración del Día Mundial Contra el Trabajo Infantil."

Tot molt bé fins aquí. Però vet aquí que la cara d'aquest senyor que fa la presentació, el vicepresident de Save The Children Espanya, m'ha resultat coneguda....
Doncs sí, aquest senyor va participar no fa gaire en el programa Àgora de TV3 titolat "L'energia després del petroli" com a representant del principal lobby nuclear espanyol, el Foro Nuclear, del què és ni més ni menys que president.
M'ha semblat molt contradictori que la mateixa persona que promou la defensa dels nens, sigui la que encapçala un grup de pressió per a l'implantació de l'energía nuclear a espanya, essent el principal inconvenient d'aquesta, el problemàtic llegat radioactíu que endossa a les generacions futures.
Tots hem de conviure amb les nostres petites contradiccions, és molt humà, però aquesta m'ha semblat certament excessiva.

[PD: A propòsit del tema nuclear, molt interessant l'article de l'Elmar Altvater a sinpermiso]

Temps d'incertesa

Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:

(1...)


(...2...)


(i 3)


A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.

Dia Mundial del Medi Ambient

CAMP DE ROSELLES A PROP DE SORBA (CGS 05.06.08)

Avui era el Dia Mundial del Medi Ambient i casualment avui m'he tingut que desplaçar fins a la Vall d'Ora. El trajecte des del Baix Llobregat va vorejant el recorregut dels rius Llobregat, Cardener i Aigua d'Ora. Magnífics els cabals i exultant el paisatge al llarg de tot el trajecte. En alguns moments m'ha semblat trobar-me al centre d'Europa. Malgrat que encara cuegen les agres disputes polítiques al voltant de la sequera, no me'n he pogut estar de repetir-me com un paradoxal mantra: sequera?... quina sequera?