dilluns, 7 de juliol del 2008

De déu en déu

(...) "La Terra constitueix una anomalia. Pel que fins a ara sabem, és l'únic planeta habitat en tot el sistema solar. L'espècie humana és una entre milions en un món curull de vida. No obstant això, la major part de les espècies que han existit en el passat ja no existeixen. Els dinosaures es van extingir després d'una florida de 150 milions d'anys. Fins a l'últim; no ha quedat ni un. Cap espècie té garantida la seva permanència en aquest planeta. Nosaltres, que estem aquí des de no fa més d'un milió d'anys, som la primera espècie que ha concebut els mitjans per a la seva autodestrucció. Som una espècie rara i preuada perquè estem capacitats per a reflexionar i tenim el privilegi d'influir en el nostre futur i, potser, de controlar-lo. Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Carl Sagan, Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998.

(...) "Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos."

Lluís Llach. Cal que neixin flors a cada instant. Concèntric 1968