divendres, 9 de maig de 2008

Una magnífica pèssima notícia.


Sí, estranya dualitat per a la notícia de l'anomenament de Mònica Terribas com a nova directora de TVC. És una pèrdua inquantificable pel món del periodisme i una bona notícia per a la dignificació de la televisió pública. Un model de televisió que no ha sapigut evolucionar a la velocitat dels aconteixements.
Sembla que ningú no gosa obrir la caixa de pandora de la televisió pública. Establir un contracte-programa com a sistema de finançament parcial resulta molt ambigu i és lògic que origini moltes reticencies als operadors de televisions privades que veuen una certa competència deslleial en aquest tipus de finançament.
La televisió pública ofereix simultània i barrejadament dos tipus de serveis. Aconseguir una definició clara de quins serveis son qualificables de públics i quins no ho son és un problema que sembla irresoluble. Tanmateix, aquest és el nucli de la qüestió, ja que els serveis públics haurien de ser finançats per diners públics, però la resta de serveis no hauria de gaudir d'aquest privilegi.
Altre tema en el que sorprenentment ningú s'atreveix a entrar és el de la mesura de la qualitat de la programació. Pretendre equiparar qualitat amb quantitat com es fa ara amb els índex d'audiència es una bajanada indigna d'una ment racional. Probablement els índex d'audiència son molt útils per als anunciants, però estem mancats d'un (imprescindible) índex de qualitat audiovisual sense el qual resulta impossible valorar l'esforç real de la televisió pública. Per a què tantes facultats d'audiovisuals si ni tan sols som capaços de donar una quantificació aproximada, per subjectiva que aquesta sigui, de la qualitat del producte audiovisual.
L'estructura anquilosada de TVC serà un altra dels problemes complicats a que s'haurà d'enfrontar la nova directora. L'últim director que va intentar una reestructuració més racional, Miquel Puig, va ser convidat a dimitir irrevocablement. A aquest problema se l'ha d'afegir uns procediments administratius garantistes, propis de l'administració pública, però que dificulten molt (MOLT) el funcionament àgil i eficaç exigible a una organització que ha de disposar de molta cintura per adaptar-se a una conjuntura molt variable, especialment en l'àmbit tecnològic a on els canvis es produeixen a velocitat vertiginosa.


Desitjo des d'aquí molta sort - la necessitarà - a la nova directora.