dimecres, 30 de gener de 2008

De com ZP es converteix en ZP€ i financia la independència de Catalunya


El prodigiós viatge del PSOE cap al centre s'ha impulsat amb tanta acceleració que s'ha passat de frenada uns quants pobles. L'últim prodigi del president del govern del Reino de España és la oferta de retornar 400€, via IRPF, en cas de guanyar les eleccions. Error en el concepte, error en el sistema de pagament i greu ofensa a la intel·ligència dels ciutadans.

El sistema de retorn via IRPF deu ser molt còmode per a l'Administració però presenta alguns problemes de injustícia social. El senyor ZapatEuro no deu saber que les persones que guanyen per sota d'un determinat llindar, es a dir les més pobres, estan exemptes de fer la declaració de IRPF i que, encara que la podrien fer, la majoria d'aquestes no sabria com fer-la i ni tan sols estan en condicions de demanar ajut per a fer-la. Però clar, aquests pobres no deuen ni tenir esma de sortir a votar.

Pel que respecta al concepte. Retornar els dines que hem posat tots per a tenir serveis socials només pot tenir dues lectures. O ens havien fet pagar més del compte, o no s'han fet les inversions que caldria. En qualsevol cas ens trobem amb una mala gestió dels recursos públics.

Camuflar la mesura amb l’entelèquia de que el import correspon al increment de les hipoteques és una filigrana conceptual que cau pel seu propi pes i ofen la intel·ligència dels ciutadans.

Tanmateix, si sobren recursos, que no es preocupi el senyor ZapatEuro que aquí en farem bon ús. De la mateixa manera que en les arts marcials s'aprofita la força del contrincant en benefici propi, aquí traurem bon profit d'aquesta atípica generositat fiscal. Suposem que dels molts assistents a la manifestació del dia 1 de desembre, 100.000 ingressen els 400€ en el fons d'alguna de les moltes plataformes independentistes. Això ens dona la bonica xifra de 40.000.000€ al servei de la independència de Catalunya. No està gens malament tenint en compte que molta gent que no hi va anar també s'apuntaria a la iniciativa.
Proposo que junt a la recollida de signatures que faran les plataformes Decideixo Decidir i Sobirania i Progrés el dia 9 de març coincidint amb la jornada electoral, també se informi sobre aquesta possibilitat de finançament-protesta.


Gràcies ZP€!

dimarts, 29 de gener de 2008

Èxit del Fòrum Social Català


Seminaris plens amb gent sentada pel terra, aules obertes perquè la gent des de fora escolti, 5000 participants segons ha manifestat l'organització, el primer Fscat, ha estat un èxit complert de gent i de diversitat d'actes i participants. L'Assemblea de moviments socials, després d'un procés de reunions preparatòries i una trobada dissabte al vespre amb vora 400 participants, ha aprovat aquesta declaració:

Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català

A Barcelona, dissabte 26 de gener de 2008

Venim dels moviments socials de les comarques de Catalunya i d’altres llocs dels Països Catalans, per a trobar-nos durant aquest primer Fòrum Social Català, atenent la convocatòria del Dia d’Acció Global, acordada al Fòrum Social Mundial de Nairobi. Som diversos i plurals, però compartim els valors i objectius reflectits a la Carta de Principis del Fòrum Social Mundial i a la Carta de l’Assemblea de Moviments Socials de Portoalegre.
Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents.
Volem un país on la pobresa, l’especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d’empreses, que estan destruint el teixit productiu català.
Volem un país on les dones puguin ser lliures i iguals. Denunciem i rebutgem la violència masclista. Donem suport la campanya del moviment feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït i exigim que cessi la fustigació i la criminalització de les dones que han avortat.
Volem construir una societat no patriarcal, sense discriminacions i on tothom pugui desenvolupar lliurement la seva sexualitat.
Estem contra la privatització dels serveis públics. Reclamem uns serveis bàsics, com són el transport, l’aigua i l’energia, públics i de qualitat. Ens oposem a la recent llei de reforma del Institut Català de la Salut i a l’anunciada Llei de l’Educació de Catalunya, ja que obren les portes a la privatització de les xarxes públiques de la sanitat i de l’ensenyament. Donem suport a la campanya en defensa de l’ensenyament públic, gratuït, coeducatiu, laic i de qualitat, que comença amb la vaga del 14 de febrer.
Volem una societat que respecti els drets de la infància, i un sistema educatiu que els estimuli a construir una realitat on la llibertat i la fraternitat siguin els valors principals. Defensem els drets dels discapacitats i reclamem polítiques que impedeixin qualsevol discriminació i facilitin la seva plena integració.
Rebutgem el model de ciutat aparador que se’ns intenta imposar, en benefici d’una minoria especuladora, i defensem pobles i ciutats que garanteixi el benestar dels seus habitants, i el dret a un habitatge digne i assequible. Rebutgem el Pla Nacional de l’Habitatge, per no ser una solució al problema. Ens oposem a la privatització dels espais públics i donem suport a l’ocupació d’habitatges i locals buits. Lluitem perquè els nostres pobles i ciutats siguin espai de drets i llibertats i exigim la derogació de les ordenances del civisme.
La guerra és la conseqüència més dura de l’imperialisme i de les polítiques neoliberals. La guerra de l’Iraq, l’Afganistan i el Líban, l’ocupació de Palestina, les guerres de l’Àfrica, entre d’altres, continuen sent el major drama de la humanitat. Volem una Catalunya que rebutgi la guerra i lluiti per arribar a una pau justa en tots els conflictes bèl·lics actuals. L’abolició del deute extern, la prohibició d’exportar armes i l’ajuda internacional no condicionada, són elements que, sens dubte, contribuiran a acabar amb les guerres i la fam al món.
Rebutgem les successives rebaixes impositives a les empreses i rentes del capital que carreguen el pes fiscal sobre el consum i les rentes del treball i defensem els impostos directes que incideixin sobre els més rics. També denunciem la lacra que sobre el sistema impositiu i la humanitat suposen els paradisos fiscals.
Lluitem contra el racisme i la xenofòbia. Defensem els drets dels immigrants, el dret a la lliure circulació i a la ciutadania de residència. Ens oposem a l’expulsió d’immigrants i als centres d’internament, i també a la criminalització de les persones per motiu del seu origen.
En gran part, el nostre model de vida es basa en l’explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas, el carbó i l’urani, que cada com és estan i estaran en declivi. Tard o d’hora, doncs, haurem d’aprendre a viure amb una nova cultura de l’energia, perquè tota la tecnologia del món no podrà aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes.
Volem assegurar el futur de l’agricultura, lliure de transgènics i que garanteixi la nostra sobirania alimentària, enfront de les multinacionals, que controlen la producció, distribució i venda de la major part dels aliments que consumim. Rebutgem les polítiques que afavoreixen els agrocombustibles, pels seus efectes negatius sobre milions de persones, ja que redueixen i encareixen els aliments bàsics.
Rebutgem la retallada de les llibertats i la vulneració dels drets humans que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, estem patint. Reclamem la derogació de la Llei de partits polítics. Denunciem la repressió i criminalització dels moviments socials que s’oposen a les polítiques neoliberals, que els últims mesos han patit especialment els treballadors en lluita, el moviment okupa i els activistes contra la monarquia.
Volem que es respecti el dret dels Països Catalans i la resta de pobles del món a exercir el dret democràtic a l’autodeterminació.
Rebutgem el model de construcció europeu i denunciem que l’Acord de Lisboa estigui imposant, de forma antidemocràtica, les mateixes polítiques neoliberals rebutjades per molts ciutadans i ciutadanes en els referèndums que es van celebrar sobre el projecte de Constitució Europea.
Lluitem contra un sistema econòmic basat en l’explotació que ens condemna a la precarietat. Volem deixar de viure explotats per un sistema que sembla que no té cares, però que sabem clarament que no és producte d’una mà invisible.
Hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible.

Des de l’Assemblea de Moviments Socials catalans, cridem a donar suport a les jornades de lluita convocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona

15 de març – Ara, com fa 5 anys.... NO a la guerra!

1 de maig – Pels drets socials i laborals i contra la precarietat.

També fem una crida a participar activament a totes les campanyes i mobilitzacions, que, fruit dels treballs i debats desenvolupats al Fòrum Social Català, figuren a l’agenda dels moviments socials.

[Llistat d’entitats adherides]

dilluns, 28 de gener de 2008

La invasió dels supermercats


Molt interessant l'article de l'Esther Vivas publicat a sinpermiso sobre la distribució d'aliments. Comença així:

"Nuestros hábitos alimentarios y de consumo han sufrido, en los últimos años, una profunda transformación. La aparición de los supermercados, hipermercados, cadenas de descuento, autoservicios... (lo que se ha venido en llamar distribución moderna) han contribuido a la mercantilización del qué, el cómo y el dónde compramos supeditando la alimentación, la agricultura y el consumo a la lógica del capital y del mercado.

Un modelo depredador
Desde la apertura del primer supermercado en el Estado español en el año 1957, este modelo de distribución y venta se ha ido generalizando, especialmente a lo largo los años 80 y 90, llegando a ejercer a día de hoy un monopolio absoluto de la distribución alimentaria. En la actualidad, cinco grandes cadenas controlan la distribución de más de la mitad de los alimentos que se compran en el Estado español sumando un total del 55% de la cuota de mercado: Carrefour controla un 23,7% de la cuota, Mercadona un 16%, Eroski un 7,4%, Alcampo un 6,1% y el Corte Inglés un 2,3%. Además, si sumamos a éstos la distribución realizada por las dos principales centrales de compra mayoristas (Euromadi e IFA/1), llegamos a la conclusión de que solo siete empresas controlan el 75% de la distribución de alimentos (García y G. Rivera, 2007).
Nunca el mercado de la distribución de alimentos había estado en tan pocas manos, pero no solo eso. Más del 80% de la compra de alimentos se realiza en supermercados, hipermercados... y el 55% de estas compras se llevan a cabo en tan solo cinco grandes cadenas: Mercadona, Carrefour (que incluye a Dia y Champion), Alcampo, Eroski y el Corte Inglés (que incluye Open Cor) (García y G. Rivera, 2007). En consecuencia, el consumidor cada vez tiene menos puertas de acceso a los alimentos y el productor cada vez tiene menos opciones para llegar al consumidor. El poder de venta a los consumidores y el poder de compra a los distribuidores, por parte de unas pocas empresas, es total.
Esto es lo que se ha venido en llamar la teoría del embudo: millones de consumidores por un lado y miles de campesinos por el otro y tan solo unas pocas empresas controlan la cadena de distribución de alimentos. A nivel europeo, por poner un ejemplo, se contabilizan unos 160 millones de consumidores en un extremo de la cadena alimentaria y unos 3 millones de productores en el otro, en medio unas 110 centrales y grupos de compra/2 monopolizan el sector (Vorley, 2003). Este modelo de distribución moderna tiene graves consecuencias no solo en el agricultor y en el consumidor, sino también en el lugar y en el modo de trabajo, en el medio ambiente, en el comercio local, en el modelo de consumo, en los países del Sur."


(segueix...) Article sencer

Ho miris com ho miris tot indica que el sistema capitalista ens porta cap a un carrer sense sortida. És un sistema dissenyat sense tenir en compte les condicions de contorn. Funcional per a un món amb recursos infinits, però que es col·lapsa quan els recursos son limitats. Quan abans ens adonem que hem de donar mitja volta, millor.

dimarts, 22 de gener de 2008



ELS NENS NO TENEN LA CULPA DE L'ESTUPIDESA DELS GRANS !