dimecres, 29 d’octubre de 2008

15N. LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!!


Un nou e-mail recorre Internet convocant concentracions contra la crisi el 15 de novembre, coincidint amb la cimera internacional que pretén refundar (!?) el capitalisme. Aquest és el missatge que circula per la xarxa:

Assumpte: Tots al carrer el 15-N: La crisi que la paguin ells (PASSA-HO).

El proper 15 de novembre es reuniran els líders mundials per preparar un nou pla contra la crisi. Salvar de la crisi els bancs dels Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!. 5 vegades més del que va aprovar l'ONU per assolir els Objectius del Mil·lenni!. I les ajudes europees són encara majors.
És una vergonya! A Espanya el govern li dóna 100.000 milions d'euros als mateixos bancs que estan desnonant moltes famílies per no poder pagar la hipoteca. Fa mesos milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja advertíem del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la anem a pagar nosaltres?
Durant anys s'han folrat i ara anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancaments d'empreses, "aparcar" el protocol de Kyoto ... Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no pensen protestar. Si fins i tot els han felicitat els banquers i empresaris!. Només la gent del carrer ho podem denunciar. Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Es creuen que som beneits? Ho anem a permetre? És clar que no!
El proper dissabte 15 de novembre a les 17:00 hores sortirem al carrer en totes les ciutats. Tenim temps i capacitat suficient per difondre'l i organitzar-nos. És igual si conviden a Zapatero però nosaltres hem de colar-nos en aquesta Cimera ...

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!

[Via CRISI ]

La xarxa bull aquest dies amb moltes propostes per a donar a conéixer el descontentament general. Probablement una de les més assenyades és la de retirar massivament els nostres diners dels bancs "tradicionals" i ficarl-los en els anomenats BANCA ÉTICA.
Això sí que fóra refundar el capitalisme! I sense cap despesa extraordinària (al nostre càrrec) de magnífiques reunions de caps d'estat!


Més info sobre Banca Ética:

Plou!

[La Puerta de los Sueños]

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Bancsters

Porto uns dies atrafagat amb questions diverses, així que no em queda massa temps per alimentar el bloc. Tanmateix us deixo aquí el ja llegendari vídeo (aquí la llegenda es forja en dies) de Leopoldo Abadia que explica amb molta ironia això que ens fa tanta poca gràcia:



De fet l'explicació és un tant parcial. Caldria afegir que els "bancsters", a més, han estat fent apostes multimilionàries amb aquests i d'altres fons en una mena de casino financer mundial controlat per sofisticats programes informàtics fins que uns, els que ara salvem, s'han arruïnat i altres, que son totalment desconeguts, han acumulat quantitats inimaginables de diners. I això son MOLTS, MOLTS, MOLTS, diners...
Quina por!!

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Projecte 10^100 de Google

El projecte 10^100 (o Projecte 10 elevat a 100) és una convocatòria d'idees patrocinada per Google amb l'objectiu de canviar el món ajudant a tantes persones com sigui possible.

Vols participar?

Per cert, sabies que Google ve de "googol", la paraula que es fa servir per designar el número 10^100.

En aquest vídeo Carl Sagan ens ho explica:



Com moltes vegades succeeix en la recerca científica, un error (ortogràfic en aquest cas) d'un dels fundadors de Google, Larry Page, va ser l'origen del nom en qüestió. Més explicacions a la wikipèdia.

Marejats amb tants zeros? El video "Potències de deu" (que no de Déu...) ens explica l'assumpte dels ordres de magnitud amb una perspectiva celestial:

Blog Action Day 2008: POBRESA

Avui és el Blog Action Day i toca fer un post relacionat amb la pobresa al món.
M'ha semblat pertinent reproduir avui un post antic (14/6/08) que pot donar una idea global de les causes de la pobresa i que inclou la traducció al castellà del conegut vídeo "The history of stuff". Paga la pena tornar-lo a veure.


+++++++++++++++++++++++++++++++

Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:

(1...)




(...2...)




(i 3)




A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.


+++++++++++++++++++++++++++++++



diumenge, 12 d’octubre de 2008

Hot weekend

BONUS TRACKDes de ja fa 10 anys els integrants d'Attac venen demanant un major control dels mercats financers internacionals mitjançant l'aplicació de l'anomenada Taxa Tobin. Ningú els ha fet cas i finalment hem arribat al punt exacte a on no hauríem d'haver arribat mai. Crisis financera global.

Aquest passat cap de setmana ha sigut d'allò més calent. Reunió de caps d'estat dels països de zona euro per a organitzar les nacionalitzacions de bancs i donar credibilitat a base d'injectar milions d'euros del soferts contribuents. Apagar el foc amb benzina no sembla una bona idea i, si a més, la benzina la pago jo amb els meus impostos, això ja és una broma de molt mal gust.

M'ha reconfortat una mica veure que en Iberoamèrica s'ha organitzat la "Conferencia Internacional de Economía Política" i que han tingut el coratge de fer propostes com deixar de pagar d'una vegada el maleït deute extern.

Faran cas els governs dels països sudamericans de les propostes de la conferència?

En condicions normals probablement no, però tal com estan les coses no m'estranyaria gens una tancada en banda de tota Iberoamèrica amb l'inefable president veneçolà encapçalant el "motí".

No sé si us adoneu però els equilibris geoestratègics mundials comencen a trontollar.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Sindicalisme obsolet i socialisme catalèptic.

BONUS TRACKSento darrerament moltes veus que critiquen durament la passivitat dels sindicats davant la crítica conjuntura financera, àlias crisi, que tenim a sobre.


Certament els sindicats són una eina dissenyada per a funcionar en un context d'economia industrial a on el discurs de classes es perfectament intel·ligible. Però aquest discurs és ja un anacronisme. Vet aquí que en una supraeconomia financera planetària el sindicalisme queda totalment desbordat. El macrocapitalisme actual ha crescut de tal forma que, ara mateix, els petits agents econòmics - autònoms, petita i mitjana empresa, i fins i tot empreses públiques i corporacions locals - formen part d'una mena d'hiperclasse-obrera que és fagocitada pel macrocapital. No és estrany doncs que els sindicats estiguin totalment desorientats veient que els empleadors dels treballadors als que han de defensar son tan víctimes del sistema com ells mateixos.

Aquesta desorientació és homònima de l'estat catalèptic que viu tota l'esquerra europea des de l'enfonsament del comunisme ençà. Un estat de xoc postraumàtic que ha anul·lat el sistema immunològic que ens defensava dels accessos macrocapitalistes facilitant la metàstasi del sistema. Un sistema que es pot resumir elegantment en una llei unificadora: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

Senyores, senyors, fixeu-vos bé: el rei va despullat!

Neixen els Premis OXCARS

Per tal de demostrar que existeix una cultura "lliure i col·laborativa" que no té "marxa enrere", eXgae convoca els Premis OXCARS: l'excel·lència de compartir.


El proper 28 d'octubre tindrà lloc a la Sala Apolo de Barcelona un esdeveniment al qual està previst que acudeixin Coldcut, Blender Foundation, Leo Bassi o Nerdfiles, entre d'altres. La idea, sota el lema Multiplica i Reparteix, és demostrar que en l'era digital són els mitjans de producció qui s'han d'adaptar a una nova democràcia en què prima l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans.

Durant una setmana, Barcelona capital mundial de la cultura compartida.


Més de 200 participants, personatges de tots els àmbits de la cultura nacional i internacional participen en una gala i una setmana d'esdeveniments de tot tipus per a demanar que la cultura deixi de ser una mercaderia en mans de les entitats de gestió i dels lobbies de la indústria cultural.

En nom dels "artistes", es posen traves al nostre accés al coneixement, però els artistes no les recolzen.

Després de "l'Avarícia Trenca el Sac", un document que es va fer públic en centenars de fòrums i que es va enviar a 287 polítics el juliol del 2008, els OXCARS són un gran espectacle, una setmana d'esdeveniments que deixaran patent quina és la increïble cultura de la nostra era.
Els temps han canviat, Internet possibilita l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans; i els mitjans de producció cultural han d'adaptar-se a aquesta nova democràcia i no al revés.

El que ens estem jugant no són simplement els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret d'accés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars d'anys aconseguir).

[Programa pdf]

dijous, 9 d’octubre de 2008

Capficats per la crisi?

Hipotecats fins a les celles?
A la bugaderia ja no us fien?
No us preocupeu... sobreviureu.
Només cal una mica de bon humor:

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Blog Action Day 2008: pobresa




Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Què és això?

El "Blog Action Day" és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén unir el món dels blocaires, podcasters i videocasters, fent una entrada al seu bloc (post) sobre un mateix tema i el mateix dia. L'objectiu és crear consciència i provocar un debat mundial.

Un únic tema, milers de veus.

Temes de repercussió mundial com la pobresa són extremadament complexos. No hi ha una solució clara i senzilla. Demanant a milers de persones que donin els seus punts de vista i opinions, el "Blog Action Day" crea una magnífica lent a través d'on veure aquestes qüestions. Cada blocaire aporta la seva pròpia perspectiva i idees. Cada blocaire fa entrades relacionades amb el tema del seu propi bloc. I cada blocaire connecta amb la seva audiència de forma diferent.

Quin és l'objectiu del "Blog Action Day"?

En primer lloc, i en definitiva, el propòsit del "Blog Action Day" és crear debat. Es demana als blocaires que dediquin tan sols un dia del seu calendari i se centrin en una qüestió important. En fer-ho tots el mateix dia, la comunitat de blocs canvia el discurs a la xarxa de forma eficaç i focalitza la conversa a nivell global sobre aquest tema.
Fruit d'aquest debat, naturalment, flueixen accions, consells, idees, plans i concienciació. En 2007, en relació amb el tema del medi ambient, vam veure blocaires desenvolupant experiments sobre el medi ambient, detallant idees innovadores en la creació de pràctiques sostenibles i centrant l'atenció del públic sobre organitzacions i empreses que promocionaben pràctiques ecològiques. En 2008 l'objectiu és tornar a centrar les energies i apassionaments de la comunitat blocaira; aquesta vegada sobre la gegantina qüestió de la pobresa mundial.

Participació massiva.

Des de la més petita de les revistes en línia fins a les més grans, des de ministres de la UE a professionals i a aficionats, el "Blog Action Day" requereix una participació massiva. Qualsevol persona és lliure de participar en el "Blog Action Day" i no hi ha límit en el nombre de posts, el tipus de posts o el sentit dels pensaments i opinions.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Portàtils per als docents castellans

"El Govern de Castella-La Manxa iniciarà a partir de demà el repartiment d'un ordinador portàtil a cadascun dels 28.500 docents de l'ensenyament públic, amb la finalitat de facilitar una eina útil per a la seva activitat pedagògica i contribuir així a millorar les possibilitats de ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)."

[Font: Europa Press]

Em sembla fantàstic. Per què no fem el mateix a Catalunya?

La conxorxa imperialista

Gràcies al bloc de Juan Torres (Ganas de escribir) descubreixo aquest sorprenent vídeo que fa palesa la ignominiosa conxorxa per a la guerra d'Irak.
No és que Australia i Canadà s'hagin posat d'acord en les línies estratègiques... és que el discurs és el mateix!

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Crisis for dummies

Tots ens fem aquestes preguntes sobre l'actual crisi financera:

ja ha passat el pitjor? Què va provocar el col·lapse del centre neuràlgic del capitalisme global? Va ser la cobdícia? Va ser el de Wall Street un cas d'auditor auditat? Va ser manca de regulació? Però no hi ha res més? No hi ha res sistèmic? Què té a veure la crisi de sobreproducció de mitjans dels anys 70 amb els esdeveniments recents? Què va passar, doncs? Com va tractar de resoldre el capitalisme la crisi de sobreproducció? En què va consistir la reestructuració neoliberal? En quina mesura la globalització dels 80 i els 90 va ser una resposta a la crisi dels 70? Per què la globalització no va poder superar la crisi? Quins van ser els problemes de la financiarització com a via de sortida a la crisi de sobreproducció dels 70? Per què la financiarització és tan volàtil? Com es formen, creixen i esclaten les bombolles? Com es va formar la present bombolla immobiliària? I com créixer? Com van poder les hipoteques subprime degenerar en un problema de tals dimensions? I com és possible que els gegants de Wall Street s'ensorressin com un castell de cartes? Què passarà ara?

Tots, en efecte, ens fem aquestes preguntes. Però pocs poden tractar de respondre amb la insòlita combinació d'elegància, profunditat, claredat i extremada senzillesa de l'economista i politòleg Walden Bello. I molt menys en només 4000 paraules. L'ensorrament de Wall Street no es deu només a la cobdícia i a la manca de regulació estatal d'un sector hiperactiu. Procedeix també, i sobretot, de la crisi de sobreproducció que ha vingut minant al capitalisme remundializat des de mitjans dels 70. Així veu aquesta crisi de fi d'època Walden Bello. No us perdeu aquest interessant article publicat a sinpermiso.info


BONUS:

* Cronologia de la crisi segons la BBC

* Estressat per la crisi? Un bon amic m'ha receptat mirar aquest vídeo musical cada matí. Ja'm direu...

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Crisi financera versus energia



Amb motiu de la celebració a Barcelona de la VII Conferència Internacional d'ASPO, la revista electrònica Rebelión entrevista a Pedro Prieto, vicepresident d'AEREN:

Normalment quan parlem de les causes de l'actual crisi financera es parla del descontrol els grans grups financers, ineficàcia i imprudència dels directius, hipoteques subprime, especulació il·limitada, cobdícia. Per què creus que el zenit mundial del petroli és la causa última?

Certament, els grans mitjans actuals, entre els quals destaquen les notícies econòmiques i financeres, parlen un llenguatge críptic i sacerdotal, que la majoria dels ciutadans repeteix com les lletanies es repetien en els moments d'auge de les religions convencionals. Sens dubte la cobdícia humana és part d'aquest problema, la imprudència de directius, també; el descontrol dels grups financers, el mateix. Si es concedeixen hipoteques a persones físiques o jurídiques que no les poden retornar, doncs veritablement això és una causa. Però totes aquestes, són raons econòmiques. Per cert, el sistema presumeix de tenir dispositius de control suficients, que ara es veu no eren tals.
Crec que el zenit de la producció mundial de petroli és una causa clau de l'enfonsament financer, perquè aquest només creix i es manté copiant el format de creixement i multiplicació exponencial dels bacteris en el most per produir vi, és a dir, mentre hi ha substrat energètic i sucres (energia per transformar acceleradament a la societat), la multiplicació financera dels pans i els peixos és possible. Però igual que amb el most, quan el substrat que alimenta i permet la reproducció es comença a esgotar, el creixement exponencial s'atura i els bacteris, complert el seu fi, moren. El petroli, l'energia, no és un bé comú més; és el requisit previ i imprescindible per a produir els altres béns i oferir serveis.

Poc abans, Rebelión ja havia publicat un article de Pedro Prieto, titulat "L'enfonsament financer, efecte visible de la causa oculta del zenit mundial del petroli".

[Via http://www.crisisenergetica.org/]