dijous, 29 de maig de 2008

Una bona notícia

Gràcies GREENPEACE

divendres, 23 de maig de 2008

NEW GAME



Sobre el decreixement sostenible.

Quan ens preguntem per l'origen de les injustícies, gairebé sempre se les carrega el mateix: ‘el sistema’. És a dir, els grans poders econòmics. Ara bé, existeix un vincle directe entre el poder econòmic i cadascun dels ciutadans: el consum. Ens agradi o no, siguem o no conscients d'això, tots som una peça clau del injuriat ‘sistema’. Això pot ser vist com una càrrega de culpabilitat que no volem suportar. Però també pot ser vist com una situació estratègica immillorable: sense nosaltres, el timó no gira.

Fa ja temps que les empreses no venen objectes, perquè les persones no els compren. No són productes ni serveis el que adquirim, sinó símbols. Els majors esforços en el mercat de productes se centren a construir imatge de marca.

“Importa recordar que, més que els caràcters físics dels béns, conten els simbòlics, lligats a sistemes socials de creences, a les capacitats personals i a la identitat social i moral de les persones”. Adela Cortina (Bibliografia)

Les persones ens anem construint en la recerca d'una identitat reconeguda dintre i fora de la pell. Aquesta identitat cobra forma mitjançant estils de vida. I avui els estils de vida van indissolublement lligats a estils de consum. L’esperable és optar per enganxar-se al carro del creixement insostenible mitjançant l'actitud de compra conscientment cega.

El consum pot servir, no només per a satisfer necessitats i desitjos, per a compensar als individus que se senten insegurs o inferiors, per a simbolitzar èxit o poder, per a comunicar missatges, sinó també per a crear el sentit de la identitat personal o per a confirmar-lo. La clau de la identitat i l'estatus social sembla no consistir ja en el sou, l'ocupació o la classe, sinó en l'estil de vida triat, que pot ser qualsevol, amb la condició de que es conti amb la capacitat adquisitiva per a pagar-ho.

El decreixement sostenible és una filosofia pràctica de vida. Es troba d'acord amb moviments de consum responsable, de vida lenta, de menjar lent, de despesa mínima, etc. No pot ser imposat des de canvis en la producció ni mitjançant legislacions. Ha de ser voluntària i lliurement assumit pels agents individuals, com vaticina la teoria (que no la pràctica) del mercat i de la democràcia. Per això, el camp de batalla directe no són els passadissos, ni les mobilitzacions, ni l'acció lobby, sinó la ment del consumidor:

El consumidor modern és físicament passiu, però mentalment molt actiu. El consum és més que mai una experiència que té lloc en el cap, un assumpte del cervell i de la ment, en lloc d'un simple procés dirigit a satisfer necessitats biològiques corporals. La ment és el lloc on campeja el màrqueting comercial i el polític. És on es construïxen necessitats i desitjos que només el creixement insostenible és capaç de sadollar, encara que sigui una satisfacció fugaç.

Traduït del bloc DECRECIMIENTO i basat en la ponència de Vicente ManzanoComportamientos de consumo y decrecimiento sostenible”.

dijous, 22 de maig de 2008

SOS Racisme

Em va agradar molt la columna de Najat El Hachmi a El Periódico titulada Nos hacemos mayores. Destaco una frase que em va arribar al cor:

"los niños no son nunca inmigrantes porque no deciden en qué país quieren vivir"

Enllaça això amb la reflexió (o era un meme?) "Drets" publicada en De bat a bat per l'inefable Donaire (disculpa la confiança Don, però a força de llegir-te...). Recomano a aquells interessats en aquests temes l'article "Discriminación sociolaboral y racismo social en el Reino de España" d'Edoardo Bazzaco (Coordinador del "Informe Anual sobre el racismo en el Estado Español 2008", de SOS Racisme). A més d'estar molt ben documentat, trobareu una raó més per a voler modificar la Constitució.

P.D. (26.5.08)/ Susan George publica un article més que interessant: "La Unión Europea y la inmigración. Análisis para una política constructiva".

dimecres, 21 de maig de 2008

Racionalitat en pastilles? ...i 2

Comentava dilluns la meva estupefacció per l'anunci de REPSOL. Doncs bé, he de corregir el meu comentari. Gràcies al bloc de l'Eduard Batlle descobreixo a YouTube un remake molt crític amb l'esmentat spot. Es titula Pestol:


dimarts, 20 de maig de 2008

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN

Em faig ressò del comunicat del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN):


ACTUALITAT SOBRE TEMES DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Assalten i destrocen la seu del GCTPFNN a Barcelona

Solament dues setmanes després que tingués lloc al CCCB la XXII Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible, dedicada en aquesta ocasió a Escenaris Energètics 100% renovables, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment, el GCTPFNN ha vist com la seva seu social era assaltada i destruida, així com bona part dels documents, arxius, llibres i revistes alli guardades. Tot aquest fons documental, únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol, estava destinat a formar part del Centre de Documentació sobre energies lliures, netes i renovables que hi haurà a l’edifici que resta de l’antiga fàbrica del gas a la Barceloneta, ara rebatejada com la Fàbrica del Sol, una vegada finalitzades les obres de rehabilitació, que permetràn que Barcelona disposi d’un edifici que funcionarà únicament amb energies renovables. El més sorprenent de tot plegat és que els autors de la destroça penetraren a l’edifici per la planta baixa, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i es dirigiren directament a la planta primera on hi ha la seu del GCTPFNN, entitat membre de l’associació Futur Sostenible, que ostenta una concessió municipal d’aquesta planta. No feia encara una setmana que els Mossos havien detingut dins de l’edifici cinc persones que estaven robant les canonades de coure del sistema de calefacció i climatització i els cables elèctrics de les instal·lacions de la primera planta. Cal destacar que a la terraça de l’esmentat edifici hi ha instal·lada una pèrgola amb tubs de buid per captar l’energia solar i proveïr l’edifici de les seves necessitats de calor i de fred a partir del Sol, a més d’una terra verd, sota del qual hi ha un sistema de captació de l’aigua de pluja. El GCTPFNN fa una crida a la societat catalana demanant ajut solidari per refer els desperfectes causats pels assaltants (donatius al cc. 1491-0001-29-0010000288)
Vegeu l'estat en que va quedar el local:

GAME OVER

"Com que el nostre imaginari ha estat colonitzat, l'enemic s'amaga dins de nosaltres mateixos."

dilluns, 19 de maig de 2008

Racionalitat en pastilles?

No sé què em causa més estupefacció, si la profunda càrrega ideològica o la manca de cap reacció envers el nou spot publicitari de REPSOL.
Després de repassar un reguitzell de descobriments, invents i tota mena d’avanços de l’humanitat, deixa anar que si hem estat capaços de tot això... com no serem capaços de protegir el que més ens importa? I es veu un dibuix de La Terra sobre el palmell d’una mà.
Així doncs, no cal preocupar-se per l’escalfament global, el CO2 i altres petits problemes com aquests. Tu segueix cremant hidrocarburs que algú ja trobarà la solució en el futur. L’anunci acaba amb el bonic lema “Repsol: inventemos el futuro”.
És el mateix plantejament que es fa amb les nuclears (casual?). Anem guardant els residus en lloc segur (existeix?) que en el futur algú ja trobarà com solucionar el greu problema que l’hem creat. Lamentablement si seguim així ja no quedarà ningú en aquest futur (llavors ja no caldrà solucionar res oi?)




La campanya segueix a la seva web convidant als que hi entren a enviar un escrit explicant què inventarien...

Què tal una mica de racionalitat en pastilles?

dimecres, 14 de maig de 2008

Something (not) Stupid

TV3 promourà "La Setmana de la Lectura" amb un divertit spot promocional que té com banda sonora la coneguda cançó de Frank Sinatra Something Stupid:




I know I stand in line,
until you think you have the time
To spend an evening with me
And if we go someplace to dance,
I know that there's a chance
You won't be leaving with me
And afterwards we drop into a quiet little place
And have a drink or two
And then I go and spoil it all,
by saying something stupid
Like: I love you
I can see it in your eyes,
that you despise the same old lies
You heard the night before
And though it's just a line to you,
for me it's true
It never seemed so right before
I practice every day to find some clever lines to say
To make the meaning come through
But then I think I'll wait until the evening gets late
And I'm alone with you
The time is right your perfume fills my head,
the stars get red
And oh the night's so blue
And then I go and spoil it all,
by saying something stupid
Like: I love you
(I love you, I love you,...)

Una magnífica iniciativa amb un fons musical deliciós.

El Top-Ten de S.O.S.


Els millors posts de S.O.S

Vectorització de la producció científica.
La tragèdia dels bens comuns.
Una constitució inconstitucional?
L’habitatge un dret mal gestionat.
L’epidèmia continua
Es pot salvar la Humanitat?
Sabem votar ?
De Peus a la Galleda.
Ecologisme-ficció (...o no!)
Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarburicus"

divendres, 9 de maig de 2008

Una magnífica pèssima notícia.


Sí, estranya dualitat per a la notícia de l'anomenament de Mònica Terribas com a nova directora de TVC. És una pèrdua inquantificable pel món del periodisme i una bona notícia per a la dignificació de la televisió pública. Un model de televisió que no ha sapigut evolucionar a la velocitat dels aconteixements.
Sembla que ningú no gosa obrir la caixa de pandora de la televisió pública. Establir un contracte-programa com a sistema de finançament parcial resulta molt ambigu i és lògic que origini moltes reticencies als operadors de televisions privades que veuen una certa competència deslleial en aquest tipus de finançament.
La televisió pública ofereix simultània i barrejadament dos tipus de serveis. Aconseguir una definició clara de quins serveis son qualificables de públics i quins no ho son és un problema que sembla irresoluble. Tanmateix, aquest és el nucli de la qüestió, ja que els serveis públics haurien de ser finançats per diners públics, però la resta de serveis no hauria de gaudir d'aquest privilegi.
Altre tema en el que sorprenentment ningú s'atreveix a entrar és el de la mesura de la qualitat de la programació. Pretendre equiparar qualitat amb quantitat com es fa ara amb els índex d'audiència es una bajanada indigna d'una ment racional. Probablement els índex d'audiència son molt útils per als anunciants, però estem mancats d'un (imprescindible) índex de qualitat audiovisual sense el qual resulta impossible valorar l'esforç real de la televisió pública. Per a què tantes facultats d'audiovisuals si ni tan sols som capaços de donar una quantificació aproximada, per subjectiva que aquesta sigui, de la qualitat del producte audiovisual.
L'estructura anquilosada de TVC serà un altra dels problemes complicats a que s'haurà d'enfrontar la nova directora. L'últim director que va intentar una reestructuració més racional, Miquel Puig, va ser convidat a dimitir irrevocablement. A aquest problema se l'ha d'afegir uns procediments administratius garantistes, propis de l'administració pública, però que dificulten molt (MOLT) el funcionament àgil i eficaç exigible a una organització que ha de disposar de molta cintura per adaptar-se a una conjuntura molt variable, especialment en l'àmbit tecnològic a on els canvis es produeixen a velocitat vertiginosa.


Desitjo des d'aquí molta sort - la necessitarà - a la nova directora.