¿Es pot salvar la humanitat?

El diari "La Vanguardia" publica avui un article de Koishiro Matsuura, director general de la UNESCO, titulat "¿Puede salvarse la humanidad?" en el que resum el contingut del llibre dirigit per Jérôme Bindé: Signem la PAU amb la TERRA (Edicions Unesco/Icària). Inicia l'article amb un diagnòstic no per conegut menys desencoratjador:

-Canvi climàtic.
-Desertització.
-Crisis mundial dels recursos hídrics.
-Desforestació.
-Deteriorament dels oceans.
-Erosió accelerada de la biodiversitat.
-Contaminació de l'aire, de la terra, de l'aigua dolça i del mar.

Parla de dos dels informes de referència al respecte ben coneguts per als interessats en aquests temes: el Informe Stern i Els Límits del Creixement. I proposa com a solució harmonitzar creixement econòmic i desenvolupament sostenible (?). Uf, ja començem amb eufemismes!
Per a explicar com aconseguir això de l'harmonització ens proposa una recepta amb els següents ingredients:

1 - Més ciéncia. Molt bé.

2 - Més sobrietat. En el sentit de què s'han de inventar formes de consum menys cares i més eficaces. Mmmm... aquí la cosa es planteja d'una forma una mica estranya. Si el nostre sistema de vida actual fos practicat per tots els habitants del planeta, es necessitarien tres o quatre Terres per tal d'abastar les necessitats de tots. Certament impossible. Així que l'únic que podem fer és canviar el nostre sistema de vida (qui comença?) i contenir tot el que sigui possible l'explosió demogràfica (tema aquest últim que sembla tabú i que ni tan sols es planteixa).

3 - Menys matèria. La proposta és aquí desmaterialitzar l'economia. Tampoc està massa clar en què consisteix això. Tanmateix el propi autor es contradiu d'entrada dient: "...es muy probable que no podamos detener el crecimiento econòmico y, por eso, tendremos que reducir el consumo de recursos naturales y materias primas...". Què potser té vida pròpia el creixement econòmic i ens declarem incapassos d'aturar-lo? I, en qualsevol cas, reduir el consum de recursos naturals i de matèries primeres no porta precisament a aturar el creixement? Hi veig molta por a parlar directa i francament de Decreixement.

4 - Accions més concretes. Aquí es centra principalment en dedicar recursos econòmics per al manteniment de la biodiversitat. D'acord.

5 - Un contracte natural. Això sí que és novedós. Es proposa la Natura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i que per tant és un autèntic subjecte de dret. Una idea molt bonica però em sembla que no deixa de ser un circumloqui per a distreure l'atenció de l'autèntic problema.

I quan finalment ens endinsem a parlar d'ètica, l'article finalitza sobtadament amb una frase merament retòrica: "La ética del futuro sabrá armonizar el crecimiento y desarrollo sostenible".
Amén!

[PD. Llàstima que el creixement continuat és insostenible]


Lectures recomanades:
Dossier Decreixement
Bioeconomia Bàsica
2100 Odyssée de l'Espèce
Energía Participación y Sostenibilidad