Sobre la Llei d'Educació de Catalunya

Com persona interessada en els temes educatius i com pare, m'he pres la molèstia de llegir el (farragós) document de les Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
Després de superar la inevitable exposició de motius, tots molt evidents, entrem al nucli de la proposta en el capítol IV, Bases de la Llei, que desenvolupa en deu aspectes bàsics.
En general la meva impressió és que aquestes bases per a la LEC estan fetes com aquells problemes de física en que sabíem la reposta i només teníem que fer encaixar el desenvolupament per tal que donés el resultat establert. Sembla com si el (pre)legislador volgués expressar de forma generalista idees de les què ja té molt bé predefinida la seva implementació.

- Coses que m'han semblat positives.
Veig que es pretén auditar seriosament la qualitat de l'ensenyament i valorar els mèrits i capacitació del personal docent. Això pot resultar fins i tot ofensiu per la gran majoria de docents que demostren dia a dia amb escreix les seves capacitats, però és l'única manera d'objectivar i millorar, si és possible, la qualitat del sistema. Un tema delicat que requerirà molta ma esquerra.

- Coses estranyes.
El text transpira certa obsessió per a que els Ajuntaments augmentin el seu poder dins del sistema educatiu. Per altra banda es preveu una divisió territorial en zones educatives sense explicar mínimament el seu encaix en l'esquema municipal. Es parla molt poc de les famílies i pràcticament res dels nens. En questions educatives, aquests son els autèntics subjectes de dret i no els pares, com tantes vegades s'adueix.

- Coses negatives.
La proposta obre la porta a la privatització de la gestió quan diu:

"La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta de centres creats per l’Administració de la Generalitat, amb la intenció d’explorar fórmules que s’han demostrat viables en altres països i que preveuen el manteniment de la titularitat del centre per part de l’administració, mentre que entitats diverses s’encarreguen de la gestió del patrimoni i l’organització dels recursos."

Aquí estic en total desacord. L'educació bàsica, com la justícia, és un eix fonamental de la civilització. La mera possibilitat de que una societat mercantil s'encarregui de la gestió docent és un atac frontal als principis de llibertat i d'equitat ja que supedita forçosament qualsevol qüestió als interessos econòmics. Resulta paradoxal que una proposta d'aquesta mena provingui d'un pretès govern progressista. Malgrat que afectat com a pare, des d'aquí el meu recolzament als sindicats en la seva convocatòria de vaga de demà. L'educació és massa important com per a quedar-se a l'expectativa.