dimecres, 27 de febrer de 2008

Sabem votar ?

Sabeu quants diputats toca triar a la vostra circumscripció electoral ?
Sabeu quantes candidatures es presenten a la vostra circumscripció ?
Sabeu que, a diferència del que succeeix amb els diputats, podeu votar directament els senadors que vulgueu, fins i tot de partits diferents ?
Sabeu que mentre que el vot en blanc afavoreix els partits majoritaris (PP/PSOE), el vot nul dóna una oportunitat a les formacions més petites ?
Un dels principals dèficits democràtics de la nostra societat és el desconeixement àmpliament estès sobre els procediments electorals. Una ignorància que afavoreix els grans partits i que consolida un bipartidisme molt descoratjador. Lamentablement son els mateixos partits polítics, amb la connivència dels mitjans de comunicació, els que fomenten la confusió en plantejar el plebiscit com si es tractés d’unes eleccions presidencials. Valgui com a prova d’això el fal·laç debat multitelevisat dels líders corresponents. Estic segur que hi ha molta gent que es pensa que el dia 9 es tria nou president. Res més lluny de la realitat.
No és estrany doncs que bona part dels electors, ja sigui perquè estan convençuts de la inutilitat del seu vot, ja sigui per a mostrar (en forma errònia) el seu descontentament, triïn per no anar a votar o en el millor dels casos, per votar en blanc. Trist error el seu. Això només fa que beneficiar als grans partits.
Certament aquest règim polític actual, a mig camí entre la partitocràcia i la plutocràcia, és una lamentable perversió de la democràcia. Tanmateix, el fet d’abstenir-se de votar, o fins i tot de votar en blanc, no fa més que agreujar la patologia. És molt important fer saber als ciutadans que deixar morir al pacient no és la forma més adient de guarir la malaltia. No es pot menysprear la democràcia deixant de votar, sabent com sabem que l’única alternativa és la dictadura. Si no ens agrada l’estat de les coses tenim la possibilitat real de canviar-les. Tan sols hem de fer servir intel·ligentment el nostre vot.
Cal saber que, per exemple, a la circumscripció de Barcelona podem triar entre 33 formacions polítiques diferents pel Congrés Diputats i entre 29 pel Senat. Evidentment les 5 formacions amb representació parlamentària tenen moltes més possibilitats de fer arribar el seu missatge. Segur que molts ciutadans que van a votar, en arribar a la seu col·legi electoral, es pregunten com és que hi ha tantes paperetes de partits que no han vist mai. Però clar, això no suposa cap problema ja que els partits amb representació parlamentària ja s’han ocupat de fer-nos arribar les paperetes perfectament complimentades i amb el seu sobre corresponent.
En la votació pel Senat el nostre vot es fa directament als 3 candidats que creiem convenient. Aquí tenim moltes possibilitats ja que la llista és oberta. Com que probablement no ens sona cap nom dels candidats que es presenten, podem jugar una mica segons les nostres conviccions. A mode d’exemple podríem triar dos ecologistes de formacions diferents i un candidat de l’Entesa Catalana de Progrés (vés per on, m’acabo d’adonar que les esquerres catalanes es presenten al Senat en una única coalició! Sort que me interessa la política...).
En resum. Si vols un món més just, vés a votar (De fet, fins i tot hi ha un partit que es diu així). Si no saps a qui votar o vols expressar el teu descontentament, vota nul (papereta il·legal) però no votis en blanc (sobre buit) (Article 96). Qualsevol opció és molt millor que el menyspreu abstencionista a un sistema que, essent molt dolent, és l’únic que ens garanteix un marc de convivència mínimament just i les eines per a millorar-ho.

dilluns, 25 de febrer de 2008

New Technologies in Spain



Sèrie de vuit articles publicats a Technology Review (editada pel M.I.T.). Encara que està una mica en la línia d'un "publireportaje", els articles son força interessants:

http://www.technologyreview.com/microsites/spain/index.aspx

dimarts, 19 de febrer de 2008

l'Enciclopèdia Catalana ja és online



Des d'avui al matí l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar gratuïtament per internet. És el primer cas d'una enciclopèdia formal (no wiki) a disposició de tothom. Novament Catalunya és pionera en progrés cultural.



dilluns, 18 de febrer de 2008

Més sobre la Llei d'Educació de Catalunya


Penso que l'educació és el nucli de la civilització i que aquesta s'ha de basar en el principi de igualtat d'accés per a tots. Respecto l'existència d'escoles privades, que fan una feina excel·lent, però em sembla injust que qui pugui pagar més pugui tenir millor formació. També és molt injust basar els raonaments en prejudicis. Qui afirma que el professorat de l'escola pública és gandul pel fet de ser funcionari i tenir el lloc de treball garantit ho ha de demostrar. De fet, sóc de la opinió de què l'únic tipus de funcionari que hauria de tenir el lloc de treball garantit és el docent.
Hi ha un article molt interessant de Rosa Cañadell (Profesora de Secundària i portaveu del sindicat USTEC·STEs) sobre la vaga del dia 14 de febrer publicat a Sinpermiso.

"Trista la nostra època! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici."

ALBERT EINSTEIN (1879-1955)

diumenge, 17 de febrer de 2008

El canal 3/24 bada (o no)!

He pogut seguir l'acte de independització de Kosovo per TV en directe a través de CNN Internacional, Euro News, Sky News i BBC World però no a través del canal 3/24.
Sense comentaris.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Sobre la Llei d'Educació de Catalunya

Com persona interessada en els temes educatius i com pare, m'he pres la molèstia de llegir el (farragós) document de les Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
Després de superar la inevitable exposició de motius, tots molt evidents, entrem al nucli de la proposta en el capítol IV, Bases de la Llei, que desenvolupa en deu aspectes bàsics.
En general la meva impressió és que aquestes bases per a la LEC estan fetes com aquells problemes de física en que sabíem la reposta i només teníem que fer encaixar el desenvolupament per tal que donés el resultat establert. Sembla com si el (pre)legislador volgués expressar de forma generalista idees de les què ja té molt bé predefinida la seva implementació.

- Coses que m'han semblat positives.
Veig que es pretén auditar seriosament la qualitat de l'ensenyament i valorar els mèrits i capacitació del personal docent. Això pot resultar fins i tot ofensiu per la gran majoria de docents que demostren dia a dia amb escreix les seves capacitats, però és l'única manera d'objectivar i millorar, si és possible, la qualitat del sistema. Un tema delicat que requerirà molta ma esquerra.

- Coses estranyes.
El text transpira certa obsessió per a que els Ajuntaments augmentin el seu poder dins del sistema educatiu. Per altra banda es preveu una divisió territorial en zones educatives sense explicar mínimament el seu encaix en l'esquema municipal. Es parla molt poc de les famílies i pràcticament res dels nens. En questions educatives, aquests son els autèntics subjectes de dret i no els pares, com tantes vegades s'adueix.

- Coses negatives.
La proposta obre la porta a la privatització de la gestió quan diu:

"La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta de centres creats per l’Administració de la Generalitat, amb la intenció d’explorar fórmules que s’han demostrat viables en altres països i que preveuen el manteniment de la titularitat del centre per part de l’administració, mentre que entitats diverses s’encarreguen de la gestió del patrimoni i l’organització dels recursos."

Aquí estic en total desacord. L'educació bàsica, com la justícia, és un eix fonamental de la civilització. La mera possibilitat de que una societat mercantil s'encarregui de la gestió docent és un atac frontal als principis de llibertat i d'equitat ja que supedita forçosament qualsevol qüestió als interessos econòmics. Resulta paradoxal que una proposta d'aquesta mena provingui d'un pretès govern progressista. Malgrat que afectat com a pare, des d'aquí el meu recolzament als sindicats en la seva convocatòria de vaga de demà. L'educació és massa important com per a quedar-se a l'expectativa.

dimarts, 12 de febrer de 2008

¿Es pot salvar la humanitat?

El diari "La Vanguardia" publica avui un article de Koishiro Matsuura, director general de la UNESCO, titulat "¿Puede salvarse la humanidad?" en el que resum el contingut del llibre dirigit per Jérôme Bindé: Signem la PAU amb la TERRA (Edicions Unesco/Icària). Inicia l'article amb un diagnòstic no per conegut menys desencoratjador:

-Canvi climàtic.
-Desertització.
-Crisis mundial dels recursos hídrics.
-Desforestació.
-Deteriorament dels oceans.
-Erosió accelerada de la biodiversitat.
-Contaminació de l'aire, de la terra, de l'aigua dolça i del mar.

Parla de dos dels informes de referència al respecte ben coneguts per als interessats en aquests temes: el Informe Stern i Els Límits del Creixement. I proposa com a solució harmonitzar creixement econòmic i desenvolupament sostenible (?). Uf, ja començem amb eufemismes!
Per a explicar com aconseguir això de l'harmonització ens proposa una recepta amb els següents ingredients:

1 - Més ciéncia. Molt bé.

2 - Més sobrietat. En el sentit de què s'han de inventar formes de consum menys cares i més eficaces. Mmmm... aquí la cosa es planteja d'una forma una mica estranya. Si el nostre sistema de vida actual fos practicat per tots els habitants del planeta, es necessitarien tres o quatre Terres per tal d'abastar les necessitats de tots. Certament impossible. Així que l'únic que podem fer és canviar el nostre sistema de vida (qui comença?) i contenir tot el que sigui possible l'explosió demogràfica (tema aquest últim que sembla tabú i que ni tan sols es planteixa).

3 - Menys matèria. La proposta és aquí desmaterialitzar l'economia. Tampoc està massa clar en què consisteix això. Tanmateix el propi autor es contradiu d'entrada dient: "...es muy probable que no podamos detener el crecimiento econòmico y, por eso, tendremos que reducir el consumo de recursos naturales y materias primas...". Què potser té vida pròpia el creixement econòmic i ens declarem incapassos d'aturar-lo? I, en qualsevol cas, reduir el consum de recursos naturals i de matèries primeres no porta precisament a aturar el creixement? Hi veig molta por a parlar directa i francament de Decreixement.

4 - Accions més concretes. Aquí es centra principalment en dedicar recursos econòmics per al manteniment de la biodiversitat. D'acord.

5 - Un contracte natural. Això sí que és novedós. Es proposa la Natura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i que per tant és un autèntic subjecte de dret. Una idea molt bonica però em sembla que no deixa de ser un circumloqui per a distreure l'atenció de l'autèntic problema.

I quan finalment ens endinsem a parlar d'ètica, l'article finalitza sobtadament amb una frase merament retòrica: "La ética del futuro sabrá armonizar el crecimiento y desarrollo sostenible".
Amén!

[PD. Llàstima que el creixement continuat és insostenible]


Lectures recomanades:
Dossier Decreixement
Bioeconomia Bàsica
2100 Odyssée de l'Espèce
Energía Participación y Sostenibilidad