dimecres, 27 de febrer de 2008

Sabem votar ?

Sabeu quants diputats toca triar a la vostra circumscripció electoral ?
Sabeu quantes candidatures es presenten a la vostra circumscripció ?
Sabeu que, a diferència del que succeeix amb els diputats, podeu votar directament els senadors que vulgueu, fins i tot de partits diferents ?
Sabeu que mentre que el vot en blanc afavoreix els partits majoritaris (PP/PSOE), el vot nul dóna una oportunitat a les formacions més petites ?
Un dels principals dèficits democràtics de la nostra societat és el desconeixement àmpliament estès sobre els procediments electorals. Una ignorància que afavoreix els grans partits i que consolida un bipartidisme molt descoratjador. Lamentablement son els mateixos partits polítics, amb la connivència dels mitjans de comunicació, els que fomenten la confusió en plantejar el plebiscit com si es tractés d’unes eleccions presidencials. Valgui com a prova d’això el fal·laç debat multitelevisat dels líders corresponents. Estic segur que hi ha molta gent que es pensa que el dia 9 es tria nou president. Res més lluny de la realitat.
No és estrany doncs que bona part dels electors, ja sigui perquè estan convençuts de la inutilitat del seu vot, ja sigui per a mostrar (en forma errònia) el seu descontentament, triïn per no anar a votar o en el millor dels casos, per votar en blanc. Trist error el seu. Això només fa que beneficiar als grans partits.
Certament aquest règim polític actual, a mig camí entre la partitocràcia i la plutocràcia, és una lamentable perversió de la democràcia. Tanmateix, el fet d’abstenir-se de votar, o fins i tot de votar en blanc, no fa més que agreujar la patologia. És molt important fer saber als ciutadans que deixar morir al pacient no és la forma més adient de guarir la malaltia. No es pot menysprear la democràcia deixant de votar, sabent com sabem que l’única alternativa és la dictadura. Si no ens agrada l’estat de les coses tenim la possibilitat real de canviar-les. Tan sols hem de fer servir intel·ligentment el nostre vot.
Cal saber que, per exemple, a la circumscripció de Barcelona podem triar entre 33 formacions polítiques diferents pel Congrés Diputats i entre 29 pel Senat. Evidentment les 5 formacions amb representació parlamentària tenen moltes més possibilitats de fer arribar el seu missatge. Segur que molts ciutadans que van a votar, en arribar a la seu col·legi electoral, es pregunten com és que hi ha tantes paperetes de partits que no han vist mai. Però clar, això no suposa cap problema ja que els partits amb representació parlamentària ja s’han ocupat de fer-nos arribar les paperetes perfectament complimentades i amb el seu sobre corresponent.
En la votació pel Senat el nostre vot es fa directament als 3 candidats que creiem convenient. Aquí tenim moltes possibilitats ja que la llista és oberta. Com que probablement no ens sona cap nom dels candidats que es presenten, podem jugar una mica segons les nostres conviccions. A mode d’exemple podríem triar dos ecologistes de formacions diferents i un candidat de l’Entesa Catalana de Progrés (vés per on, m’acabo d’adonar que les esquerres catalanes es presenten al Senat en una única coalició! Sort que me interessa la política...).
En resum. Si vols un món més just, vés a votar (De fet, fins i tot hi ha un partit que es diu així). Si no saps a qui votar o vols expressar el teu descontentament, vota nul (papereta il·legal) però no votis en blanc (sobre buit) (Article 96). Qualsevol opció és molt millor que el menyspreu abstencionista a un sistema que, essent molt dolent, és l’únic que ens garanteix un marc de convivència mínimament just i les eines per a millorar-ho.