Escassetat d'aliments?

Primers indicis d'escassetat d'aliments a nivell mundial en un futur proper. El diari Expansión informa sota el titular "El mercado mundial de alimentos atenazado por los fantasmas de la inflación" :

"El mercado agrícola internacional ha alcanzado el punto de ebullición. El arroz cotiza en el parquet de futuros de Chicago a niveles históricos, tras duplicar su precio a lo largo del pasado año.
También el maíz ha batido su marca más alta, mientras las legumbres se aproximaron a su récord ante el riesgo de inundaciones en Asia y el recorte de los inventarios en EEUU. Pero al margen de estos saltos coyunturales, el denominador común sobre el que está girando este rally alcista gira en torno al desequilibrio entre oferta y demanda."

El servei internacional de notícies de la BBC diu en titulars que la "Crisis alimentaria será larga".

Segur que desprès d'haver llegit els posts precedents d'aquest bloc (Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarbúricus" / El vídeo més important del món) als meus lectors no els hi sorprèn gens aquest increment de preu d'aliments bàsics com son l'arròs i els cereals.

[P.D. Sinpermiso publica un excel·lent article d'opinió sobre el tema: "La octava plaga: la crisis de los mercados financieros infecta a los mercados alimentarios".
També Sostenible se'n fa ressò: "La pujada dels preus dels aliments fa saltar totes les alarmes"]

Una eina pedagògica

Gràcies a webdemúsica (que per cert estrena revista online) acabo de descobrir una magnífica eina educativa basada en internet: WebQuest.

Podria omplir aquí tota la plana amb una extensa i excelsa explicació fins a exhaurir l'exigu espai (sense x) de la vostra pantalla, però si esteu interessats en fer servir internet com a eina pedagògica millor que mireu aquests enllaços:

• http://www.webquest.es/


• http://www.uib.es/depart/gte/edutec-e/revelec17/adell_16a.htm


• http://webquestcat.cat/
  

Això m'ha fet recordar el celebrat vídeo de Mike Wesch "A Vision of students today":

FELICITATS !

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

===

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

===

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Post número 100 i Sant Jordi !

El vídeo més important del món

Com a complement del post "Matemàtica, polítics i l'extinció del Homo Hidrocarbúricus" he recopilat els vídeos de la conferència del Dr. Albert Bartlett - Arithmetic, Population and Energy - per als que vulguin disposar de l'original.

(Per als que tenen dificultats en seguir l'anglès, aquí poden anar llegint la transcripció al castellà.)

El més lamentable de tot és la nul·la capacitat d'influència de les persones sàvies sobre les decisions polítiques.

SAVIS, UNIU-VOS!

(Malauradament els savis son molt modestos i no es donen per al·ludits)

Morts a les portes d'Europa

Per a pensar-hi una mica...

Milers de morts a les fronteres d'Europa.

Si heu arribat al final de la presentació del post anterior, entendreu una mica millor per què mor tota aquesta gent que l'únic que vol és, paradoxalment, sobreviure.

Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarburicus"

No fa gaire Koichiro Matsuura, director general de la Unesco, publicava un article a La Vangurdia (12.2.08) (ja comentat en aquest bloc) que començava així:

"Hemos recibido en legado un solo planeta. La Tierra es hoy un patrimonio en peligro y la propia especie humana corre peligro."

Però pel que sembla els polítics son tots de lletres i desconeixen el funcionament de les funcions exponencials.

La següent presentació explica amb una aritmètica molt entenedora perquè no és possible créixer continuadament, tal com polítics i economistes ens volen fer creure. S'ha de tenir temps perquè és d'una durada considerable, però paga la pena arribar fins al final ja que, encara que la narració és una mica feixuga, la conclusió és contundent:

[PRESENTACIÓ]

Aquesta presentació és una adaptació al castellà de la coneguda (evidentment no per als polítics) conferència del Dr. Albert Bartlett: Arithmetic, Population and Energy

Més informació a CRISISENERGETICA.ORG

[PD: segueix a "El vídeo més important del món"]

L'auca lírica de l'aigua

Els embassaments son ben buits.
Ja fa temps que la pluja escasseja
i per molt que preguem totes les nits,
no ens en queda ni per a fer neteja.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Com que no trona, a Sant Pere hem oblidat.
Tanmateix, veient perillar la poltrona,
sempre hi ha algun polític espavilat
que té la gran idea de pregar a la patrona.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Urbanites i pagesos, ara tothom es baralla.
L’aigua és per a regar... o ha de ser sanitària?
Que l’aigua és de tothom ho sap fins el més canalla,
així que estalviar-ne força és cosa prioriària.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Sembla ser que aquesta sequera
d’un Canvi Climàtic és anunciadora.
Massa CO2 abocat a l’atmosfera,
però gaudim del cotxe a tota hora.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Per encarrilar aquest problema
a Madrid ja ho tenen tot pensat:
fabricaran un tren AVE cisterna
i ens portaran aigua a la ciutat.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

D’aquesta forma tan soterrada
les balances fiscals son compensades.
Tot sigui per la pàtria
i la unitat nacional ben refermada.

COR: Manca aigüeta a Barcelona,
aigua neta; de la bona.

Si tot de sobte es posa a ploure
i els pantans s’omplen una mica.
De la sequera ja ningú se’n recorda
i l’aigua torna a fluir per la pica.

COR: Ja hi ha aigua a Barcelona,
però seguirem sense seny ni política bona.

Ecologisme-ficció (...o no!)

Encara que els meus coneixements de física estan molt rovellats i que la termodinàmica no ha sigut mai el meu fort, m’he permès de fer algunes elucubracions – cabòries en diuen ara – sobre possibles solucions als problemes de l’exhauriment del petroli, l’escalfament global i l’escassetat d’aigua. Us semblarà pretensiós, però el més sorprenent és que em sembla que he trobat un bon pal·liatiu per als tres problemes alhora.

- Sorpresos?
- Jo també!
Com que probablement deu haver-hi algun error en els meus raonaments, els plantejo aquí per escrit amb la sana intenció de que algú més docte en aquestes matèries, o simplement més assenyat, em faci veure els meus errors. Evitaré fer aquí una introducció a les problemàtiques abans esmentades ja que son ben conegudes. Tanmateix sí que voldria fer tres constatacions inicials.
Fets:
1- Les reserves de petroli i gas natural son finites així que, amb independència (bonica paraula) de quan es produeixi el pic del petroli, en haurem de prescindir.
2- Fer servir la combustió d’hidrocarburs com a font d’energia afecta molt negativament l’equilibri termodinàmic del planeta tan per l’efecte hivernacle com per la injecció directa d’energia tèrmica al sistema. És l’anomenat canvi climàtic. Com a conseqüència d’aquest desequilibri tot l’ecosistema planetari s’està deteriorant de tal forma que compromet la pròpia existència de vida.
3- Amb una població mundial de més de 6.600 milions de persones i que augmenta exponencialment, l’aigua serà un recurs escàs; de fet ja ho és als països del 3r món. A això cal afegir que l’efecte de canvi climàtic agreuja encara més aquesta escassetat (amb independència de la incompetència manifesta dels gestors polítics de torn d’aquest estimat racó del planeta a on vivim).
En aquestes circumstàncies el més assenyat és intentar reduir al màxim el consum de combustibles fòssils - amb tràmit d’emergència – i fer servir energies netes. Es a dir, solar, eòlica (que d’alguna manera també és solar), mareomotriu i geotèrmica.
No considero aquí l’energia nuclear per evidents raons ètiques i per que la matèria prima necessària com a combustible també és finita.
El problema de les dues tecnologies netes més desenvolupades, solar i eòlica, és que per a poder transportar i emmagatzemar l’energia es necessita un vector energètic, ja sigui l’electricitat o l’hidrogen (tecnologia més nova i poc desenvolupada encara). En qualsevol dels dos vectors els problemes que suposen tant el transport com l’emmagatzematge son importants per molt que tècnicament estiguin més o menys resolts. Però hi ha un aspecte que s’obvia. Tots dos vectors necessiten d’un agent mitjancer, una empresa, que s’encarregui de gestionar el transport i la distribució de l’energia. Hi tornaré sobre això al final.
Arribats a aquest punt la meva proposta és reintroduir la vella idea de fer servir l’aire comprimit com vector energètic. Així d’entrada pot semblar una frivolitat poc meditada, però intentaré raonar els seus avantatges.
En comprimir l’aire l’únic que fem és transformar l’energia cinètica (del vent o d’un motor elèctric alimentat per cèl·lules fotovoltaiques) en energia potencial. De fet estaríem fent el mateix que fèiem de petits amb aquells cotxets de joguina que portaven una molla en espiral com a motor. El gran avantatge que trobo en fer servir l’aire comprimit com a vector energètic és que com a subproducte de la compressió s’obtenen dues coses molt aprofitables: calor i – atenció - AIGUA! Suposo que ja comenceu a veure per on vaig. Curiosament una de les coses per les què es sol desestimar aquest vector energètic és que el calor generat en la compressió es sol considerar com a una pèrdua d’energia del sistema (entropia) i això penalitza molt el seu rendiment. Tanmateix penso que es podrien desenvolupar tecnologies que aprofitessin aquesta calor per a calefacció i escalfament d’aigua sanitària, amb la qual cosa el rendiment se incrementaria molt. El segon subproducte, l’aigua, és molt valuós. Probablement comprimir aire només per a extraure la humitat és fer un pèssim negoci. Tanmateix, aprofitar-la quan es produeix a resultes del procés de compressió fóra, ben al contrari, molt intel·ligent.
Suposem una comunitat, un edifici per exemple, dotat amb d’uns microgeneradors eòlics (no els típics molins d’eix horitzontal, sinó algun model més eficient com el patentat per barcoWM) i de plaques solars fotovoltàiques. Si es fan servir aquests mitjans per a comprimir aire, a més de poder acumular l’energia de forma neta obtindrem energia térmica, per a calefacció o ús sanitari, i una mica d’aigua per autoconsum. La quantitat d’aigua, que dependrà de la humitat de l’aire i del volum d’aire que comprimim, serà relativament petita (l’aire conté aproximadament uns 10g/m3) però probablement suficient per als usos que no requereixen aigua potable. Penseu que en els cas d’un habitatge només que poguéssim fer-la servir per a omplir la cisterna del wc ja estalviaríem el 50% de l’aigua de consum domèstic. En cas d’us agrícola fixeu-vos que el mateix aire comprimit es podria fer servir per a pulveritzar l’aigua sobre els cultius o, millor encara, per a donar pressió a un sistema de rec gota a gota.
Evidentment el lector sagaç ja fa estona que es pregunta com recuperem l’energia acumulada en forma d’aire comprimit. Doncs, si em permeteu la obvietat, fent servir motors d’aire comprimit. És una tecnologia incipient que caldria desenvolupar molt (qui s’anima?) però que ja es pot fer servir en automòbils amb el gran avantatge de que l’únic que surt pel tub d’escapament és aire sec i que com a subproducte de la descompressió de l’aire es produeix fred. Així que l’aire condicionat surt gratis. Un balanç energètic impecable. Es pot demanar més?
Doncs sí, i reprenc aquí la qüestió de les empreses del sector energètic. Tant l’energia (què com tots sabem ni es crea ni es destrueix...) com l’aigua son un bé comú gratuït. Les empreses de serveis cobren per la vectorització, es a dir per la transformació, pel transport i per la distribució. Arrelades en aquest lucratiu model de negoci i en defensa dels seus legítims (que no necessàriament ètics) interessos, intenten evitar un model energètic distribuït en el què cada consumidor seria pràcticament autosuficient. Podeu fer un experiment, poc científic però molt clarificador. Busqueu “vector energètic” (en qualsevol idioma) a Google i veureu que es parla molt de l’hidrogen, sobretot per part de les grans empreses d’energia, però molt poc de l’aire comprimit. L’hidrogen és un vector energètic que es presta molt bé al model de negoci basat en producció industrial centralitzada, transport i distribució. Així doncs, és molt poc probable que les grans empreses dediquin recursos econòmics a la recerca i el desenvolupament de tecnologies basades en l’aire comprimit. Ho farà l’estat en pro del bé comú? Em temo que no.
Tenim energia gratis, tenim aigua gratis i tenim un greu problema de model de societat.

Ens en sortirem?