[Via E. Dans]
Investigadors de Microsoft estan estudiant si la utilització de dades en funció de les xarxes socials de les quals se és membre - una tècnica que l'empresa anomena "groupization" - poden millorar els resultats de cerca.
Les seves conclusions inicials, basades en experiments amb la participació d'uns 100 empleats de Microsoft, suggereixen que tenir en compte els diferents tipus de grups podria produir molt millors resultats de cerca.
Els resultats seran presentats en la Web Search and Data Mining Conference a Barcelona a mitjans de febrer.
[Via MIT Technology Review]
Internet segueix menjant terreny a la televisió. Quan dissabte passat em vaig assabentar - gràcies a Google News! - del tràgic esdeveniment de Sant Boi de Llobregat, vaig posar ràpidament el 3/24 per tal d'ampliar la informació. Res de res! Van trigar moooolt temps en reaccionar.
Si ni tan sols els canals especialitzats poden ja competir en velocitat d'actualització informativa, quin sentit tenen? De moment sembla que l'únic argument a favor de la televisió és la credibilitat que encara tenen algunes - molt poques - cadenes. Però vet aquí que aquesta credibilitat es veu molt malmesa per aquesta obsessió de barrejar indiscriminadament producció en directe amb producció enregistrada (encara que sigui minuts abans). Trobo que fóra molt convenient fer ben palès d'alguna manera si el que estem veient és on no en rigorós directe. Un lleuger canvi en el disseny de la "mosca" (el petit logotip de la cadena inserit a la pantalla) o un simple puntet que canviés de color en passar del senyal directe de càmera a qualsevol senyal enregistrat, farien un magnífic servei a la credibilitat.
Per cert, quina és l'adreça autèntica del 3/24?
Quants professors d'educació primària i secundària creus que entendrien aquesta frase:
Flickr té un widget per a blogger.
Fa aproximadament un any vaig publicar un post de suport al poble Palestí de Gaza amb el crit:
ELS NENS NO TENEN LA CULPA DE L'ESTUPIDESA DELS GRANS !
Després d'un any de tortura a tot un poble, el govern israelià torna a acarnissar-se amb els nens. La ignomínia de la seva crueltat ja resulta impossible d'adjectivar.
El passat 27 de desembre - abans de la invasió - el relator especial de la ONU per als territoris ocupats ja va fer una crida urgent als estats membres sobre la obligació de protegir la població civil. No va servir de res. Els interessos polítics valen molt més que l'insuportable sofriment que s'està infligint.
El govern israelià sembla no tenir memòria històrica del propi patiment del seu poble en temps no tant llunyans. Quina llàstima!
Serveixi aquesta magnífica interpretació del tema de la pel·lícula la Llista de Schindler com a recordatori...
Certament la divisió estava mal feta (gràcies Pairal per l'aclariment).
Son 104$ per habitant, i no 104 milions. Disculpeu l'error (i modereu els al·lucinògens).
El planeta té 6.700 milions d'habitants, si es divideixen 'només' els 700.000 milions de dòlars del pla de rescat als bancs dels Estats Units entre els 6.700 milions de persones que habiten el planeta, equival a lliurar 104 milions de dòlars a CADASCUN dels habitants del planeta !!
Amb això no només s'eradica immediatament tota la pobresa del món, sinó que automàticament es converteix en milionaris a TOTS els habitants de la Terra i encara ens sobren tots els milions d'euros del pla de rescat de la Unió Europea per a fer una festeteta...
Sembla que realment hi ha un petit problema en la distribució de la riquesa. Pensem-hi.
[Via "Ganas de Escribir"]
Aquest dies estem vivint uns esdeveniments aparentment desconnectats però que estan relacionats entre ells. Em refereixo a les protestes organitzades pels joves catalans en contra del Pla de Bolonya o les que estan posant al govern grec contra les cordes.
Cal destacar la magnífica notícia que representen aquestes revoltes. La suposada passivitat dels joves, ancorats en la comoditat del consumisme alienant, sembla esvair-se com la boira matinera.
Deia Albert Einstein: "La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les que seuen a veure el que passa."
Que els joves es comencin a despertar de l'etern wait and see d'aquesta societat audiovisualment hipnotitzada és conseqüència directa de l'existència de Internet. La web 2.0 ha possibilitat que la comunicació ràpida de idees esdevingui una mena d'exoconsciència social. Mentre els grans es dediquen a redactar frenèticament lleis per a controlar els mitjans de comunicació i poder filtrar convenientment els missatges, els joves estan permanentment comunicats en xarxa i disposen (de moment) de informació neta. La nova fractura digital, què veurem incrementar-se ràpidament, està ara entre la societat 1.0 i la 2.0, entre els que deleguen les questions socials als seus representants i els que les aborden en primera persona i comencen a crear una consciència social colectiva sense filtratge ideològic. Segurament m'argumentareu que idealitzar d'aquesta manera unes actuacions tan barroeres és un despropòsit. Certament això no està més que començant i, com en tot procés evolutiu, no es pot descartar que la reacció sigui exotérmica i aparentment caótica. En qualsevol cas, s'intueix que la aparició d'una nova consciència està sent catalitzat per la web 2.0 i està esdevenint en exoconsciència. S'apropa la catarsi.
FloDesign ha desenvolupat una turbina eòlica que podria generar electricitat a la meitat del cost de les turbines convencionals.
L'empresa de disseny, que es basa en la tecnologia desenvolupada per motors a reacció, ha aconseguit superar el límit físic de les turbines eòliques convencionals. Normalment, conforme el vent s'apropa a un aerogenerador, gairebé la meitat de l'aire és desviat al voltant de les pales en lloc d'anar a través d'elles i l'energia d'aquest aire desviat es perd. En el millor dels casos, els aerogeneradors tradicionals, només son capaços de capturar el 59,3% de l'energia del vent, un valor anomenat el límit de Betz.
FloDesign envolta les fulles del seu aerogenerador amb un anell que dirigeix l'aire a través de les aspes accelerant-les, la qual cosa augmenta el rendiment energètic. El nou disseny genera la mateixa energia que un aerogenerador el doble de gran. La reducció del seu tamany junt a d'altres factors tècnics fa que les noves turbines puguin ser intal·lades molt més aprop entre elles que les turbines convencionals, augmentant la quantitat d'energia que es pot generar en relació a la superfície ocupada.
Cercant informació sobre l'aplicació de la web 2.0 en educació he descobert una aplicació molt interessant.
Segur que moltes vegades us heu trobat amb alguna presentació tipus Power Point que us ha cridat l'atenció però que sense el corresponent discurs parlat resultava molt incompleta.
Altres vegades potser us heu trobat amb el vídeo d'una conferència a on es feia una presentació però era impossible de veure el contingut de les diapositives.
Doncs ara hi ha un servei, Zentation.com, que reuneix les dues coses i que permet fer una presentació online simultània i sincronitzada. Bona idea!
Un exemple:
|
L'organització ecologista Greenpeace ha presentat l'informe "Revolució Energètica: una perspectiva energètica mundial sostenible", elaborat per més de quaranta especialistes, que mostra d'una forma pràctica com disminuir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que estalviaria més de 14 bilions d'euros anuals.
Aquest estudi està dirigit principalment als governs que es reuniran a partir del proper 1 de desembre a Poznan (Polònia) en la Conferència anual de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.
Greenpeace espera que en aquesta cita se senten les premisses bàsiques de cara a la cimera de Copenhaguen de 2009, en la qual caldrà adoptar un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, per reduir les emissions almenys un 30 per cent en 2020.
La tecnologia avança molt ràpidamet, molt més del que ho poden fer les mentalitats estancades de la majoria de nosaltres. Aquesta diferència de velocitats és constatable en diversos àmbits de la nostra societat i sol portar conseqüències negatives. Dins de l'àmbit de les tecnologies de la informació a aquest diferencial de velocitats se l'anomena fractura digital i, fins ara, afectava a totes aquelles persones o grups incapaços d'adaptar-se a l'ús dels ordinadors.
Amb l'adveniment de la web 2.o, es a dir, de l'ús dels ordinadors en xarxa com element socialitzador, son els sistemes de informació clàssics, els anomenats mass mèdia, els qui es veuen abocats a una ràpida transformació per tal de no quedar obsolets. Per raons tècniques (amplada de banda / bit rate) els primers que es van tenir que adaptar van ser els mitjans escrits per a competir amb les webs. A continuació li va arribar el torn a la ràdio per a competir amb els podcasts i amb les ràdios online. Ara mateix, amb velocitats de transferència a la xarxa cada vegada més grans i amb còdecs compressors de vídeo cada vegada més potents, la pilota està a la teulada de les televisions.
A tot això cal afegir un parell de factors que afectaran en breu les televisions, molt especialment les generalistes, i les públiques ho son totes.
El primer factor prové del sector econòmic. Les televisions es financen, total o parcialment, mitjançant les insercions publicitàries dels anunciants. Però vet aquí que una GRAN empresa especialista en publicitat dirigida a l'objectiu - Google - està a punt de irrompre en el camp de batalla televisiu (i les té totes de sortir guanyador).
El segon factor prové del sector polític. Fer televisió és molt car però, fins ara, permetia donar una visió del món filtrada a gust de l'orientador ideològic que tingués el control. Allò que eufemísticament s'anomenava "opinió pública". Amb el canvi de paradigma que està suposant la web 2.0, la situació està a punt de fer un gir sorprenent. Els polítics ja no necessitaran la televisió per fer arribar els seu missatge ni per a modelar l'opinió pública (de fet, ni tan sols necessitaran als seus mateixos partits). Així doncs, la segona gran font de finançament de les televisions, partits i governs, anirà desapareixent a poc a poc.
Vist el panorama, i donant per bona la tesi que acabo d'exposar, resulta obvi que el gran perdedor en aquesta conjuntura és la televisió pública. El seu doble sistema finançament comença a trontollar per tots dos costats alhora.
Arribats a aquest punt em permeto fer un suggeriment a TV3 (Televisió de Catalunya S.A. per a ser més precís). TVC va néixer amb una concepció netament periodística que s'ha mantingut intocable fins a l'actualitat i que està profundament arrelada en la mentalitat dels seus responsables. La seva columna vertebral son els Telenotícies, i la informació és la seva raó de ser. Això explica moltes incongruències i moltes mancances que no entraré a analitzar. La meva recomanació és canviar radicalment de mentalitat. La columna vertebral ha de ser La Cultura (sí, amb majúscules) i ha de pasar de ser una televisió generalista a una especialista . Només així serà capaç de mantenir la seva raó se ser i de readaptar-se camaleónicament als nous temps. Resta dit.
Entrades
Comentaris
