Aquest dies estem vivint uns esdeveniments aparentment desconnectats però que estan relacionats entre ells. Em refereixo a les protestes organitzades pels joves catalans en contra del Pla de Bolonya o les que estan posant al govern grec contra les cordes.
Cal destacar la magnífica notícia que representen aquestes revoltes. La suposada passivitat dels joves, ancorats en la comoditat del consumisme alienant, sembla esvair-se com la boira matinera.
Deia Albert Einstein: "La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les que seuen a veure el que passa."
Que els joves es comencin a despertar de l'etern wait and see d'aquesta societat audiovisualment hipnotitzada és conseqüència directa de l'existència de Internet. La web 2.0 ha possibilitat que la comunicació ràpida de idees esdevingui una mena d'exoconsciència social. Mentre els grans es dediquen a redactar frenèticament lleis per a controlar els mitjans de comunicació i poder filtrar convenientment els missatges, els joves estan permanentment comunicats en xarxa i disposen (de moment) de informació neta. La nova fractura digital, què veurem incrementar-se ràpidament, està ara entre la societat 1.0 i la 2.0, entre els que deleguen les questions socials als seus representants i els que les aborden en primera persona i comencen a crear una consciència social colectiva sense filtratge ideològic. Segurament m'argumentareu que idealitzar d'aquesta manera unes actuacions tan barroeres és un despropòsit. Certament això no està més que començant i, com en tot procés evolutiu, no es pot descartar que la reacció sigui exotérmica i aparentment caótica. En qualsevol cas, s'intueix que la aparició d'una nova consciència està sent catalitzat per la web 2.0 i està esdevenint en exoconsciència. S'apropa la catarsi.
Per molt que ho he intentat, mai m'ha acabat de fer el pes això de donar cops de peu a una pilota. Per molt que me identifico professionalment amb la solitud del porter, mai havia vibrat amb aquest espectacle multitudinari... fins ara!
Entrades
