UNA NOVA CONCEPCIÓ DE CATALANISME ?

Tots estem d’acord en que la llengua catalana va ser l’objectiu a destruir durant els lamentables anys de la dictadura com a part fonamental d’un genocidi cultural premeditat. També estem d’acord en que, encara avui, el català necessita de mesures de protecció com a llengua en clar desavantatge. Tanmateix, a còpia d’acaronar sempre el mateix fill, la resta acaben per sentir-se desestimats. D’aquesta desestimació ja tenim un producte ben tangible en forma de partit polític creat per un nombrós grup de ciutadans. (Tant de bo tots els grups socials fessin el mateix per tal d’estar TOTS representats democràticament al Parlament). Certament la llengua és un tret identitari molt important però sobre el que no es pot fer recaure tot el pes de l’autoidentificació com a col·lectiu singular. A més del sentiment de desestimació cap als propis catalans que no tenen el català com a llengua materna, la tossuda insistència en identificar unívocament Catalunya amb el català també provoca reticències en els territoris que, compartint la mateixa llengua, tenen una idiosincràsia pròpia. Per acabar d’adobar-ho, l’elevat grau d’immigració que tenim - benvinguts tots – i que previsiblement seguirem tenint, fa evident que anem cap a una Catalunya a on es parlarà en molts idiomes diferents i que disposarà com a mínim de dues llengües franques de comunicació. Així les coses, cal esforçar-se en comprendre que la identitat es recolza en la cultura, i que la cultura no és més, ni menys, que la socialització del coneixement. La llengua és només un agent transmissor de la socialització, n’hi ha molts, però el tret important és el coneixement i el coneixement científic molt especialment. Un coneixement que, microfiltrat i vectoritzat cada vegada que es transmet (de la forma i/o amb l’idioma que sigui), acaba cristal·litzant en una cultura pròpia. Aquesta és la nostra força i la hem de defensar amb perspicàcia i autodeterminació. La clau del nostre futur com a poble estarà allà a on millor es manipuli el coneixement. A hores d’ara, a la universitat i – atenció - a internet.