dimarts, 16 d’octubre del 2007

Vectorització de la producció científica

Si un lector àvid de coneixement es dediqués a navegar per les webs de les universitats catalanes quedaria molt sorprès per l’elevat nombre d’instituts, observatoris i grups de recerca adscrits. La gran quantitat de treballs científics publicats - ja sigui en forma de tesis doctorals, ponències, treballs final de carrera o en qualsevol altra variant - resulta certament colpidor. Cada un d’aquests treballs és en sí mateix – no ho dubto – un compendi del màxim nivell de coneixement o capacitat assolit en un aspecte molt determinat del saber.
Amb els ulls encara vidriosos per l’inacabable navegació en front de la pantalla, el nostre lector es pregunta com és possible que una societat de prolífica productivitat intel·lectual no tingui resolts la majoria dels seus problemes. L’evidencia – amb la vista ja més descansada – de la dificultat tècnica per a transferir eficientment el nou coneixement a la societat podria semblar a primera vista una justificació plausible. Tanmateix la reluctància és tan manifesta que per força ha d’existir algun problema invisible.
En aquests casos el millor es allunyar-se una mica de l’assumpte per tal d’abastar la qüestió des d’un punt de vista més global. Situats a una distància prudencial, el problema es veu d’una forma molt diferent. El que abans es mostrava com una sèrie d’articles d’alt nivell científic, ara es veu com un conglomerat difús sense cap mena d’atractiu intel·lectual. I és que, mancada de cap esperit correlacionador, la producció científica arriba a convertir-se en un procés estocàstic. Un soroll de fons intrínsec de la institució universitària però mancat de cap transcendència social.En aquest punt d’inflexió a on es troba ara la humanitat, amb problemes greus de sostenibilitat i subministrament energètic a curt termini, seria molt interessant - si no imprescindible - dotar la nostra producció científica d’objectius socials globals. Es poden marcar objectius per anys, quinquennis o qualsevol altra període que resulti útil a l’efecte per tal de vectoritzar la producció científica. Qualsevol orientació que polaritzi en favor del progrés social serà millor que seguir produint soroll amb monedes d’or.
(segueix...)



CERCADOR ESPECIALITZAT