Posats a fer servir les monedes d’or per alguna cosa més que per a fer soroll – bona pensada - la qüestió que sorgeix és immediata. Per a què?
Essent el coneixement científic objecte tan o més valuós que les nostres sorolloses monedes, paga la pena aturar-se una estona a pensar a què dedicarem la nostra immensa fortuna. Ens podríem entretenir aquí elucubrant sobre tota mena de consideracions molt assenyades i podríem fàcilment acabar discutint sobre filosofia política. Tanmateix - sent com sóc eclèctic de mena - estalviaré aquest tràngol al resignat lector i passaré directament a enumerar els tres assumptes més transcendentals als que s’enfronta la humanitat (allò que anomenem el “món mundial”).
- L’escalfament global.
- L’exhauriment de les fonts d’energia fòssil.
- L’explosió demogràfica.
Anàlogament a un famós misteri teològic, es tracta de tres aspectes diferents d’un únic aspecte vertader. La paraula clau: SOSTENIBILITAT.
Com podeu observar, aquesta etiqueta – tag per als bloggers més recalcitrants – porta implícit el prefix SOS, una petició desesperada d’auxili que ignorem sistemàticament per tal de submergir-nos nihilisticament en la molt reconfortant TENIBILITAT.Vet aquí que ja tenim el magnífic nord científic que polaritzi l’orientació de la producció científica. Posem-nos doncs mans a l’obra amb la urgència etimològicament reclamada. Ah! I un advertiment per a les ments més obertes. Que ningú no s’enganyi amb l’expressió-trampa “creixement sostenible”. Això no existeix. El creixement – des d’un punt de vista mercantil – és insostenible.
Hi tornaré...
Entrades
