Veig als polítics catalans encantats amb la resignada actitud dels seus votants davant els continus petits - i no tan petits - desastres que es produeixen dia sí i dia també en els serveis públics catalans. A mi em fa l’efecte que encara no han entès la profunda transformació en la percepció de la necessitat d’un estat propi que tot això està produint.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos de l’aeroport.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos del subministrament elèctric.
Ja estem sofrint, ens anem informat i estem traient les mateixes conclusions sobre el caos de RENFE.
Ja fa molts anys que sofrim, estem més que informats i hem arribat a la mateixa conclusió sobre les autopistes.
Ja vam sofrir, ens vam informar i vam aconseguir rectificar mitjançant un canvi polític (març 2004) el desastre del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Però a ben segur que l’aigua serà també, abans o després, un tema controvertit.
Certament, per a qualsevol persona que aprofundeixi una mica en aquests temes resulta evident que la raó última de tots els problemes radica principalment en que la gestió de tot això correspon al govern central. Un govern que no només està molt allunyat - en tots els sentits - de Catalunya, si no que eventualment té – com no pot ser d’altra manera - interessos divergents.
Hi ha una part relativament petita però absolutament decisòria de l’electorat que vota fent servir criteris racionals. Això vol dir que no tenen un vot ideològicament preassignat, si no que decideixen el seu vot en funció d’una reflexió seriosa. Seran aquestes mateixes persones que sofreixen, s’informen i treuen les seves conclusions les que, tenint ja molt clar que la solució passa per tenir capacitat de decisió, ens assenyalaran amb el seu vot i amb el mateix seny que mostraren davant els desastres diaris, el camí cap a la independència.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos de l’aeroport.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos del subministrament elèctric.
Ja estem sofrint, ens anem informat i estem traient les mateixes conclusions sobre el caos de RENFE.
Ja fa molts anys que sofrim, estem més que informats i hem arribat a la mateixa conclusió sobre les autopistes.
Ja vam sofrir, ens vam informar i vam aconseguir rectificar mitjançant un canvi polític (març 2004) el desastre del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Però a ben segur que l’aigua serà també, abans o després, un tema controvertit.
Certament, per a qualsevol persona que aprofundeixi una mica en aquests temes resulta evident que la raó última de tots els problemes radica principalment en que la gestió de tot això correspon al govern central. Un govern que no només està molt allunyat - en tots els sentits - de Catalunya, si no que eventualment té – com no pot ser d’altra manera - interessos divergents.
Hi ha una part relativament petita però absolutament decisòria de l’electorat que vota fent servir criteris racionals. Això vol dir que no tenen un vot ideològicament preassignat, si no que decideixen el seu vot en funció d’una reflexió seriosa. Seran aquestes mateixes persones que sofreixen, s’informen i treuen les seves conclusions les que, tenint ja molt clar que la solució passa per tenir capacitat de decisió, ens assenyalaran amb el seu vot i amb el mateix seny que mostraren davant els desastres diaris, el camí cap a la independència.
Entrades
