A la pàgina 19 de La Vanguardia es publicava dissabte passat (30/8/08) un èpic article, amb el títol "Ir a la Luna", del director del Institut de Ciències Fotòniques, Lluís Torner. L'escrit, una oda a la semi-utopia, començava amb una sèrie de preguntes:
"¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de abordar desafíos importantes, de impacto global? ¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de imaginarlos, de idearlos, de llevarlos a la práctica, de terminarlos hasta el final? Desafíos difíciles, entre los más difíciles del mundo, asociados a proyectos importantes, relevantes, de primera categoría mundial. ¿Nos sentimos capaces de concentrar la suficiente determinación, sabiendo que si lo intentamos con ahínco podremos cultivar y recoger los frutos de la confianza y energía colectivas generadas?"
L’article prossegueix fent un elogi de la desacreditada èpica com a sistema d’esperonament de la societat.
L’arenga, que anava dirigida al món universitari i empresarial català, és perfectament extrapolable a d'altres àmbits. El colossal desafiament plantejat al 1961 pel president Kennedy és només una petita innocentada comparat amb l'autèntic desafiament de supervivència que es planteja actualment a tota la humanitat. Reprenc aquí les paraules de Carl Sagan (Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998):
“Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."
Èpica i ètica... Quina estètica!
"¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de abordar desafíos importantes, de impacto global? ¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de imaginarlos, de idearlos, de llevarlos a la práctica, de terminarlos hasta el final? Desafíos difíciles, entre los más difíciles del mundo, asociados a proyectos importantes, relevantes, de primera categoría mundial. ¿Nos sentimos capaces de concentrar la suficiente determinación, sabiendo que si lo intentamos con ahínco podremos cultivar y recoger los frutos de la confianza y energía colectivas generadas?"
L’article prossegueix fent un elogi de la desacreditada èpica com a sistema d’esperonament de la societat.
L’arenga, que anava dirigida al món universitari i empresarial català, és perfectament extrapolable a d'altres àmbits. El colossal desafiament plantejat al 1961 pel president Kennedy és només una petita innocentada comparat amb l'autèntic desafiament de supervivència que es planteja actualment a tota la humanitat. Reprenc aquí les paraules de Carl Sagan (Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998):
“Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."
Èpica i ètica... Quina estètica!
Entrades
