IBERIA al cove

Magnífic l'article de Ramon Tremosa ahir al diari Avui: "Iberia al cove". Una raó més per a manifestar-se demà.

Any de la Ciència (...i 2)

COSMOS: UN VIATGE PERSONAL. Capítol II.

Any de la Ciència (COSMOS)

Com ja vaig expressar en altre post, lamento molt que en l'Any de la Ciència cap televisió programi teleciència amb dignitat. Gràcies a ADN Stream he pogut trobar uns quants capítols de la sèrie Cosmos de Carl Sagan a la xarxa. Així doncs, els aniré publicant succesivament en aquest bloc com a homenatge particular a aquest i a tots els científics anònims que han fet fan i faran progressar la Humanitat.

COSMOS: UN VIATGE PERSONAL. Capítol I.

Un Las Vegas espanyol ?

Publica avui el blog de Greenpeace un agri comentari, signat per Juan López de Uralde (Director ejecutivo de Greenpeace España), sobre la notícia del "proyecto de construir una mega-ciudad del juego nada menos que en el desierto aragonés de Los Monegros".

Sembla que els "humans" (ho poso entre cometes perque encara ens falta molt per arribar a aquesta categoria) no entenem res.

Hi ha una mena de joc online (CONSUMER CONSEQUENCES) en el qual vas ficant dades sobre els teus hàbits de vida i vas veient el número de planetes Terra que farien falta per a que tota la Humanitat visqués igual que tu (emprenta ecològica). És tan pedagògic com preocupant. Llàstima que està en anglès.

100 RAONS PER LES QUE VULL UN ESTAT PROPI

A la web d'Òmnium Cultural ja es pot consultar el resum de les jornades "El futur de Catalunya".

Una de les conclusions de les jornades és que cal fer més pedagogia sobre el fet independentista cap als mateixos catalans que cap a l'exterior.

Amb aquesta idea, Super Observatori Social llença un S.O.S a tots els sobiranistes de la catosfera:

• DONA'M UNA RAÓ PER LA QUAL VOLS UN ESTAT PROPI.

Per tal de poder reunir totes les raons s'ha creat "100 RAONS PER LES QUE VULL UN ESTAT PROPI", un ranking de les 1oo millors raons. Hi pots donar la teva i votar les que te semblin més assenyades.

[Resum pdf]

"Educació, Educació, Educació"

Us en recordeu del bonic lema de l'expresident Maragall?
"Educació, Educació, Educació"
Quina gran decepció per als que hi vam creure!
Ens trobem, 4 anys després, que l'informe de la Fundació Bofill constata el que tots ja sabíem: les infrastructures fan pena però sembla que el capital humà encara està pitjor. No us perdeu el magnífic article de Xavier Roig al diari Avui: "Millor, impossible". Ens explica que en cap cas la qualitat d'un sistema educatiu pot ser superior a la qualitat dels seus mestres. Reflexiona molt encertadament - com sempre - sobre tot això Enric I. Canela al post del seu bloc "L'educació està a la UCI".
I tot això dins del proclamat Any de la Ciència en el que a cap televisió programa teleciència amb dignitat. Ni tan sols se'ls ha acudit reposar la mítica sèrie Cosmos. Lamentable!
Sense més comentaris, però amb perseverança:

EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ!

[Aquest post està basat en articles d'altres bloggers. Gràcies a tots]

Canvi Climàtic i Crisi Energètica

La Jornada “Canvi Climàtic i Crisi Energètica”, que se celebrarà el proper dissabte 1 de desembre, té un interès especial tant en la metodologia com en els continguts. D'una banda, la jornada serà possible gràcies a la feina de científics i experts dels camps de l'Energia i el Canvi Climàtic que, mitjançant dues trobades presencials i un treball en xarxa – a través de la intranet de l'OCEAS – posaran en comú els propis coneixements i parers sobre els diferents temes a debat, assentant unes bases sòlides que permetin treballar el dia 1 de desembre. De l'altra, i com a novetat, es presentarà al matí de la jornada l'Estudi “Anàlisi del Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana” (AMEEC) per part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

[Programa pdf 1MB]
[Font: OCEAS]

CATOSFÒRUM

25 - 26 - 27 de gener
Centre Tecnològic i Universitari de Granollers
reservar plaça gratuïta
vols col.laborar amb l'organització?

Ctrl-C / Ctrl-V del Bloc de Marc Vidal:

"Ja està confirmat, la data i el lloc. Serà el darrer cap de setmana de gener al Centre Tecnològic Universitari de Granollers. Catosfera esdevindrà una gran trobada de blocaires, bloggers i emprenedors de la nova xarxa 2.0 de tota Catalunya. Per primera vegada a casa nostra, durant tres dies, la reflexió i el debat en termes de blocs serà global en termes territorials i en matèria sectorial. Els dies 25, 26 i 27 de gener els blocs o els blogs, seràn els protagonistes. De fet estem treballant per què aquesta primera edició tingui caràcter internacional i estem procurant que vinguin a parlar de blocs, experts francesos, portuguesos i nord-americans. Hi hauran taules i tallers sobre videoblogs, literatura i blocs, política i blocs, xarxes socials, periodisme ciutadà, intentarem definir un codi ètic blocaire, parlarem de la influència dels blocs, d'empresa 2.0 i debatrem sobre la nomenclatura blog o bloc. Penseu que la assistència els tres dies serà absolutament gratuïta i que les places són limitades. Aneu reservant plaça. Aquesta setmana posarem en marxa el bloc de les jornades i la informació puntual de les assistències i ponents que s'hi vagin confirmant. De moment feu córrer la veu..."

La Catosfera bull. Ja tenim CATOSFÒRUM. Gràcies Marc!

“Groundhog Day” o - molt maco el melic... Parlem d’amor?

He trigat una mica en reaccionar a la suposada reinvenció del catalanisme del senyor Artur Mas.
Certament “para este viaje no necesitaba alforjas”.
Encara estic una mica estabornit... però, anem a pams (i no us espanteu).
Què és el que jo crec que hauria de ser un Polític?
M’agradaria que fos algú amb una visió universalista de la societat. En un món globalitzat tot depèn de tot i s’ha de tenir molt clar que és impossible aplicar polítiques locals sense tenir en compte l’entorn mundial. M’agradaria molt saber quina és la seva visió del món i quines propostes fa per tal d’encabir els objectius locals en el context global. De res serveix ja seguir aplicant dia rere dia els conceptes polítics caducs de fa dos segles. Vull sentir una llista inacabable d’objectius inassolibles a curt termini. Vull una mica d’utopia i una èpica engrescadora que mobilitzi fins a les pedres!
No necessitem un estat propi per a gestionar unes infrastructures inútils que abans de néixer ja son obsoletes (que sí, que nosaltres ho faríem millor). No necessitem un estat propi per a que els gestors visquin més a prop (que sí, que els hi podríem implorar en català) . No necessitem un estat propi per a mirar-nos contínuament el melic (que sí, que és molt maco). Ho necessitem per intentar fer un món millor. Hem de catalanitzar el món des d’aquí amb projectes i objectius a llarg termini, actuant en local amb una visió universal. Catalunya sempre ha estat gresol de civilitzacions i capdavanter de la pau (veure vídeo Pau Casals). Podem i devem fer la nostra aportació al progrés de la Humanitat des del lloc i el temps privilegiat en que ens ha tocat viure. Per això sí que necessitem un estat propi, per a trencar el cordó umbilical que ens uneix i ens ofega alhora i – amb tota l’estimació i respecte als progenitors – proclamar una independència vital per tal de poder fixar objectius propis.

Visca Catalunya!

De la Intel·ligència Polifònica a la Política 2.0

L’article La Nova Política d’un dels meus blogrollers favorits (del.ici.ós) m’ha fet reflexionar una mica sobre l’efecte d’externalització de la consciència política que produeix la Web 2.0.
Veig ara clarament que el nou paradigma és la impregnació política de tota la societat en una conversa contínua en busca de les millors solucions.
A l’assaig de lectura obligatòria per a polítics, “La Inteligencia Fracasada: teoría y práctica de la estupidez” (84-339-6217-5), José Antonio Marina ja definia perfectament el que ell anomena intel·ligència social - a mí m’agrada més adjectivar-la de polifònica (gràcies Don) - i que ara s’expressa amb una efectivitat sorprenent a través la Web 2.0:

“(...) No se trata de la inteligencia que se ocupa de las relaciones sociales, sino de la inteligencia que surge de ellas (...)”.
“(...) Es el uso público de la inteligencia privada lo que aumenta el capital intelectual de una comunidad (...)”

No em cansaré d’insistir sobre la importància de fer arribar les TI a tots i a tot arreu per tal d’arrelar la Civilització del Culteixement.

Certament, Catalunya serà 2.0 o no serà (per molt que pel camí hagi de ser logística).

MANIFESTACIÓ 1D

El Grup Nació Digital —per cert, el cinquè mitjà de comunicació dels països catalans a internet quant al nombre d'usuaris, segons dades de l'OJD—, ha obert un punt d'informació permanent sobre la manifestació sobiranista «Som una nació i diem prou!» que es farà a Barcelona el pròxim dissabte 1 de desembre (Plaça Catalunya, 17:00 h).

[Font: BANDERA NEGRA]

IP CITIES 2007

Què es IP Cities 2007?

IP Cities és una iniciativa del Ajuntament de Viladecans i la Diputació de Barcelona que té com a objectiu fonamental impulsar a Catalunya i a la resta de l’Estat el debat sobre les noves infraestructures de telecomunicacions d’alta velocitat basades en xarxes de fibra òptica (tecnologia FTTH, Fiber to the Home).
IP Cities és una plataforma per al desenvolupament de projectes col·laboratius de caràcter local en el context de les ciutats europees i una oportunitat única per a introduir al nostre país un debat necessari sobre projectes de telecomunicacions d’innovació i neutres que facilitin la democratització de serveis a nivell urbà, local i metropolità.

Com funciona?

Els dies 22 i 23 de novembre de 2007 es reuneixen a l’edifici CÚBIC de Viladecans els projectes capdavanters a nivell mundial que formen part d’estratègies locals d’impuls de Ciutats IP o Smart Cities (ciutats intel·ligents).
El programa d’IP Cities 2007 s’estructura en dues jornades: el dijous 22, les ciutats convidades presentaran el seus projectes. Les qüestions que sorgeixin al voltant de les exposicions es debatiran en diverses de taules rodones; el divendres 23 s’aprofitaran les lliçons apreses en la jornada inaugural per a traslladar el debat a l‘àmbit local, amb l’objectiu d’arribar a punts de convergència que contribuiexin, a curt i mig termini, a l’impuls de projectes d’aquest tipus en el nostre país.

[Link: http://www.ipcities.com/]

A.V.E. CESAR VOTITURI TE SALUTAN

Veig als polítics catalans encantats amb la resignada actitud dels seus votants davant els continus petits - i no tan petits - desastres que es produeixen dia sí i dia també en els serveis públics catalans. A mi em fa l’efecte que encara no han entès la profunda transformació en la percepció de la necessitat d’un estat propi que tot això està produint.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos de l’aeroport.
Ja hem sofert, ens hem informat i hem tret les nostres conclusions sobre el caos del subministrament elèctric.
Ja estem sofrint, ens anem informat i estem traient les mateixes conclusions sobre el caos de RENFE.
Ja fa molts anys que sofrim, estem més que informats i hem arribat a la mateixa conclusió sobre les autopistes.
Ja vam sofrir, ens vam informar i vam aconseguir rectificar mitjançant un canvi polític (març 2004) el desastre del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Però a ben segur que l’aigua serà també, abans o després, un tema controvertit.
Certament, per a qualsevol persona que aprofundeixi una mica en aquests temes resulta evident que la raó última de tots els problemes radica principalment en que la gestió de tot això correspon al govern central. Un govern que no només està molt allunyat - en tots els sentits - de Catalunya, si no que eventualment té – com no pot ser d’altra manera - interessos divergents.
Hi ha una part relativament petita però absolutament decisòria de l’electorat que vota fent servir criteris racionals. Això vol dir que no tenen un vot ideològicament preassignat, si no que decideixen el seu vot en funció d’una reflexió seriosa. Seran aquestes mateixes persones que sofreixen, s’informen i treuen les seves conclusions les que, tenint ja molt clar que la solució passa per tenir capacitat de decisió, ens assenyalaran amb el seu vot i amb el mateix seny que mostraren davant els desastres diaris, el camí cap a la independència.

L’habitatge un dret mal gestionat.

Diu la Constitució:

“Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.
La comunitat participarà en les plus-vàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques.”

Es pot denunciar l’Administració per no complir la Constitució?

Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat – molt bé – però resulta evident que els poders públics no promouen les condicions necessàries ni estableixen les normes pertinents per tal de fer efectiu que aquest dret arribi a TOTS.
En el tema de l’especulació tampoc s’esforcen gaire. És precisament l’especulació la que ha transformat l’habitatge en un producte financer d’alta rendibilitat. Una greu perversió del sistema, que atrau capital d’uns grans inversors (empreses, fons d’inversió, etc.) que mai no hi viuran i amb els que la modesta economia familiar no pot competir. L'única solució possible, des del meu punt de vista, consisteix en neutralitzar la tendència a convertir l’habitatge en un producte financer. Això es pot aconseguir fent que la compra final d’un habitatge només es pugui realitzar per part de persones físiques -mai per part d’empreses o d’altres entitats jurídiques- i donant un tractament fiscal molt especial a la primera residència. Certament és aquesta primera residència a la que és refereix el dret que especifica l’Article 47 i no ho son –al meu entendre i encara que no s’especifiqui – la resta d’habitatges de que es pugui disposar.

Atac frontal a la llibertat d'expressió

Reprodueixo pel seu interès el post de José Antonio Donaire (Blog "De Bat a Bat") al qual m'adhereixo totalment:

"Un día, el gobierno chino limitó el uso de Google pero como yo no soy chino me hice el ídem. Otro día, un Tribunal condenó a alasbarricadas.org por un comentario ofensivo contra el Rey del Pollo Frito, pero como yo soy vegetariano no me di por aludido. Ahora, otro Tribunal ha fallado (nunca mejor dicho) a favor de la SGAE y contra la frikipedia por publicar una entrada ofensiva y como yo no soy friki...¿Pues Saben qué?. Que ha llegado el momento de decir basta. Y por eso me adhiero la campaña a favor de la frikipedia que inició taikochu y que han seguido entre otros mostica o davidarcos. Publico la captura de pantalla del artículo de Frikipedia sobre la SGAE (que por cierto se encuentra en el caché de Google, de manera que el autor intelectual de este post es Google Inc.). Animo a todos los lectores de esta bitácora a publicar en sus blogs el susodicho artículo y, de paso, colaboren con el pobre Vicente Herrera, cabeza visible de Frikipedia, que debe pagar una indemnización al club SGAE."

I afegeixo:

I contextualitzo:

"El Copyright en blanco y negro (y gris)"
Magnífic article de Lawrence Liang (Alternative Law Forum) traduït i publicat a SINPERMISO.

Catalans Emprenyats

Per fi sembla que comencem a reaccionar.

A la web www.catalaemprenyat.cat es recullen signatures d'adhesió a un manifest de protesta.

Per altra banda, la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), amb més de 700 entitats de tots els àmbits, ha convocat avui la societat catalana a una manifestació que pretenen que sigui "massiva" per reclamar per als catalans el "dret" de decidir democràticament el model de país en matèria d'infraestructures. Els impulsors de la manifestació han fet una crida avui a la societat catalana perquè se sumi a la mobilització.

La manifestació començarà l'1 de desembre a les 17.00 hores a la plaça Catalunya de Barcelona i transcorrerà pels carrers Fontanella i Via Laietana fins a l'estació de França.

"El futur econòmic de Catalunya penja del tren de mercaderies"

Molt interessant l'entrevista que Gemma Aguilera fa al professor de Teoria Econòmica (UB) Ramon Tremosa per a la revista El Temps a propòsit del seu llibre:

"Catalunya serà logística o no serà".

Tant patir amb l'AVE i resulta que el tren que necessitem ni tan sols està previst. No anem bé.

CATALUNYA 2007-2050

T'agradaria disenyar el futur de Catalunya?

Et proposo que intentis imaginar una cronologia de fets transcendents que serviran de base per a definir un model de societat sostenible per a Catalunya a uns 40 anys vista (Sí, sí... 40).

Atesa l’estructura política del sistema democràtic parlamentari actual, és molt improbable que els partits polítics liderin una iniciativa a tan llarg termini. Així doncs més val que anem avançant feina nosaltres.

Aquí tens un avanç de la cronologia: CRONOLOGIA 2007-2050.

Si vols participar només t'has de subscriure al grup de discussió i fer les teves propostes.

Aquesta cronologia serà la columna vertebral del projecte CATALUNYA 2050 (suposant que hi hagi prou massa crítica per arrencar).

La Doctrina del Xoc

Sinpermiso publica la traducció al castellà de l'article de Naomi Klein a The Guardian a propòsit de la publicació del seu llibre "La Doctrina del Shock" que va ser presentat a Barcelona el passat 26 d'octubre.

Interessant també l'entrevista que Mònica Terribas va fer a Naomi Klein a la Nit al Dia. La podeu veure al reproductor del final del blog.

¿Qué nos falta para echar a andar rápidamente?

Reprodueixo pel seu interès aquest post del blog de Greenpeace:

"Es noviembre y la temperatura máxima esperada para hoy es de unos 20 grados, algo menos en el norte y algo más elevada en el sur, disfrutamos de una temperatura envidiable aunque no se nos olvida que tan solo hace unos días llovía a mares en Levante y en Andalucía.
Hemos visto como parece que les cuesta desprenderse de sus hojas a los árboles y sin embargo se apresuran a florecer. Todos sabemos de alguna fuente que ya no tiene agua y nos hemos habituado a ver la pereza que tienen cada vez más aves en migrar hacia otros lugares. No hace falta que nadie nos cuente que todos esos cambios aparentemente nostálgicos e inofensivos encierran cambios profundos y costes que solo nosotros pagaremos. Y tampoco pueden convencernos, a pesar de los millones que inviertan en ello, de que lo que ven nuestros ojos no es verdad.
Los científicos del mundo saben el cómo y el porqué se está produciendo este cambio, incluso les han dado el Nobel de la Paz por su tarea. Los gobiernos del mundo reconocen la gravedad del cambio climático, incluso el de Estados Unidos. ¿Que nos falta para echar a andar rápidamente?
No hay soluciones futuras ni mágicas, sólo son válidas las soluciones actuales y posibles. Ya sabemos que es posible sustituir el petroleo, el carbón y el gas por fuentes de energía limpias y renovables utilizadas de manera eficiente, y sobre todo, sabemos que tenemos que hacerlo ya.
Los gobiernos del mundo, incluido el de España, tienen una responsabilidad universal, reclamémosla.

Raquel Montón. Responsable de la campaña de Cambio climático de Greenpeace España."

Tardor, cues i racionalització sociolaboral?

Impressionant l’aspecte de la tardor als Pirineus. Del groc al vermell lliscant per totes les tonalitats d’ocre. Immensa l’exuberància visual!
Tan immensa com la irracionalitat de fer festa tots alhora.
Tornava cap a casa en pacient caravana per un tram de carretera de carril únic. Para... arrenca... torna a parar... torna a arrencar... I així centenars de vegades; milers de cotxes; milions de moments perduts. Com podem ser tan irracionals?
No seria molt més raonable repartir el descans setmanal de tal forma que qualsevol dia de la setmana fos susceptible de ser festiu?
Si la població s’agafés les jornades de descans - i fins i tot les vacances - de forma distribuïda, obtindríem molts beneficis (deixo al lector el tediós exercici d’enumerar-los).
Pensem només en el tema de les infrastructures de transport; ara tant de moda. Certament, dissenyar les infrastructures per a que el diumenge a la tarda (o el 31 d’agost) puguin suportar el trànsit de tota la població que ha fugit de l’àrea metropolitana seria un malbaratament de recursos inadmissible. Malauradament no és possible fer infrastructures de cabdal variable. Així doncs és molt més intel·ligent procurar mantenir un cabdal constant (o el més constant que sigui possible) i això només es pot aconseguir amb una redistribució uniforme de les jornades de descans al llarg de la setmana o del període de temps que sigui convenient.
Però és evident que això suposaria un problema insalvable: la costum.
Llàstima! Semblava tan bona idea...
“Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”.