dijous, 22 de novembre de 2007

“Groundhog Day” o - molt maco el melic... Parlem d’amor?

He trigat una mica en reaccionar a la suposada reinvenció del catalanisme del senyor Artur Mas.
Certament “para este viaje no necesitaba alforjas”.
Encara estic una mica estabornit... però, anem a pams (i no us espanteu).
Què és el que jo crec que hauria de ser un Polític?
M’agradaria que fos algú amb una visió universalista de la societat. En un món globalitzat tot depèn de tot i s’ha de tenir molt clar que és impossible aplicar polítiques locals sense tenir en compte l’entorn mundial. M’agradaria molt saber quina és la seva visió del món i quines propostes fa per tal d’encabir els objectius locals en el context global. De res serveix ja seguir aplicant dia rere dia els conceptes polítics caducs de fa dos segles. Vull sentir una llista inacabable d’objectius inassolibles a curt termini. Vull una mica d’utopia i una èpica engrescadora que mobilitzi fins a les pedres!
No necessitem un estat propi per a gestionar unes infrastructures inútils que abans de néixer ja son obsoletes (que sí, que nosaltres ho faríem millor). No necessitem un estat propi per a que els gestors visquin més a prop (que sí, que els hi podríem implorar en català) . No necessitem un estat propi per a mirar-nos contínuament el melic (que sí, que és molt maco). Ho necessitem per intentar fer un món millor. Hem de catalanitzar el món des d’aquí amb projectes i objectius a llarg termini, actuant en local amb una visió universal. Catalunya sempre ha estat gresol de civilitzacions i capdavanter de la pau (veure vídeo Pau Casals). Podem i devem fer la nostra aportació al progrés de la Humanitat des del lloc i el temps privilegiat en que ens ha tocat viure. Per això sí que necessitem un estat propi, per a trencar el cordó umbilical que ens uneix i ens ofega alhora i – amb tota l’estimació i respecte als progenitors – proclamar una independència vital per tal de poder fixar objectius propis.

Visca Catalunya!