dimarts, 20 de novembre de 2007

De la Intel·ligència Polifònica a la Política 2.0

L’article La Nova Política d’un dels meus blogrollers favorits (del.ici.ós) m’ha fet reflexionar una mica sobre l’efecte d’externalització de la consciència política que produeix la Web 2.0.
Veig ara clarament que el nou paradigma és la impregnació política de tota la societat en una conversa contínua en busca de les millors solucions.
A l’assaig de lectura obligatòria per a polítics, “La Inteligencia Fracasada: teoría y práctica de la estupidez” (84-339-6217-5), José Antonio Marina ja definia perfectament el que ell anomena intel·ligència social - a mí m’agrada més adjectivar-la de polifònica (gràcies Don) - i que ara s’expressa amb una efectivitat sorprenent a través la Web 2.0:

“(...) No se trata de la inteligencia que se ocupa de las relaciones sociales, sino de la inteligencia que surge de ellas (...)”.
“(...) Es el uso público de la inteligencia privada lo que aumenta el capital intelectual de una comunidad (...)”

No em cansaré d’insistir sobre la importància de fer arribar les TI a tots i a tot arreu per tal d’arrelar la Civilització del Culteixement.

Certament, Catalunya serà 2.0 o no serà (per molt que pel camí hagi de ser logística).