El miratge energètic, un mirall sobiranista.

La secció d'Economia de La Vanguardia d’avui obre pàgina amb un gran titular: El precio récord del crudo da más credibilidad a las tesis del “peak oil”.
En primer lloc, encara que no és el motiu d’aquest post, sobta una mica el raonament aplicat al titular. Mesurar la credibilitat d’una hipòtesis científica que investiga la capacitat d'extracció de petroli, un recurs FINIT, en funció del preu d’aquest (una variable sotmesa – entre d’altres factors - a l’estat d’ànim dels mercats) és una frivolitat que ofèn la intel·ligència del lector. En qualsevol cas, la qüestió és que els economistes (uns pseudocientífics que solen ignorar sistemàticament les condicions de contorn del seu món) comencen a estar preocupats per la possibilitat, ja apuntada en aquest bloc, de que la capacitat d’extraure petroli ja hagi superat el seu màxim.
Tant si és aquest el cas - jo penso que sí - com si no, el petroli s’exhaurirà abans o després. Tenint en compte que la demanda creix d’una forma desmesurada amb la incorporació de les economies emergents, sembla molt probable un escenari de crisis energètica generalitzada en un plaç relativament curt.
De moment el increment del preu és un fet preocupant que, a Europa, s’ha vist contrarrestat per la devaluació del dòlar creant el miratge de que aquí no passa res.
En aquest context la situació de Catalunya és doblement delicada. Per una banda la dependència d’energia importada és considerable i per una altra, dos sectors econòmics bàsics pel país, transport i turisme, son greument petrolidepenents.
Cal fer un esforç titànic per aconseguir la sobirania energètica l’abans possible. Aquí no cal fer cap referèndum ni demanar permís a ningú, ni tan sols cal modificar cap constitució, només depèn de nosaltres. Cal - això sí – visió de futur. En tenim?
Sóc de l’opinió que si aconseguíssim la sobirania energètica i la sobirania alimentària, la sobirania política cauria per sí mateixa. El més sorprenent és que és possible i que només depèn de nosaltres mateixos...
Tot un repte!