dimecres, 12 de desembre de 2007

10 anys de Kioto (FAQ)



He trobat molt interessant el post 10 Anys de Kioto. 10 Preguntes (i 10 respostes) de l'Arnau Urgell i publicat a la revista SOSTENIBLE. Tothom parla de Kioto però no tothom té clar de què està parlant.

Faig un Ctrl-C/Ctrl-V:


10 preguntes (i 10 respostes)

1. En quin marc sorgeix el Protocol de Kyoto?

El Protocol de Kyoto es firma el 1997. Tanmateix, és el resultat de vora vint anys de negociacions polítiques i de recerca científica en canvi climàtic d’origen antropogènic. En aquest sentit destaca la Primera Conferència Mundial sobre el clima a Ginebra (1979) i la creació de l’IPCC (1988). La publicació del primer informe per part de l’IPCC suposa un element clau per situar aquesta qüestió com un dels principals temes en l’agenda de la Cimera de Rio (1992) en la qual s’aprova el Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic (CMNUCC). Aquest acord entra en vigor el 1994 i en la seva tercera Conferència de les Parts (COP) s’hi desenvolupen els seus principis en forma de mesures executives i jurídicament vinculants. Aquestes mesures constitueixen el denominat Protocol de Kyoto ja que la reunió se celebrava en aquesta ciutat japonesa.

2. Quines condicions es requerien per entrar en vigor? Quan va succeir?

El Protocol de Kyoto va restar obert a les signatures dels estats membres del Conveni al llarg d’un any (entre els mesos de març de 1998 i 1999) a la seu de Nacions Unides. Passat aquest període només 84 estats ho havien fet efectiu. Aquest fet n’impossibilitava la seva entrada en vigor ja que les condicions marcaven per una banda un número d’estats (55) però que havien de representar el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de països industrialitzats (1990).
La ratificació de Rússia el 18 de novembre de 2004 va permetre assolir aquesta xifra i al cap de 90 dies entrava en vigor el Protocol.

3. Quins compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle contempla el Protocol?
En el Protocol de Kyoto els països industrialitzats (països desenvolupats i països en procés de transició a una economia de mercat) es van comprometre a reduir, individualment o conjuntament, almenys un 5% de les seves emissions. Es tracta de 38 estats que s’inclouen en l’Annex I del Conveni firmat a Rio.

4. El Protocol només té en compte el CO2?

No, es van incloure cinc gasos més d’efecte hivernacle: el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC) i l’hexafluorur de sofre (SF6). Val a dir, que el diòxid de carboni és amb valor absolut el gas més important (tot i que els altres tenen per unitat un major poder d’efecte hivernacle) i que sovint s’agrupen els diversos components com a tones de CO2 equivalent. Aquesta qüestió es recull a l’Annex A del Protocol.

5. Tots els estats tenen els mateixos objectius de reducció?

No, en l’Annex B del Protocol s’especifica per a tots els 39 estats el seu objectiu. Mentre els Estats Units d’Amèrica (EUA) han de reduir un 7%, el Japó i Canadà en un 6%, mentre que Rússia, Ucraïna o Nova Zelanda es comprometen a no incrementar-les. També hi ha estats com Austràlia (+8%) o Islàndia (+10%) que les podien augmentar.
Un cas a part és el de la Unió Europea - 15 que va acceptar una reducció global del 8% però amb compromisos desiguals entre els seus estats membres. Es tractava de la denominada ‘bombolla europea’ en la qual hi ha compromisos de reducció: Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Alemanya (-21%) o el Regne Unit (-12,5%); també n’hi ha d’estabilització (Finlàndia i l’Estat francès) i fins i tot d’augment: Suècia (+4%), l’Estat espanyol (+15%), Grècia (+21%) i Portugal (+27%).

6. A banda de reduir en sentit estricte hi ha altres vies per assolir els objectius?

Sí, es tracta dels denominats ‘mecanismes de flexibilitat’: el comerç internacional d’emissions (mercats de compra - venda de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle) i els basats en projectes: mecanismes de desenvolupament net (inversions en mecanismes que redueixin les emissions en països en vies de desenvolupament) i aplicació conjunta (increment d’absorció en embornals en aquests països). Cal destacar que un dels acords va ser no utilitzar l’energia nuclear en aquest tipus de mecanismes.

7. Quan s’han d’acreditar l’acompliment dels objectius del Protocol?

Els compromisos es refereixen al quinquenni 2008 - 2012, és a dir, la mitjana de les emissions d’aquests cinc anys. D’altra banda, els objectius es calculen majoritàriament respecte l’any 1990 tot i que estats com Rússia, Ucraïna i Hongria podien escollir un altre any de referència. Així mateix, en el cas dels halocarbons l’any base es podia triar (1990 o 1995).

8. Catalunya té compromisos específics?

Catalunya no té unes obligacions en referència al Protocol de Kyoto, ja que no és Part del Conveni ni del Protocol. Per tant els seus objectius són implícitament els de l’Estat espanyol (+ 15%).

9. L’Estat espanyol complirà el seu compromís? I la Unió Europea?

Es pot afirmar en tota seguretat que no. En aquest sentit ha proposat un objectiu ‘rebaixat’ del +37% que s’obté de la suma del 15% que li permetia el Protocol, més el 2% per l’efecte embornal de les masses forestals i un 20% corresponent a drets d’emissió que l’Estat comprarà per compensar les emissions difuses. Tanmateix, les previsions situen les emissions del quinquenni 2008 - 2015 al voltant del 50%. En aquest sentit les dades provisionals del 2006 marquen un 48% respecte el 1990 mentre que el 2005 la xifra es va situar en un 52%.
En el cas de la Unió Europea s’estima que la reducció podria arribar a l’11,4% si se suma la disminució en sentit estricte (- 7,9%), mecanismes de flexibilitat (2,5%) i l’efecte embornals dels boscos (0,9%).

10. Quin és el grau de compliment del Principat? I de la resta de regions dels Països Catalans?

No existeixen dades oficials per comunitats autònomes i per tant cal recórrer a estimacions com les realitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) o Comissions Obreres. En aquest sentit al Principat l’any 2005 l’augment respecte el 1990 era del 48% mentre que el País Valencià i les Illes cal remuntar-nos al 2002 per trobar les darreres xifres: +62 i +58% respectivament.
El DMAH elabora el Pla d’acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic per tal de complir amb l’objectiu ‘rebaixat’ (+ 37%) fet que passa -a banda de complir les diverses eines legislatives aprovades- per disminuir 5,33 Tm extres de CO2 eq anualment.