diumenge, 9 de desembre de 2007

Sobiranisme contra llengua ?

No me’n puc estar de comentar l'article de Francesc Puigpelat a l'Avui (9/12/07). Fa poc més d'un mes vaig publicar al meu bloc un post "Una Nova Concepció de Catalanisme" en el que expressava la meva opinió sobre la necessitat de diferenciar clarament catalanisme i llengua catalana. En el seu article, Francesc Puigpelat exposa dos fets que apunten en el mateix sentit. La possibilitat de que ERC faci servir el castellà en la propera campanya electoral i l'absència de la llengua catalana com a eix vertebrador a la conferència d'Artur Mas per a la refundació del catalanisme.
Eureka!
Sembla que per fi se’n adonen de que el catalanisme, molt més que una idiosincràsia, és una cosmovisió; molt més que una sensibilitat, és un contenidor de sensibilitats; molt més que una forma de ser, és una forma d'entendre el món.
És una llàstima que Puigpelat presenti el seu article amb un titular enverinat. Contraposar sobiranisme contra llengua és precisament l'estatègia perdedora de l'antic catalanisme.
El nou catalanisme, a més de ser dipositari dels sentiments sobiranistes, ha de incorporar una vessant funcional que permeti donar respostes als problemes diaris de tots els catalans, els que parlen català i els que no. L’argumentació, desprès de les desgràcies successives en infrastructures que venim patint, és ben fàcil de fer. Les polítiques aplicables des del punt de vista de l’estat espanyol no son, encara que es plantegin de bona fe – que no sempre és així – compatibles amb les polítiques aplicables des del punt de vista català, ja que corresponen a cosmovisions diferents. El premi per als líders que ho sàpiguen explicar no és tan sols guanyar unes eleccions, és un estat propi. Qui s'apunta?