Adéu a la televisió generalista (tot repensant TV3)

La tecnologia avança molt ràpidamet, molt més del que ho poden fer les mentalitats estancades de la majoria de nosaltres. Aquesta diferència de velocitats és constatable en diversos àmbits de la nostra societat i sol portar conseqüències negatives. Dins de l'àmbit de les tecnologies de la informació a aquest diferencial de velocitats se l'anomena fractura digital i, fins ara, afectava a totes aquelles persones o grups incapaços d'adaptar-se a l'ús dels ordinadors.

Amb l'adveniment de la web 2.o, es a dir, de l'ús dels ordinadors en xarxa com element socialitzador, son els sistemes de informació clàssics, els anomenats mass mèdia, els qui es veuen abocats a una ràpida transformació per tal de no quedar obsolets. Per raons tècniques (amplada de banda / bit rate) els primers que es van tenir que adaptar van ser els mitjans escrits per a competir amb les webs. A continuació li va arribar el torn a la ràdio per a competir amb els podcasts i amb les ràdios online. Ara mateix, amb velocitats de transferència a la xarxa cada vegada més grans i amb còdecs compressors de vídeo cada vegada més potents, la pilota està a la teulada de les televisions.

A tot això cal afegir un parell de factors que afectaran en breu les televisions, molt especialment les generalistes, i les públiques ho son totes.


El primer factor prové del sector econòmic. Les televisions es financen, total o parcialment, mitjançant les insercions publicitàries dels anunciants. Però vet aquí que una GRAN empresa especialista en publicitat dirigida a l'objectiu - Google - està a punt de irrompre en el camp de batalla televisiu (i les té totes de sortir guanyador).


El segon factor prové del sector polític. Fer televisió és molt car però, fins ara, permetia donar una visió del món filtrada a gust de l'orientador ideològic que tingués el control. Allò que eufemísticament s'anomenava "opinió pública". Amb el canvi de paradigma que està suposant la web 2.0, la situació està a punt de fer un gir sorprenent. Els polítics ja no necessitaran la televisió per fer arribar els seu missatge ni per a modelar l'opinió pública (de fet, ni tan sols necessitaran als seus mateixos partits). Així doncs, la segona gran font de finançament de les televisions, partits i governs, anirà desapareixent a poc a poc.


Vist el panorama, i donant per bona la tesi que acabo d'exposar, resulta obvi que el gran perdedor en aquesta conjuntura és la televisió pública. El seu doble sistema finançament comença a trontollar per tots dos costats alhora.


Arribats a aquest punt em permeto fer un suggeriment a TV3 (Televisió de Catalunya S.A. per a ser més precís). TVC va néixer amb una concepció netament periodística que s'ha mantingut intocable fins a l'actualitat i que està profundament arrelada en la mentalitat dels seus responsables. La seva columna vertebral son els Telenotícies, i la informació és la seva raó de ser. Això explica moltes incongruències i moltes mancances que no entraré a analitzar. La meva recomanació és canviar radicalment de mentalitat. La columna vertebral ha de ser La Cultura (sí, amb majúscules) i ha de pasar de ser una televisió generalista a una especialista . Només així serà capaç de mantenir la seva raó se ser i de readaptar-se camaleónicament als nous temps. Resta dit.