dilluns, 10 de novembre de 2008

De la fractura digital a la factura digital


Trobo un avís de correus a la bústia per a que passi a recollir un certificat. Com que encara no son les 14:00 i la oficina de correus no és gaire lluny, m'apropo ràpidament a recollir-ho. Una estoneta de cua, entrego el paperet i em comuniquen amablement (en castellà, naturalment) que l'avís és del mateix dia i que no tindran el certificat fins l'endemà. Certament l'avís informava d'això, però amb les ganes de dilucidar el contingut m'he precipitat. Paciència.

Un dia desprès torno a la càrrega. Passeig cap a l'oficina de correus, estoneta de cua i, ara sí, el meu bonic certificat amb targeteta rosa d'acusament de rebut. Obro el sobre. Una notificació d'un ajuntament per un pagament pendent: 34,29€.

Tot tornant cap a casa, i mentre vaig fent càbales sobre la despesa que l'ha suposat a l'ajuntament cobrar aquest impost, obro el sobre i descobreixo en el desglossat que el meu deute és només de 4,99€ i que la resta, 29,30€, correspon a despeses de gestió (un 587%!). Si a això afegim el cost del temps que he dedicat per anar a correus un parell de vegades, la conclusió és molt clara.

  • Per què no m'envien un mail i tots ens estalviem temps i diners?!
Però clar, com pot tenir l'administració certa garantia, fins i tot jurídica, de que l'administrat rep l'avís?

Doncs molt fàcil. L'administració facilita una adreça OFICIAL de correu electrònic a cada administrat. Per exemple: elmeudni@administrat.cat. A més, l'administració facilita, per a aquells que no en disposin, l'accés gratuït a internet des d'ordinadors públics a totes les biblioteques públiques.

Estic segur que l'estalvi en la gestió compensa amb escreix la despesa tecnològica.

És molt maco anar pensant en un Parlament 2.0, però fóra molt més assenyat començar a construir la casa pels ciments. De poc servirà un Parlament 2.0 amb unes corporacions locals 1.0 i uns ciutadans 0.1 (de l'administració de justícia m'estalvio la classificació).