BON ANY !

BON NADAL

I tant que no quadra !!! (Rectificació)

Certament la divisió estava mal feta (gràcies Pairal per l'aclariment).
Son 104$ per habitant, i no 104 milions. Disculpeu l'error (i modereu els al·lucinògens).

AiXò nO qUaDrA !!!!

El planeta té 6.700 milions d'habitants, si es divideixen 'només' els 700.000 milions de dòlars del pla de rescat als bancs dels Estats Units entre els 6.700 milions de persones que habiten el planeta, equival a lliurar 104 milions de dòlars a CADASCUN dels habitants del planeta !!

Amb això no només s'eradica immediatament tota la pobresa del món, sinó que automàticament es converteix en milionaris a TOTS els habitants de la Terra i encara ens sobren tots els milions d'euros del pla de rescat de la Unió Europea per a fer una festeteta...

Sembla que realment hi ha un petit problema en la distribució de la riquesa. Pensem-hi.

[Via "Ganas de Escribir"]

COMPARTIR ES BUENO...

• Les veritats a mitges.
• La protesta.

Bolonya, Grècia i l'exoconsciència

Aquest dies estem vivint uns esdeveniments aparentment desconnectats però que estan relacionats entre ells. Em refereixo a les protestes organitzades pels joves catalans en contra del Pla de Bolonya o les que estan posant al govern grec contra les cordes.

Cal destacar la magnífica notícia que representen aquestes revoltes. La suposada passivitat dels joves, ancorats en la comoditat del consumisme alienant, sembla esvair-se com la boira matinera.

Deia Albert Einstein: "La vida és molt perillosa. No per les persones que fan mal, sinó per les que seuen a veure el que passa."

Que els joves es comencin a despertar de l'etern wait and see d'aquesta societat audiovisualment hipnotitzada és conseqüència directa de l'existència de Internet. La web 2.0 ha possibilitat que la comunicació ràpida de idees esdevingui una mena d'exoconsciència social. Mentre els grans es dediquen a redactar frenèticament lleis per a controlar els mitjans de comunicació i poder filtrar convenientment els missatges, els joves estan permanentment comunicats en xarxa i disposen (de moment) de informació neta. La nova fractura digital, què veurem incrementar-se ràpidament, està ara entre la societat 1.0 i la 2.0, entre els que deleguen les questions socials als seus representants i els que les aborden en primera persona i comencen a crear una consciència social colectiva sense filtratge ideològic. Segurament m'argumentareu que idealitzar d'aquesta manera unes actuacions tan barroeres és un despropòsit. Certament això no està més que començant i, com en tot procés evolutiu, no es pot descartar que la reacció sigui exotérmica i aparentment caótica. En qualsevol cas, s'intueix que la aparició d'una nova consciència està sent catalitzat per la web 2.0 i està esdevenint en exoconsciència. S'apropa la catarsi.

Nou disseny d'aerogenerador

FloDesign ha desenvolupat una turbina eòlica que podria generar electricitat a la meitat del cost de les turbines convencionals.

L'empresa de disseny, que es basa en la tecnologia desenvolupada per motors a reacció, ha aconseguit superar el límit físic de les turbines eòliques convencionals. Normalment, conforme el vent s'apropa a un aerogenerador, gairebé la meitat de l'aire és desviat al voltant de les pales en lloc d'anar a través d'elles i l'energia d'aquest aire desviat es perd. En el millor dels casos, els aerogeneradors tradicionals, només son capaços de capturar el 59,3% de l'energia del vent, un valor anomenat el límit de Betz.

FloDesign envolta les fulles del seu aerogenerador amb un anell que dirigeix l'aire a través de les aspes accelerant-les, la qual cosa augmenta el rendiment energètic. El nou disseny genera la mateixa energia que un aerogenerador el doble de gran. La reducció del seu tamany junt a d'altres factors tècnics fa que les noves turbines puguin ser intal·lades molt més aprop entre elles que les turbines convencionals, augmentant la quantitat d'energia que es pot generar en relació a la superfície ocupada.

[Via MIT Technology Review]

PER A SABER MÉS SOBRE E. EÒLICA

Zentation

Cercant informació sobre l'aplicació de la web 2.0 en educació he descobert una aplicació molt interessant.

Segur que moltes vegades us heu trobat amb alguna presentació tipus Power Point que us ha cridat l'atenció però que sense el corresponent discurs parlat resultava molt incompleta.

Altres vegades potser us heu trobat amb el vídeo d'una conferència a on es feia una presentació però era impossible de veure el contingut de les diapositives.

Doncs ara hi ha un servei, Zentation.com, que reuneix les dues coses i que permet fer una presentació online simultània i sincronitzada. Bona idea!

Un exemple:

Aplicaciones para la Educación 2.0 31:48 El profesor Gorka J. Palazio da una videopresentación sobre las aplicaciones Web 2.0 para la Educación dentro del programa de Virtual Educa 2008, Zaragoza

[r]evolució energètica

L'organització ecologista Greenpeace ha presentat l'informe "Revolució Energètica: una perspectiva energètica mundial sostenible", elaborat per més de quaranta especialistes, que mostra d'una forma pràctica com disminuir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que estalviaria més de 14 bilions d'euros anuals.

Aquest estudi està dirigit principalment als governs que es reuniran a partir del proper 1 de desembre a Poznan (Polònia) en la Conferència anual de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

Greenpeace espera que en aquesta cita se senten les premisses bàsiques de cara a la cimera de Copenhaguen de 2009, en la qual caldrà adoptar un nou acord que substitueixi el Protocol de Kyoto, per reduir les emissions almenys un 30 per cent en 2020.

Get your own - Open publication

Informe sencer [pdf]

Adéu a la televisió generalista (tot repensant TV3)

La tecnologia avança molt ràpidamet, molt més del que ho poden fer les mentalitats estancades de la majoria de nosaltres. Aquesta diferència de velocitats és constatable en diversos àmbits de la nostra societat i sol portar conseqüències negatives. Dins de l'àmbit de les tecnologies de la informació a aquest diferencial de velocitats se l'anomena fractura digital i, fins ara, afectava a totes aquelles persones o grups incapaços d'adaptar-se a l'ús dels ordinadors.

Amb l'adveniment de la web 2.o, es a dir, de l'ús dels ordinadors en xarxa com element socialitzador, son els sistemes de informació clàssics, els anomenats mass mèdia, els qui es veuen abocats a una ràpida transformació per tal de no quedar obsolets. Per raons tècniques (amplada de banda / bit rate) els primers que es van tenir que adaptar van ser els mitjans escrits per a competir amb les webs. A continuació li va arribar el torn a la ràdio per a competir amb els podcasts i amb les ràdios online. Ara mateix, amb velocitats de transferència a la xarxa cada vegada més grans i amb còdecs compressors de vídeo cada vegada més potents, la pilota està a la teulada de les televisions.

A tot això cal afegir un parell de factors que afectaran en breu les televisions, molt especialment les generalistes, i les públiques ho son totes.


El primer factor prové del sector econòmic. Les televisions es financen, total o parcialment, mitjançant les insercions publicitàries dels anunciants. Però vet aquí que una GRAN empresa especialista en publicitat dirigida a l'objectiu - Google - està a punt de irrompre en el camp de batalla televisiu (i les té totes de sortir guanyador).


El segon factor prové del sector polític. Fer televisió és molt car però, fins ara, permetia donar una visió del món filtrada a gust de l'orientador ideològic que tingués el control. Allò que eufemísticament s'anomenava "opinió pública". Amb el canvi de paradigma que està suposant la web 2.0, la situació està a punt de fer un gir sorprenent. Els polítics ja no necessitaran la televisió per fer arribar els seu missatge ni per a modelar l'opinió pública (de fet, ni tan sols necessitaran als seus mateixos partits). Així doncs, la segona gran font de finançament de les televisions, partits i governs, anirà desapareixent a poc a poc.


Vist el panorama, i donant per bona la tesi que acabo d'exposar, resulta obvi que el gran perdedor en aquesta conjuntura és la televisió pública. El seu doble sistema finançament comença a trontollar per tots dos costats alhora.


Arribats a aquest punt em permeto fer un suggeriment a TV3 (Televisió de Catalunya S.A. per a ser més precís). TVC va néixer amb una concepció netament periodística que s'ha mantingut intocable fins a l'actualitat i que està profundament arrelada en la mentalitat dels seus responsables. La seva columna vertebral son els Telenotícies, i la informació és la seva raó de ser. Això explica moltes incongruències i moltes mancances que no entraré a analitzar. La meva recomanació és canviar radicalment de mentalitat. La columna vertebral ha de ser La Cultura (sí, amb majúscules) i ha de pasar de ser una televisió generalista a una especialista . Només així serà capaç de mantenir la seva raó se ser i de readaptar-se camaleónicament als nous temps. Resta dit.

Dia universal dels infants

Avui es celebra el Dia Universal dels Infants. Pot ser que dediquem un minut a pensar en el món que els hi deixem.

"Caminant en línia recta un no pot arribar gaire lluny"

Le Petit Prince

UNICEF

Fastigosament indecent la decisió del jutge Garzón de desistir en la persecució dels crims contra la humanitat comesos al llarg de la dictadura franquista i cedir davant la presió del fecal recurs del fiscal general del Regne d'Espanya. Tot plegat - llei de memòria històrica inclosa - fa una ferum feixistoide impròpia d'un estat democràtic consolidat.

L’efecte espectador (Catalunya s’enfonsa... o és un reality show?)

Assistim aquests darrers mesos a l’insòlit espectacle de l’enfonsament del dos pilars fonamentals de l’estructura industrial de Catalunya. La construcció i l’automoció. Sembla, però, que això li estigui passant a un altre. Ens ho prenem com si fos una mena de grip cojuntural. Una setmaneta suant al llit i ja ens recuperarem administrant ració extra de supositoris analgèsics - per via televisiva entren molt bé - per tal de superar el tràmit.

Els polítics a la seva bola i la resta de ciutadans diligents cap a la feina – si és que encara en tenim – sortejant els molests talls de trànsit que provoquen aquestes rèmores que es queden a l’atur i sense expectatives. Què desconsiderats!

Molt parlar de societat del coneixement però resulta que som els últims en educació. Molt parlar de I+R+D (més tot el que vulgueu afegir a l’inequació) però la gran majoria d’investigadors malviuen amb sous indignes.

A tot això, i davant del desafiament més gegantí que ara mateix té plantejat qualsevol país (el de l’energia, per si algú encara no ho sap), al nostre inefable govern provincià no se l’acudeix res més que fer un decret pessebrista donant més prioritat a evitar un suposat impacte paisatgístic que a la mateixa supervivència del país. Em fa recordar aquella escena del Titànic enfonsant-se i la senyora que no es vol posar l’armilla salvavides perquè fa molt lleig.

Ah, però això del Titànic era una pel·lícula... o no?!

Show business - Business show

El genial prospectivista francès Thierry Gaudin escrivia l’any 1993 al seu assaig “2100 Odyssée d’Espèce” aquest fragment gaire bé profètic:

1980-2020 : The show business society

"...Un especulador* pot aixecar en tres cops de telèfon l’equivalent al salari anual d’un milió de pagesos indis. Els mercats de valors, interconnectats, traginen milers de milions de dòlars al voltant de la terra gràcies a onades especulatives. Regions i professions senceres estan a la mercè de impredictibles huracans, d’origen llunyà, per causes intangibles i aleatòries.

Se incrementa l’exclusió. També els problemes. El temor al perill augmenta. Sembla com si les forces tel·lúriques que fermenten en els suburbis s’afanyessin a trencar el vell món. La crisàlide es prepara per a donar a llum, però quina cosa?"

Via http://www.2100.org/ (paga la pena entretenir-se una bona estona en aquesta web)

[* Traducció personal de “raider”]

Nanoaltaveus (off topic)

Em permetran que per una vegada em surti dels temes habituals en aquest bloc. No solc exposar en aquest aparador qüestions d'enginyeria. Aquest és un bloc d'opinió que no té cap connexió amb el meu àmbit professional. Tanmateix, per als que ens guanyem la vida fent servir com a eines bàsiques tota mena de transductors electroacústics, la notícia recentment apareguda en diverses publicacions sobre un desenvolupament d'un nou sistema d'altaveu fet amb una làmina de nanotubs de carboni (CNT) resulta absolutament fascinant. I ho és per molts motius.

La làmina de nanotubs de carboni és transparent, flexible i elàstica. Sorprenent! La làmina no vibra en absolut, sino que fa servir l'anomenat efecte termoacústic per a fer vibrar les molècules d'aire al seu voltant. Al·lucinant!

Això dona peu a imaginar una quantitat d'aplicacions fantàstiques. Però el millor de tot és que aquest descobriment dona ales a una tecnologia de reproducció sonora molt novedosa i encara prou desconeguda com és la Wave Field Synthesis (WFS). La conjunció d'aquests dos elements farà que en el futur canviïn radicalment els sistemes de reproducció sonora i, com a corolari, cambiaran moltes coses en els sistemes de comunicació.

Més info:

• Vídeo: bandereta amb una làmina CNT adherida i sonant.
• Referències (pdf)

Incinerador binuclear (una mica lluny, no?)

Cara i creu avui als diaris (bé, ja serà "ahir" quan ho publiqui).

La cara, l'article "Paisatge i energies renovables" de Josep Puig a El Periódico:

"Davant de les emergències ecològica, climàtica i econòmica que
afecten tot el planeta, quina mena de sentit té un decret com el que vol adoptar la Generalitat, que posa incomptables traves a l'aprofitament de la força dels vents i la llum del sol, mitjançant les tecnologies modernes d'aerogeneradors i captadors fotovoltaics. I més quan Catalunya va a la cua de l'aprofitament de les fonts d'energia renovable, tant si ho mesurem en potència per metre quadrat de superfície del país, com si ho fem en potència per habitant o en proporció de l'energia que emprem."

La creu, l'article "Energia nuclear" de Luis Racionero a LaVanguardia que prosegueix la campanya dels lobbys pro-nuclears:

"Que yo sepa, el peligro de las centrales nucleares no consiste en filtraciones, que se pueden prever y paliar con correcta construcción, sino en eliminar los residuos radiactivos.
Sobre esto último se debe centrar el debate. Los franceses están ultimando los sistemas nucleares de cuarta generación con tecnologías avanzadas de reciclaje de residuos. Si se explica claramente un sistema seguro de eliminación de residuos –aunque sea enviándolos al sol con un cohete espacial– se cambiará la actual divergencia entre la evaluación objetiva del riesgo de la tecnología nuclear por los expertos y la percepción subjetiva de ese riesgo por parte del ciudadano medio."

Sospito que el senyor Racionero, què dedica mig article a refregar-nos el seu magnífic curriculum, no ha fet gaires números ni balanços energètics a l'hora de suggerir una solució tant romàntica com és enviar els residus en un coet i convertir el Sol en el forn redemptor de les nostres dèries.

Pre cert que a la web del Centre d'estudis Jordi Pujol han trigat ben poc en penjar l'article com el més destatat del dia!

Mes info:

Grup de científics i tècnics per un futur no nuclear
Bloc de la CANC
Crisisenergetica
GreenPeace

Associacions 2.0 (MailFlow)

Per si a algú l'interessa, he dissenyat un sistema de informació per l'AMPA d'un CEIP que es pot aplicar perfectament a qualsevol associació per tal que tothom estigui permanentment informat.

El sistema està basat en les eines que ofereix gratuitament Google amb el seu compte de mail i que, si les fem treballar conjuntament, poden donar excel·lents resultats. El sistema que descric gira al voltant del bloc de l'associació com element central.

Una vegada obert el compte de correu de Gmail i el seu bloc associat, s'han de obrir dos grups de notícies. Un servirà per a redirigir totes les comunicacions dirigides a l'associació cap als membres de la junta directiva. L'altre grup servirà per a mantenir informats a tots els associats. Els grups i el bloc es configuren de tal forma que:

• Si s'envia un mail a "associació"@gmail.com ho reben tots els membres de la Junta i col·laboradors, ja que els mails que arriben al compte estan redirigits al grup de la junta directiva. Si cap membre de la Junta o col·laborador respon directament al mail rebut via grup, la resposta arribarà a tots els membres de la Junta simultàniament (s'ha de tenir la precaució de "desubscriure" al propietari del grup, ja que si no els mails s'autoreenviarien continuament).
• Cada vegada que es publica un comunicat al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els socis que s'han subscrit al grup "comunicats" (mitjançant l'accès que hi ha al peu del bloc) i també a tots els membres de la Junta i col·laboradors. Per tant, els membres de la Junta i col·laboradors no cal que se subscriguin als comunicats.
• Cada vegada que algú deixa un comentari al bloc, s'envia automàticament un mail a tots els membres de la Junta.
• Si un soci subscrit als comunicats respon directament al mail que ha rebut, la resposta arribarà automàticament a tots els membres de la junta directiva.

També es pot embeure en la columna lateral del bloc el calendari d'activitats de l'associació fent servir el mateix de Google. El sistema està funcionant molt bé.

De la fractura digital a la factura digital

Trobo un avís de correus a la bústia per a que passi a recollir un certificat. Com que encara no son les 14:00 i la oficina de correus no és gaire lluny, m'apropo ràpidament a recollir-ho. Una estoneta de cua, entrego el paperet i em comuniquen amablement (en castellà, naturalment) que l'avís és del mateix dia i que no tindran el certificat fins l'endemà. Certament l'avís informava d'això, però amb les ganes de dilucidar el contingut m'he precipitat. Paciència.

Un dia desprès torno a la càrrega. Passeig cap a l'oficina de correus, estoneta de cua i, ara sí, el meu bonic certificat amb targeteta rosa d'acusament de rebut. Obro el sobre. Una notificació d'un ajuntament per un pagament pendent: 34,29€.

Tot tornant cap a casa, i mentre vaig fent càbales sobre la despesa que l'ha suposat a l'ajuntament cobrar aquest impost, obro el sobre i descobreixo en el desglossat que el meu deute és només de 4,99€ i que la resta, 29,30€, correspon a despeses de gestió (un 587%!). Si a això afegim el cost del temps que he dedicat per anar a correus un parell de vegades, la conclusió és molt clara.

• Per què no m'envien un mail i tots ens estalviem temps i diners?!

Però clar, com pot tenir l'administració certa garantia, fins i tot jurídica, de que l'administrat rep l'avís?

Doncs molt fàcil. L'administració facilita una adreça OFICIAL de correu electrònic a cada administrat. Per exemple: elmeudni@administrat.cat. A més, l'administració facilita, per a aquells que no en disposin, l'accés gratuït a internet des d'ordinadors públics a totes les biblioteques públiques.

Estic segur que l'estalvi en la gestió compensa amb escreix la despesa tecnològica.

És molt maco anar pensant en un Parlament 2.0, però fóra molt més assenyat començar a construir la casa pels ciments. De poc servirà un Parlament 2.0 amb unes corporacions locals 1.0 i uns ciutadans 0.1 (de l'administració de justícia m'estalvio la classificació).

15N. LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!!

Un nou e-mail recorre Internet convocant concentracions contra la crisi el 15 de novembre, coincidint amb la cimera internacional que pretén refundar (!?) el capitalisme. Aquest és el missatge que circula per la xarxa:

Assumpte: Tots al carrer el 15-N: La crisi que la paguin ells (PASSA-HO).

El proper 15 de novembre es reuniran els líders mundials per preparar un nou pla contra la crisi. Salvar de la crisi els bancs dels Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!. 5 vegades més del que va aprovar l'ONU per assolir els Objectius del Mil·lenni!. I les ajudes europees són encara majors.
És una vergonya! A Espanya el govern li dóna 100.000 milions d'euros als mateixos bancs que estan desnonant moltes famílies per no poder pagar la hipoteca. Fa mesos milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja advertíem del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la anem a pagar nosaltres?
Durant anys s'han folrat i ara anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancaments d'empreses, "aparcar" el protocol de Kyoto ... Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no pensen protestar. Si fins i tot els han felicitat els banquers i empresaris!. Només la gent del carrer ho podem denunciar. Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Es creuen que som beneits? Ho anem a permetre? És clar que no!
El proper dissabte 15 de novembre a les 17:00 hores sortirem al carrer en totes les ciutats. Tenim temps i capacitat suficient per difondre'l i organitzar-nos. És igual si conviden a Zapatero però nosaltres hem de colar-nos en aquesta Cimera ...

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS!

[Via CRISI ]

La xarxa bull aquest dies amb moltes propostes per a donar a conéixer el descontentament general. Probablement una de les més assenyades és la de retirar massivament els nostres diners dels bancs "tradicionals" i ficarl-los en els anomenats BANCA ÉTICA.

Això sí que fóra refundar el capitalisme! I sense cap despesa extraordinària (al nostre càrrec) de magnífiques reunions de caps d'estat!

Més info sobre Banca Ética:

• FETS
• SETEM
• Camino de Utopías

Plou!

[La Puerta de los Sueños]

Bancsters

Porto uns dies atrafagat amb questions diverses, així que no em queda massa temps per alimentar el bloc. Tanmateix us deixo aquí el ja llegendari vídeo (aquí la llegenda es forja en dies) de Leopoldo Abadia que explica amb molta ironia això que ens fa tanta poca gràcia:



De fet l'explicació és un tant parcial. Caldria afegir que els "bancsters", a més, han estat fent apostes multimilionàries amb aquests i d'altres fons en una mena de casino financer mundial controlat per sofisticats programes informàtics fins que uns, els que ara salvem, s'han arruïnat i altres, que son totalment desconeguts, han acumulat quantitats inimaginables de diners. I això son MOLTS, MOLTS, MOLTS, diners...
Quina por!!

Projecte 10^100 de Google

El projecte 10^100 (o Projecte 10 elevat a 100) és una convocatòria d'idees patrocinada per Google amb l'objectiu de canviar el món ajudant a tantes persones com sigui possible.

Vols participar?

Per cert, sabies que Google ve de "googol", la paraula que es fa servir per designar el número 10^100.

En aquest vídeo Carl Sagan ens ho explica:



Com moltes vegades succeeix en la recerca científica, un error (ortogràfic en aquest cas) d'un dels fundadors de Google, Larry Page, va ser l'origen del nom en qüestió. Més explicacions a la wikipèdia.

Marejats amb tants zeros? El video "Potències de deu" (que no de Déu...) ens explica l'assumpte dels ordres de magnitud amb una perspectiva celestial:

Blog Action Day 2008: POBRESA

Avui és el Blog Action Day i toca fer un post relacionat amb la pobresa al món.
M'ha semblat pertinent reproduir avui un post antic (14/6/08) que pot donar una idea global de les causes de la pobresa i que inclou la traducció al castellà del conegut vídeo "The history of stuff". Paga la pena tornar-lo a veure.

+++++++++++++++++++++++++++++++

Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:

(1...)


(...2...)


(i 3)


A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.

+++++++++++++++++++++++++++++++

Hot weekend

Des de ja fa 10 anys els integrants d'Attac venen demanant un major control dels mercats financers internacionals mitjançant l'aplicació de l'anomenada Taxa Tobin. Ningú els ha fet cas i finalment hem arribat al punt exacte a on no hauríem d'haver arribat mai. Crisis financera global.

Aquest passat cap de setmana ha sigut d'allò més calent. Reunió de caps d'estat dels països de zona euro per a organitzar les nacionalitzacions de bancs i donar credibilitat a base d'injectar milions d'euros del soferts contribuents. Apagar el foc amb benzina no sembla una bona idea i, si a més, la benzina la pago jo amb els meus impostos, això ja és una broma de molt mal gust.

M'ha reconfortat una mica veure que en Iberoamèrica s'ha organitzat la "Conferencia Internacional de Economía Política" i que han tingut el coratge de fer propostes com deixar de pagar d'una vegada el maleït deute extern.

Faran cas els governs dels països sudamericans de les propostes de la conferència?

En condicions normals probablement no, però tal com estan les coses no m'estranyaria gens una tancada en banda de tota Iberoamèrica amb l'inefable president veneçolà encapçalant el "motí".

No sé si us adoneu però els equilibris geoestratègics mundials comencen a trontollar.

Sindicalisme obsolet i socialisme catalèptic.

Sento darrerament moltes veus que critiquen durament la passivitat dels sindicats davant la crítica conjuntura financera, àlias crisi, que tenim a sobre.

Certament els sindicats són una eina dissenyada per a funcionar en un context d'economia industrial a on el discurs de classes es perfectament intel·ligible. Però aquest discurs és ja un anacronisme. Vet aquí que en una supraeconomia financera planetària el sindicalisme queda totalment desbordat. El macrocapitalisme actual ha crescut de tal forma que, ara mateix, els petits agents econòmics - autònoms, petita i mitjana empresa, i fins i tot empreses públiques i corporacions locals - formen part d'una mena d'hiperclasse-obrera que és fagocitada pel macrocapital. No és estrany doncs que els sindicats estiguin totalment desorientats veient que els empleadors dels treballadors als que han de defensar son tan víctimes del sistema com ells mateixos.

Aquesta desorientació és homònima de l'estat catalèptic que viu tota l'esquerra europea des de l'enfonsament del comunisme ençà. Un estat de xoc postraumàtic que ha anul·lat el sistema immunològic que ens defensava dels accessos macrocapitalistes facilitant la metàstasi del sistema. Un sistema que es pot resumir elegantment en una llei unificadora: privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

Senyores, senyors, fixeu-vos bé: el rei va despullat!

Neixen els Premis OXCARS

Per tal de demostrar que existeix una cultura "lliure i col·laborativa" que no té "marxa enrere", eXgae convoca els Premis OXCARS: l'excel·lència de compartir.

El proper 28 d'octubre tindrà lloc a la Sala Apolo de Barcelona un esdeveniment al qual està previst que acudeixin Coldcut, Blender Foundation, Leo Bassi o Nerdfiles, entre d'altres. La idea, sota el lema Multiplica i Reparteix, és demostrar que en l'era digital són els mitjans de producció qui s'han d'adaptar a una nova democràcia en què prima l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans.

Durant una setmana, Barcelona capital mundial de la cultura compartida.

Més de 200 participants, personatges de tots els àmbits de la cultura nacional i internacional participen en una gala i una setmana d'esdeveniments de tot tipus per a demanar que la cultura deixi de ser una mercaderia en mans de les entitats de gestió i dels lobbies de la indústria cultural.

En nom dels "artistes", es posen traves al nostre accés al coneixement, però els artistes no les recolzen.

Després de "l'Avarícia Trenca el Sac", un document que es va fer públic en centenars de fòrums i que es va enviar a 287 polítics el juliol del 2008, els OXCARS són un gran espectacle, una setmana d'esdeveniments que deixaran patent quina és la increïble cultura de la nostra era.
Els temps han canviat, Internet possibilita l'intercanvi horitzontal d'informació i de cultura entre tots els ciutadans; i els mitjans de producció cultural han d'adaptar-se a aquesta nova democràcia i no al revés.

El que ens estem jugant no són simplement els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret d'accés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars d'anys aconseguir).

[Programa pdf]

Capficats per la crisi?

Hipotecats fins a les celles?
A la bugaderia ja no us fien?
No us preocupeu... sobreviureu.
Només cal una mica de bon humor:

Blog Action Day 2008: pobresa

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

Què és això?

El "Blog Action Day" és un esdeveniment anual sense ànim de lucre que pretén unir el món dels blocaires, podcasters i videocasters, fent una entrada al seu bloc (post) sobre un mateix tema i el mateix dia. L'objectiu és crear consciència i provocar un debat mundial.

Un únic tema, milers de veus.

Temes de repercussió mundial com la pobresa són extremadament complexos. No hi ha una solució clara i senzilla. Demanant a milers de persones que donin els seus punts de vista i opinions, el "Blog Action Day" crea una magnífica lent a través d'on veure aquestes qüestions. Cada blocaire aporta la seva pròpia perspectiva i idees. Cada blocaire fa entrades relacionades amb el tema del seu propi bloc. I cada blocaire connecta amb la seva audiència de forma diferent.

Quin és l'objectiu del "Blog Action Day"?

En primer lloc, i en definitiva, el propòsit del "Blog Action Day" és crear debat. Es demana als blocaires que dediquin tan sols un dia del seu calendari i se centrin en una qüestió important. En fer-ho tots el mateix dia, la comunitat de blocs canvia el discurs a la xarxa de forma eficaç i focalitza la conversa a nivell global sobre aquest tema.
Fruit d'aquest debat, naturalment, flueixen accions, consells, idees, plans i concienciació. En 2007, en relació amb el tema del medi ambient, vam veure blocaires desenvolupant experiments sobre el medi ambient, detallant idees innovadores en la creació de pràctiques sostenibles i centrant l'atenció del públic sobre organitzacions i empreses que promocionaben pràctiques ecològiques. En 2008 l'objectiu és tornar a centrar les energies i apassionaments de la comunitat blocaira; aquesta vegada sobre la gegantina qüestió de la pobresa mundial.

Participació massiva.

Des de la més petita de les revistes en línia fins a les més grans, des de ministres de la UE a professionals i a aficionats, el "Blog Action Day" requereix una participació massiva. Qualsevol persona és lliure de participar en el "Blog Action Day" i no hi ha límit en el nombre de posts, el tipus de posts o el sentit dels pensaments i opinions.

Portàtils per als docents castellans

"El Govern de Castella-La Manxa iniciarà a partir de demà el repartiment d'un ordinador portàtil a cadascun dels 28.500 docents de l'ensenyament públic, amb la finalitat de facilitar una eina útil per a la seva activitat pedagògica i contribuir així a millorar les possibilitats de ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)."

[Font: Europa Press]

Em sembla fantàstic. Per què no fem el mateix a Catalunya?

La conxorxa imperialista

Gràcies al bloc de Juan Torres (Ganas de escribir) descubreixo aquest sorprenent vídeo que fa palesa la ignominiosa conxorxa per a la guerra d'Irak.
No és que Australia i Canadà s'hagin posat d'acord en les línies estratègiques... és que el discurs és el mateix!

Crisis for dummies

Tots ens fem aquestes preguntes sobre l'actual crisi financera:

ja ha passat el pitjor? Què va provocar el col·lapse del centre neuràlgic del capitalisme global? Va ser la cobdícia? Va ser el de Wall Street un cas d'auditor auditat? Va ser manca de regulació? Però no hi ha res més? No hi ha res sistèmic? Què té a veure la crisi de sobreproducció de mitjans dels anys 70 amb els esdeveniments recents? Què va passar, doncs? Com va tractar de resoldre el capitalisme la crisi de sobreproducció? En què va consistir la reestructuració neoliberal? En quina mesura la globalització dels 80 i els 90 va ser una resposta a la crisi dels 70? Per què la globalització no va poder superar la crisi? Quins van ser els problemes de la financiarització com a via de sortida a la crisi de sobreproducció dels 70? Per què la financiarització és tan volàtil? Com es formen, creixen i esclaten les bombolles? Com es va formar la present bombolla immobiliària? I com créixer? Com van poder les hipoteques subprime degenerar en un problema de tals dimensions? I com és possible que els gegants de Wall Street s'ensorressin com un castell de cartes? Què passarà ara?

Tots, en efecte, ens fem aquestes preguntes. Però pocs poden tractar de respondre amb la insòlita combinació d'elegància, profunditat, claredat i extremada senzillesa de l'economista i politòleg Walden Bello. I molt menys en només 4000 paraules. L'ensorrament de Wall Street no es deu només a la cobdícia i a la manca de regulació estatal d'un sector hiperactiu. Procedeix també, i sobretot, de la crisi de sobreproducció que ha vingut minant al capitalisme remundializat des de mitjans dels 70. Així veu aquesta crisi de fi d'època Walden Bello. No us perdeu aquest interessant article publicat a sinpermiso.info

BONUS:

* Cronologia de la crisi segons la BBC

* Estressat per la crisi? Un bon amic m'ha receptat mirar aquest vídeo musical cada matí. Ja'm direu...

Crisi financera versus energia

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la VII Conferència Internacional d'ASPO, la revista electrònica Rebelión entrevista a Pedro Prieto, vicepresident d'AEREN:

Normalment quan parlem de les causes de l'actual crisi financera es parla del descontrol els grans grups financers, ineficàcia i imprudència dels directius, hipoteques subprime, especulació il·limitada, cobdícia. Per què creus que el zenit mundial del petroli és la causa última?

Certament, els grans mitjans actuals, entre els quals destaquen les notícies econòmiques i financeres, parlen un llenguatge críptic i sacerdotal, que la majoria dels ciutadans repeteix com les lletanies es repetien en els moments d'auge de les religions convencionals. Sens dubte la cobdícia humana és part d'aquest problema, la imprudència de directius, també; el descontrol dels grups financers, el mateix. Si es concedeixen hipoteques a persones físiques o jurídiques que no les poden retornar, doncs veritablement això és una causa. Però totes aquestes, són raons econòmiques. Per cert, el sistema presumeix de tenir dispositius de control suficients, que ara es veu no eren tals.

Crec que el zenit de la producció mundial de petroli és una causa clau de l'enfonsament financer, perquè aquest només creix i es manté copiant el format de creixement i multiplicació exponencial dels bacteris en el most per produir vi, és a dir, mentre hi ha substrat energètic i sucres (energia per transformar acceleradament a la societat), la multiplicació financera dels pans i els peixos és possible. Però igual que amb el most, quan el substrat que alimenta i permet la reproducció es comença a esgotar, el creixement exponencial s'atura i els bacteris, complert el seu fi, moren. El petroli, l'energia, no és un bé comú més; és el requisit previ i imprescindible per a produir els altres béns i oferir serveis.

Poc abans, Rebelión ja havia publicat un article de Pedro Prieto, titulat "L'enfonsament financer, efecte visible de la causa oculta del zenit mundial del petroli".

[Via http://www.crisisenergetica.org/]

El Pla 80Km/h. i l’aixecada de camisa dels resultats

Entestar-se en enganyar als ciutadans és el pitjor que pot fer un polític. Quan ho entendran? Per molt que facin un magnífic pla per intentar aconseguir una millora social - la que sigui – el que no es pot fer és pervertir els resultats per tal d’adaptar-los al que els hi hauria agradat que resultés.

Amb el pla de limitar la velocitat màxima a l’àrea metropolitana en un màxim de 80Km/h. ja tenim tots els actors d’aquest insofrible vodevil interpretant el seu paper. Els mitjans de comunicació afins al govern de torn propagant a tort i a dret l’eterna veritat a mitges del polític de torn que intenta justificar com sigui les seves decisions.

Senyors polítics, ja som prou grandets com per entendre que de vegades els qui teniu delegada la gestió pública heu d’aplicar decisions impopulars. També podem arribar a comprendre, malgrat la nostra innoble condició de simples ciutadans, que aquestes decisions impopulars puguin no donar els resultats desitjats. Però el que no podrem arribar a comprendre mai és per què us esforceu tant en enganyar-nos. L’única explicació possible és que valoreu molt més el manteniment del poder que us atorguem que el servei social al què us deveu.

Desistiu, polítics així no els volem!

És cada vegada més gran el nombre de persones – ciutadans - que apliquem el pensament crític en centenars de webs i milers de blocs que escrivim amb la intenció de millorar una mica la societat en la que vivim. En un d’aquests podem trobar, per exemple, com s’ha manipulat la informació sobre els resultats del pla 80Km/h. (gràcies Enric).

Senyors polítics, potser podreu controlar mig centenar de mitjans de comunicació estàndards, però heu de saber que els anomenats mass media son cada vegada menys mass... i fins i tot menys media; la temporada de partitocràcia s’acaba.

Una bona notícia: el català puja a 1ª divisió!

El traductor de Google ha incorporat el català des del 25 de setembre (d'acord amb la Wikipedia). En total són 32 llengües (més variants); 31 i el català.
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a:
àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, croat, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbo-croat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès, vietnamita
i a l'inrevés.
Jo ja he posat el widget corresponent (gadget segons la terminologia de Google) de forma que aquest bloc, malgrat no estar escrit en la llengua del regne, ja es pot llegir en 32 llengües.

Via De l'Holocè estant

Aturada a les renovables

"Demanem la retirada immediata d’un decret redactat al marge de les veritables claus de la problemàtica ambiental, i de la transició energètica que estem patint. Un Decret que instal·la Catalunya en el camí del deteriorament ambiental i la dependència energètica. Un camí que els catalans no ens mereixem. En energies renovables, Catalunya no ha de ser diferent."

El nou decret que ha de regular la implantació de parcs eòlics i solars, en exposició pública des de l'1 de setembre, ha començat a rebre les primeres crítiques, tot i que ja es va començar a redactar fa més de dos anys.

Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears consideren que el nou decret «congela el desenvolupament d'aquestes energies i bloqueja el desplegament de l'energia solar». Les entitats veuen en la creació de les zones de desenvolupament prioritari una limitació a la construcció de parcs eòlics, perquè estan sotmeses a una tramitació «exagerada i arbitrària», ja que conceptes com per exemple la pèrdua del valor del paisatge s'equiparen a altres valors més objectius, com ara l'energia, els impactes ambientals i l'urbanisme.

Gegants Financers: aniran caient un després de l'altre

“Aquesta crisi és el fruit de la falta d'honestedat de les institucions financeres i de la incompetència dels polítics” (Joseph Stglitz, Premi Nobel d'Economia).

És molt difícil que els ciutadans normals, els què contem com a molt en centenars d'euros, ens adonem de l'abast real que està tenint la crisi financera i el desastre gegantí que s'està produint en els mercats.

Entre altres coses, perquè s'estan encarregant d'ocultar-lo i, sobretot, de dissimular les seves veritables causes.

Hem perdut ja el compte dels grans bancs, fons d'inversió o asseguradores que han trencat i de la xifra dels rescats que estan pagant els bancs centrals i governs per a tractar de salvar a molts altres.

Només en aquesta setmana són centenars de milers de dòlars els què s'han volatilitzat, els què les autoritats han hagut de posar a la disposició dels mercats (vull dir, dels grans banquers i financers que són, en realitat els que tenen cap, sentiments i, sobretot, butxaca i no els mercats, com se'ns diu) per a injectar la liquiditat que sembla haver desaparegut per complet.

Els ciutadans es pregunten què està passant i què és el que va a passar, però els mitjans de comunicació (la majoria participats de manera determinant pels propis bancs) i els responsables governamentals tot just si es limiten a balbotejar vaguetats i justificacions abstractes que gens no aclareixen.

En realitat, el que ha passat és prou simple.

El nostre sistema econòmic s'ha anat consolidant com un sistema financiaritzat, ja que la compra i venda d'actius financers, de paper, s'ha convertit en la forma més fàcil i ràpida d'obtenir beneficis. Encara que també la més arriscada i perillosa.

El que passa és que perquè això hagi estat possible ha resultat necessari expandir la generació de deute fins a límits gegantins.

Fins fa uns decennis el deute la generaven els bancs amb la finalitat de crear més diners amb els que podien finançar noves activitats econòmiques productives.

Cal saber quelcom molt senzill. Quan Pedro li presta a Solbes 100 euros en metàl·lic, la quantitat de diners existents en l'economia queda inalterada. Però quan Pedro diposita el seu bitllet de 100 euros en el Botine' s Bank i després aquest presta a Solbes 80 euros, resulta que la quantitat de diners existents en l'economia augmenta en 80 euros. És veritat que no vària la quantitat de diners en metàl·lic (100€), però sí els anomenats "diners bancaris" que Botine's Bank acaba de crear (80€).

És fàcil d'entendre l'atractiu que té aquest aparentment màgic negoci bancari: solament recollint en un costat, dipositant una part i prestant a un altre s'obté un sucós benefici i a més es creen diners que no son un mer paper sinó, sobretot, un instrument de poder i decisió.

Quant més deute es crea, més benefici i com més benefici, més deute es demanda.

Però si això es feia tradicionalment per a finançar l'activitat econòmica, el que ara succeïx és que els diners bancaris s'utilitzen per a realitzar operacions financeres que gens tenen a veure amb les productives que creen riquesa i ocupació.

I la crisi actual s'ha produït perquè hem arribat al paroxisme. D'una banda, el deute creat al voltant del boom immobiliari d'Estats Units i en general en els altres països és ingent, excessiu i insostenible. Per una altra, aquest deute està basat cada vegada més en papers de molt poc valor, molt opacs, tremendament arriscats, volàtils, i molts d'ells literalment sense valor, com les hipoteques de milions de persones que han deixat de pagar-les.

Com la multiplicació de totes aquestes operacions en papers tan arriscats duia un perill molt gran, i com es tractava d'inversions que es feien a càrrec dels dipòsits o estalvis de particulars i empreses, els bancs van tractar de dissimular l'empantanegament de risc en el qual s'estaven ficant. I ho van fer amb la complicitat de dues institucions que s'han mostrat com autèntiques corresponsables de la crisi: les agències de rating, que alteraven la qualificació real d'aquests valors per a fer creure que no tenien problema, i els bancs centrals, que van deixar fer lliurement sense intervenir, o fins i tot facilitant tot això, com en el cas d'Estats Units.

Però el pastís estava cridat a ser descobert i es va descobrir quan un darrere l'altre els bancs no van poder dissimular per més temps les seves inversions en subprime, en paquets d'hipoteques sense valor, en fons immobiliaris que ja no tenien mercat, en bombolles que havien esclatat o estaven a punt de fer-ho...

Van començar a trencar o a enfonsar-se un darrere d'un altre i en aquestes estem.

La processó ha començat, però que ningú cregui ni de bon tros que s'albira el seu final. De fet, a Espanya ni tan sols ha començat, i és segur que començaran a caure també.

És segur que van a seguir caient un darrere l'altre mentre no es talli d'arrel aquest procés infernal de derivació financera, d'especulació desmesurada, de descontrol dels capitals, d'inversions en bombolles...

I és segur que van a seguir caient mentre que els bancs centrals segueixin fent el que estan fent: atiar el foc injectant cada vegada més diners que no serveixen sinó perquè les grans financeres segueixin fent l'única cosa que saben fer i que és el que ha provocat la crisi.

S'ha arribat a una situació tan extrema que ja no cap més solució que fer net, governar els diners, esmenar les finances, sotmetre als banquers al poder de la democràcia ciutadana, obligar que el finançament estigui al servei de les empreses i dels consumidors, prohibir el delicte financer continuat en paradisos i evasions fiscals, imposar la transparència i obligar a que els rics respectin també principis elementals de moralitat i equitat.

Però els què estan en el poder no diuen ni volen fer res. Ni són conscients del que han embullat ni tenen la més mínima idea de per on començar a tallar ni, per descomptat, tenen la valentia suficient per a dir-li als banquers i financers que han provocat tot això que fins a aquí hem arribat i que han de plantar cara al daltabaix.

Haurem de dir-ho els ciutadans.

Aquest article és la traducció del que ha publicat Juán Torres en el seu magnífic bloc i que també es pot trobar a Sistema Digital. (Traducció publicada amb el permís de l'autor).

Robin Hack... o el nou Bandoler

Interessant cop de rauxa contra el Sistema.

Un activista català aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a ONGs i es dóna a la fuga!

Una part els ha invertit en crear la publicació extraordinària 'Crisi' (número íntegre, en pdf), que es reparteix avui a 150 punts del país. Hi explica que ho ha fet per criticar el sistema capitalista, detalla com ho ha fet i diu que no els tornarà. Una altra part dels diners, l'ha donada a moviments socials que miren de construir alternatives.

[Font: Vilaweb]

Torito ahfixiao! (Greenpeace)

A primera hora del matí, activistes de Greenpeace han col·locat una mascarilla al toro de Osborne situat en l'A1, als afores de Madrid, per a “protegir-lo” de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels automòbils.

L'acció, s'emmarca en la Setmana de la Mobilitat Sostenible, i se suma als actes que l'organització està portant a terme en tota Europa de cara a la pròxima votació de la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu sobre la limitació de les emissions de CO2 dels nous turismes que es venen a Europa.

+Comunicat de Greenpeace.

+Presentació de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, del 22 al 29 de setembre (Gencat).

L'experiment més important de la història o... amb les mans a la massa.

Aquests dies ha sigut noticia la posta en marxa del nou accelerador de partícules (LCH) del CERN. Per molt que he anat llegint molt del que han publicat els diaris (disbarats inclosos) no he aconseguit treure aigua clara de què és això del Bosó de Higgs ni de per què l'experiment per trobar-ho és de conseqüències tan importants com ho va ser el de Millikan però amb una complexitat i cost molt superiors al programa Apolo.

Finalment he trobat una pàgina web que dóna una explicació conceptual prou intel·ligible per als humans "normals":

http://eltamiz.com/2007/11/20/esas-maravillosas-particulas-el-boson-de-higgs/ (en castellà).

Us deixo un parell de vídeos relacionats. El primer és una explicació del funcionament de l'accelerador de partícules. El segon - per als més joves - és un rap força "currat":

Large Hadron Rap.

10.000 Catalans a Brussel·les!

El món independentista comença a organitzar-se al marge dels (enquistats) partits polítics. Com a conseqüència d'un post d'Enric I. Canela sobre l'estat de perplexitat dels catalans i publicat a El Bloc Gran del Sobiranisme, ha sorgit una proposta sorprenent:


10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació.


Ja s'ha fet un grup a Facebook per tal de començar a organitzar un esdeveniment què, a ben segur, extendrà l'estat de perplexitat més enllà del principat.

Tu no existeixes

"Tú no existes" és el títol d'un excel·lentment argumentat article de Jordi Barbeta publicat ahir diumenge a La Vanguardia. Fa referència a la (trieu adjectiu) sentència del Tribunal Constitucional (TC) en contra de la consulta proposada pel Lehendakari Ibarretxe i del què extrec un fragment significatiu:

"Obviamente, si según los magistrados el Pueblo Vasco no existe y, en caso de que existiera, no tendría derecho a decidir nada, lo que opine el Parlament y lo que sienta la ciudadanía de Catalunya se les antojará igualmente irrelevante".

En termes similars s'expressa el professor de Dret Constitucional Gerardo Pisarello en un article publicat a sinpermiso:

"En un contexto como el actual, la sentencia del TC es una señal que condiciona no sólo el horizonte político vasco sino también el catalán. Precisamente por eso, debe juzgarse por sus palabras, pero también por sus silencios. Es decir, atendiendo a lo que sus fundamentos dicen, cuando podían callar, pero también a lo que, puestos a pronunciarse, decidieron no decir..."

"...Es verdad, nuevamente, que el TC no tenía por qué pronunciarse sobre estas cuestiones. Lo criticable, empero, es que al hacerlo haya propiciado una lectura tan restrictiva de la Constitución Española y de los propios Estatutos de Autonomía. Para cerrar el paso a la ley de consultas vasca, y de paso, lanzar una advertencia a Catalunya, el TC cuestiona que el “Pueblo Vasco” pueda ser una categoría jurídica sobre la que hacer recaer el “derecho a decidir”. E insiste, machaconamente, en el muro infranqueable que lo impide: el carácter único, indivisible y soberano, de la “Nación española” y del “Pueblo Español” (referidos así, con mayúsculas, como si se tratara de dejar claras las jerarquías, incluso en el plano simbólico). "

Ja he fet referència algunes vegades en aquest bloc a la imperiosa necessitat de modificar la Constitució Espanyola, però, atesa la conjuntura, començo a entendre i veure'm identificat amb les tesis de les CUP. Es tracta simplement de no reconèixer-la.

Siguem realistes, ens cal l'impossible!

Rosario 10 - Rosell 0

“Al llarg de la història, hi ha hagut moments en què el pensament heterodox ha primat sobre l'ortodòxia; han estat èpoques de progrés. En altres períodes, l'ortodòxia ha ofegat el pensament, que és sempre heterodox, perquè pensar consisteix a subvertir; han estat èpoques d'estagnació.”

El text és un fragment d’un més que excel·lent article de Ramon Folch (no en puc amagar la meva admiració) publicat fa poc a la revista Sostenible. La seva tesi és perfectament aplicable a la majoria d’àmbits socials i culturals en els que estem immersos. Tanmateix en faig referència a causa d’una petita casualitat (o pot ser no ho era tant, de casual...).

Ahir a la nit, Diada de Catalunya per més senyes, TVE va programar el concert que Rosario Flores va fer el dia 6 de juliol al Liceu. Un concert impressionant d’una ARTISTA - sí, amb majúscules - que ha sabut revolucionar el concepte de cançó espanyola fusionant estils tan diversos com el blues, el funk, el jazz, el pop, el rock, la rumba catalana i, naturalment, el flamenc. Heterodòxia electritzant.

Finalitzat el concert, magníficament il·lustrat amb imatges d’arxiu i fent servir com fil conductor una entrevista a la mateixa Rosario, vaig fer una mica de zàpping i vaig arribar al Canal 33. Curiosament la programació en aquell moment corresponia a un concert de Marina Rosell al Liceu. Pura ortodòxia.

Sincerament, vaig sentir una mescla de pena i ràbia en trobar-me molt més identificat amb el referent espanyol que amb el català.

Continuava l’article de Ramon Folch:

“Avui vivim aclaparats per l'ortodòxia de les actituds políticament correctes i per això el pensament feble està de moda. De fet, estem més que estagnats. Estem empantanegats, perquè la mediocritat ortodoxa té mil tribunes per a expressar-se, fins a diluir en un mar de redundàncies les poques idees innovadores que apareixen.”

Doncs això.

Bona Diada !!

http://www.11setembre.org/

(Planifiquem el futur?)

De l'èpica a l'estètica (tot passant per l'ètica)

A la pàgina 19 de La Vanguardia es publicava dissabte passat (30/8/08) un èpic article, amb el títol "Ir a la Luna", del director del Institut de Ciències Fotòniques, Lluís Torner. L'escrit, una oda a la semi-utopia, començava amb una sèrie de preguntes:

"¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de abordar desafíos importantes, de impacto global? ¿Nos sentimos, colectivamente, capaces de imaginarlos, de idearlos, de llevarlos a la práctica, de terminarlos hasta el final? Desafíos difíciles, entre los más difíciles del mundo, asociados a proyectos importantes, relevantes, de primera categoría mundial. ¿Nos sentimos capaces de concentrar la suficiente determinación, sabiendo que si lo intentamos con ahínco podremos cultivar y recoger los frutos de la confianza y energía colectivas generadas?"

L’article prossegueix fent un elogi de la desacreditada èpica com a sistema d’esperonament de la societat.
L’arenga, que anava dirigida al món universitari i empresarial català, és perfectament extrapolable a d'altres àmbits. El colossal desafiament plantejat al 1961 pel president Kennedy és només una petita innocentada comparat amb l'autèntic desafiament de supervivència que es planteja actualment a tota la humanitat. Reprenc aquí les paraules de Carl Sagan (Milers de Milions. Edicions B, Barcelona, 1998):

“Crec que tenim el deure lluitar per la vida en la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots aquells, humans o no, que van arribar abans que nosaltres i davant qui estem obligats, així com en el dels qui, si som prou assenyats, arribaran després. No hi ha causa més urgent, ni afany més just, que protegir el futur de la nostra espècie. Gairebé tots els problemes que patim són obra dels éssers humans. No existeix convenció social, sistema polític, hipòtesi econòmica o dogma religiós que revesteixi major importància."

Èpica i ètica... Quina estètica!

Quan comencem?