Amb una crisis energètica desfermada, llavor de totes les subcrisis incipients, fóra molt assenyat començar a preparar les nostres bicis com a sistema principal, que no ja alternatíu, de transport.
Aquí unes quantes propostes tecnolúdiques per anar prenent consciència amb bon humor:
Finalment, ahir es va aprovar la directiva del retorn, també coneguda com directiva de la vergonya. Doncs això... una vergonya!
La notícia a la BBC.
Comunicat de S.O.S. Racisme.
Comentaris als blocs:
Raül Romeva (Eurodiputat. ICV)
Camil Ros (UGT)
Kabila
Àngels Martínez
CAMPS DE RECLUSIÓ A EUROPA (FONT: MONDE -DIPLOMATIQUE)
Aquí es poden privar de llibertat per decisió administrativa les persones que han comès el delicte de néixer en un país pobre i pretendre sobreviure en un de ric...
[PD1: l'Eurodiputat Ignasi Guardans (CIU) explica al seu bloc les seves raons per a votar a favor de la directiva]
[PD2: Així són els centres d'internament espanyols]
Casualment he trobat aquest vídeo de l'organització Save The Children amb l'explicació adjunta següent:
"Cuarenta millones de niños en el mundo trabajan como sirvientes domésticos a partir de los seis años, y cerca de 10 millones permanecen "ocultos" en las viviendas de sus empleadores, según denunció hoy la organización Save the Children durante la presentación del informe 'Esclavos puertas adentro', con motivo de la celebración del Día Mundial Contra el Trabajo Infantil."
Traduïa fa uns dies un article a propòsit del decreixement que explicava com el consumidor té, com a tal, la clau per aturar el motor del sistema: el consumisme. Però el cert és que una vegada se'ns ha rentat el cervell per via mediàtica la cosa es complica força. El sistema ja no ens para un ignominiós parany d'enginyeria finançera com el del deute del tercer món. Ara l'enemic està amagat dins de nosaltres mateixos i qualsevol lluita contra el sistema es torna pura esquizofrènia.
Per si algú no té encara clar de què parlem quan ens referim a El Sistema, el següent vídeo en tres actes resulta molt aclaridor (gràcies a Gotes d'aigua... ). És una traducció a l'espanyol de la versió original en anglès "The story of stuff", títol que juga amb el doble sentit de la paraula "stuff". Paga la pena dedicar una estona a aquesta didàctica explicació:
(1...)
(...2...)
(i 3)
A tot això cal dir que els hi ha faltat afegir un detall. Per a fer funcionar la fàbrica, transportar els materials, portar els "consumibles" a casa i anar a treballar per poder pagar-los... cal petroli, molt petroli. Però, vet aquí que s'està exhaurint i que les energies renovables no tenen prou densitat energètica com per a compensar el brutal increment de la demanda que s'està produint!
El món s'enfronta a una crisis energètica sense precedents. Hi ha científics que pronostiquen una extinció parcial de l'espècie humana o fins i tot una sisena extinció.
CAMP DE ROSELLES A PROP DE SORBA (CGS 05.06.08)
Sobre el decreixement sostenible.
Quan ens preguntem per l'origen de les injustícies, gairebé sempre se les carrega el mateix: ‘el sistema’. És a dir, els grans poders econòmics. Ara bé, existeix un vincle directe entre el poder econòmic i cadascun dels ciutadans: el consum. Ens agradi o no, siguem o no conscients d'això, tots som una peça clau del injuriat ‘sistema’. Això pot ser vist com una càrrega de culpabilitat que no volem suportar. Però també pot ser vist com una situació estratègica immillorable: sense nosaltres, el timó no gira.
Fa ja temps que les empreses no venen objectes, perquè les persones no els compren. No són productes ni serveis el que adquirim, sinó símbols. Els majors esforços en el mercat de productes se centren a construir imatge de marca.
“Importa recordar que, més que els caràcters físics dels béns, conten els simbòlics, lligats a sistemes socials de creences, a les capacitats personals i a la identitat social i moral de les persones”. Adela Cortina (Bibliografia)
Les persones ens anem construint en la recerca d'una identitat reconeguda dintre i fora de la pell. Aquesta identitat cobra forma mitjançant estils de vida. I avui els estils de vida van indissolublement lligats a estils de consum. L’esperable és optar per enganxar-se al carro del creixement insostenible mitjançant l'actitud de compra conscientment cega.
El consum pot servir, no només per a satisfer necessitats i desitjos, per a compensar als individus que se senten insegurs o inferiors, per a simbolitzar èxit o poder, per a comunicar missatges, sinó també per a crear el sentit de la identitat personal o per a confirmar-lo. La clau de la identitat i l'estatus social sembla no consistir ja en el sou, l'ocupació o la classe, sinó en l'estil de vida triat, que pot ser qualsevol, amb la condició de que es conti amb la capacitat adquisitiva per a pagar-ho.
El decreixement sostenible és una filosofia pràctica de vida. Es troba d'acord amb moviments de consum responsable, de vida lenta, de menjar lent, de despesa mínima, etc. No pot ser imposat des de canvis en la producció ni mitjançant legislacions. Ha de ser voluntària i lliurement assumit pels agents individuals, com vaticina la teoria (que no la pràctica) del mercat i de la democràcia. Per això, el camp de batalla directe no són els passadissos, ni les mobilitzacions, ni l'acció lobby, sinó la ment del consumidor:
El consumidor modern és físicament passiu, però mentalment molt actiu. El consum és més que mai una experiència que té lloc en el cap, un assumpte del cervell i de la ment, en lloc d'un simple procés dirigit a satisfer necessitats biològiques corporals. La ment és el lloc on campeja el màrqueting comercial i el polític. És on es construïxen necessitats i desitjos que només el creixement insostenible és capaç de sadollar, encara que sigui una satisfacció fugaç.
Traduït del bloc DECRECIMIENTO i basat en la ponència de Vicente Manzano “Comportamientos de consumo y decrecimiento sostenible”.
Em va agradar molt la columna de Najat El Hachmi a El Periódico titulada Nos hacemos mayores. Destaco una frase que em va arribar al cor:
"los niños no son nunca inmigrantes porque no deciden en qué país quieren vivir"
Comentava dilluns la meva estupefacció per l'anunci de REPSOL. Doncs bé, he de corregir el meu comentari. Gràcies al bloc de l'Eduard Batlle descobreixo a YouTube un remake molt crític amb l'esmentat spot. Es titula Pestol:
Em faig ressò del comunicat del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN):
"Com que el nostre imaginari ha estat colonitzat, l'enemic s'amaga dins de nosaltres mateixos."No sé què em causa més estupefacció, si la profunda càrrega ideològica o la manca de cap reacció envers el nou spot publicitari de REPSOL.
Després de repassar un reguitzell de descobriments, invents i tota mena d’avanços de l’humanitat, deixa anar que si hem estat capaços de tot això... com no serem capaços de protegir el que més ens importa? I es veu un dibuix de La Terra sobre el palmell d’una mà.
Així doncs, no cal preocupar-se per l’escalfament global, el CO2 i altres petits problemes com aquests. Tu segueix cremant hidrocarburs que algú ja trobarà la solució en el futur. L’anunci acaba amb el bonic lema “Repsol: inventemos el futuro”.
És el mateix plantejament que es fa amb les nuclears (casual?). Anem guardant els residus en lloc segur (existeix?) que en el futur algú ja trobarà com solucionar el greu problema que l’hem creat. Lamentablement si seguim així ja no quedarà ningú en aquest futur (llavors ja no caldrà solucionar res oi?)
La campanya segueix a la seva web convidant als que hi entren a enviar un escrit explicant què inventarien...
Què tal una mica de racionalitat en pastilles?
Els millors posts de S.O.S
Vectorització de la producció científica.
La tragèdia dels bens comuns.
Una constitució inconstitucional?
L’habitatge un dret mal gestionat.
L’epidèmia continua
Es pot salvar la Humanitat?
Sabem votar ?
De Peus a la Galleda.
Ecologisme-ficció (...o no!)
Matemàtica, polítics i l'extinció del "Homo Hidrocarburicus"
Entrades
Comentaris
